dimecres, d’agost 16, 2006

La Tossa de Montbui. Vies d'escalada

La Tossa de Montbui és el pujol que domina la conca d’Odena i Igualada pel S.O. amb excel·lents vistes sobre aquesta part de l’Anoia. S'hi pot accedir en cotxe fins al cim on trobem una torre i una ermita pre-romàniques (s.X) que val la pena visitar. Per sota, la plana cimera està pràcticament envoltada d’una franja rocosa d’escassa alçada (10-15m) on s’hi han anat obrint petites vies, sobretot en la seva part oest i nord, on la franja es de millor roca i es divideix en dos, una superior i un altre inferior.
El peu de via es fresquet, ideal a l’estiu, ja que es troba a l’ombra del bosc.
La roca és de calcari molt tou amb presa roma i poc adherent a les plaques compactes.
En les vies equipades les expansions són espits que encara aguanten però caldria anar renovant.
Sense fer cap treball d'investigació, suposo que les primeres vies que s’hi van obrir van ser la xemeneia nord, visible des de Igualada i potser alguna fissura mes com a pràctica d’artificial, però va ser el Lete, aperturista de la generació dels Pirates, qui va descobrir el petit potencial de zona esportiva i hi va obrir les plaques més boniques i potents. En els meus inicis i juntament amb el Ricard vam obrir més vies, algunes d’equipades i alguna altra línia “clean”, totes de grau baix-mig (6a+ max.). Últimament han aparegut dues vies mes, una amb parabolts i un altra amb químics (aquesta última més descol·locada cap al est i no surt a la ressenya).
Sincerament, aquesta escola només te interès local per fer-hi escapades ràpides ja que està a 10 min. en cotxe d’Igualada i nomès hi calen 2 min. més d’aproximació.
Aniré obrint vies, ja que queden forces línies llògiques. Ja aniré informant. De moment penjo les ressenyes que ja havia fet, adjuntant-t’hi la nova via de parabolts: No se el grau d’aquesta, te dues entrades, una directa i un altre amb flanqueig des d'un presa artificuial sikada. Hem falta provar-les l ja que cal company que et cobreixi ja que el xapatge queda molt alt en les dues versions que tenen pinta de setè grau .



Foto 1. Cara est de la Tossa. terreny verge, roca mediocre...
Foto 2: Marian a un 6a de la placa del sector B
Foto3: Sector C, la bauma de la dreta
Foto 4: sector D, vies Borkum Riff i Dièdre vermell

dijous, d’agost 10, 2006

via FELA Ransome KUTI al Coscollet

Us presento una nova via que vaig obrir amb el Miguelón davant del Coscollet i que encara no s’ha publicat. Està dedicada al rei de l’afro-beat, el gran FELA KUTI.

La línia la va descobrir el Miquel i va resultar molt espectacular, montrebeiana, sempre en lliure molt tieso i mantingut i hi ha quedat el mínim material posat per poder-la fer sense martell. Hi ha trams obligats de 6c sobre roca dolenta, sobretot en les tirades L2 i L4 que va obrir el Miquel. És orientació S-S.O. de manera que es per a l’hivern. La topo es del Miquel i amb els graus força ajustats com es habitual.
En definitiva un aventura gratificant però cal anar-hi amb ganes de descarregar adrenalina. Si algú hi te interès li envio l’aproximació i el descens que són una mica complicats.