Amb el Pastes escollim repetir aquesta via recomanada
al blog del Ganxets i confirmem la qualitat de la línia i de la roca.
Dos primers llargs de 6c+ preciosos i contundents (al primer
caic) i el segon te el tram d’autoprotecció mes atrevit de la via, desprès
predominen les xapes aprop, amb tres llargs més molt macos: un 7a fàcil i dos 6c’s,
però la R6 cal muntar-la a mitja tirada i en flanqueig a l’esquerra, nosaltres vam
seguir la línia lògica d’un altre via (la Valencianos?) equipada amb “p’s” i
ens vam saltar el LL7. Reenganxem sense problema la via a la 8a tirada, un 7a+
guapo que ens tomba al crux.
A partir d’aquí perdem de nou la via en arribar a la terrassa
de IV. Desprès de molt buscar, vam sortir per una tirada marcada amb una fletxa
i pontet de roca de cordino blau, que seguia amb 4 ponts de roca i parabolts,
molt bona deu ser 6b/+. Aquesta línia continuava amb un llarg final de pont de
roca i parabolts guapo, amb crux final que ens tomba (7a+/b?).
Anem amb corda simple de 80m, però amb un 70m també es
podría fer, ja que el primer ràpel és de 35m+destrepadeta. Utilitzem semàfor
alien i camalots 1 i 2. El camalot 3 i els tascons no calen. Tot plegat crec
que unes 5 h.
Descens: del final de via pujar cap al nord 10 min seguint fites
fins un barranquet on accedim a una tartera penjada que baixem per la dreta fins un arbre amb
ràpel de 35m, que ens situa a la segona tartera penjada on tenim 2 opcions: si baixem
recte i a la dreta, cap al esperó, accedim a la ferrata de baixada, atlètica però ràpida i la segona opció, si anem
cap en flanqueig al mur de l’esquerra, als dos ràpels finals.
La topo dels autors:
El Josep al LL2