El peu de via es fresquet, ideal a l’estiu, ja que es troba a l’ombra del bosc.
La roca és de calcari molt tou amb presa roma i poc adherent a les plaques compactes.
En les vies equipades les expansions són espits que encara aguanten però caldria anar renovant.
Sense fer cap treball d'investigació, suposo que les primeres vies que s’hi van obrir van ser la xemeneia nord, visible des de Igualada i potser alguna fissura mes com a pràctica d’artificial, però va ser el Lete, aperturista de la generació dels Pirates, qui va descobrir el petit potencial de zona esportiva i hi va obrir les plaques més boniques i potents. En els meus inicis i juntament amb el Ricard vam obrir més vies, algunes d’equipades i alguna altra línia “clean”, totes de grau baix-mig (6a+ max.). Últimament han aparegut dues vies mes, una amb parabolts i un altra amb químics (aquesta última més descol·locada cap al est i no surt a la ressenya).
Sincerament, aquesta escola només te interès local per fer-hi escapades ràpides ja que està a 10 min. en cotxe d’Igualada i nomès hi calen 2 min. més d’aproximació.
Aniré obrint vies, ja que queden forces línies llògiques. Ja aniré informant. De moment penjo les ressenyes que ja havia fet, adjuntant-t’hi la nova via de parabolts: No se el grau d’aquesta, te dues entrades, una directa i un altre amb flanqueig des d'un presa artificuial sikada. Hem falta provar-les l ja que cal company que et cobreixi ja que el xapatge queda molt alt en les dues versions que tenen pinta de setè grau .




Foto 1. Cara est de la Tossa. terreny verge, roca mediocre...
Foto 2: Marian a un 6a de la placa del sector B
Foto3: Sector C, la bauma de la dreta
Foto 4: sector D, vies Borkum Riff i Dièdre vermell