PIJUCLIMB: de gener 2008

dimecres, de gener 30, 2008

Encadenaments i reequipaments. La Tossa (02.08)

Avui tocava Tossa i he tingut la visita del Pastes.
M’ha ajudat amb el curro de reequipar les dues últimes que faltaven del sector B que ja tenim enllestit, juntament amb el sector A.

Després ens hem posat a encadenar “a mort”:

El Pastes s’emporta a vista el preciós esperó de la
Moby Dick, 7a
i la brutal Nexus 7, 7b, al flaix i al primer pegue.

Aprofito que tinc assegurador i jo encadeno (primera ascensió que sàpiga) de la
Enlluernat i confós, 7c.

Han sigut tres pegues "oficials", però encara la recordava be de quan la vaig equipar.
Es una placa lleugerament tombada, amb pinta de innocent, però ja comença pilosa i el pas clau es molt seqüencial, de mini-regletes i peus tècnics, per sort amb la temperatura fresqueta d’avui s’han deixat agafar...

Aquí, el tema que inspira el nom:

dijous, de gener 24, 2008

El (mal) ús del gri-gri

A rel d’una cas que hem va explicar un col.lega, últimament m’estic fixant amb com assegura la penya al peu de les nostres vies d’esportiva i la conclusió es pessimista:
no hi han mes accidents de miracle.

L’estampa sempre es aquesta, amb tres variants:

- L’assegurador no mira l’escalador i centra la seva atenció altres motius mes "interessants"...ERROR!
- A mes, agafa permanentment el gri-gri amb la mà, per poder bloquejar el mecanisme i donar corda ràpid... ERROR GREU!!
- Amb l’altre mà no agafa la corda que surt per sota, si no la que surt per dalt o directament no agafa cap corda. ERROR MOLT GREU!!!

Amb la tendència a utilitzar cordes mes fines, la situació empitxora encara mes.

La combinació dels tres factors porten a un resultat fatal que em va explicar el col.lega:

L’escalador cau.
L’assegurador, que no el mira , nota una estrebada de corda.
Pensa que el seu company li demana corda per xapar, com que està bloquejant el gri-gri amb la mà, aconsegueix donar-li mes corda ràpidament.
Amb l’acceleració de la gravetat, l’escalador cau 10m per segon. Estava apunt de xapar la cadena, però en dos segons arriba al terra!!!

Aquest accident es real.

Si veieu algú que assegura malament, digueu-li; segur que us mirarà malament, però potser eviteu un accident.

http://en.petzl.com/ProduitsServices/GRIGRI%20experience.pdf

dimarts, de gener 15, 2008

Globeros...l'última de Montrebei

Globeros en Alaska, l'última via del ganxets i Cia a la Paret de Catalunya, es una de les millors del congost, per bellesa, dificultat homogènia i qualitat de la roca.

Vam repetir-la diumenge amb el Paco i en va semblar una molt bona obertura amb excel.lent bon gust pel que fa a l’emplaçament de les assegurances fixes.

Equipada als setens, amb les peces justes, minimitzant les expansions.
Algun distanciament considerable als 6b/c, no protegible.
El material proposat a la topo es suficient, seleccionar tascons petits pel L3 i el camalot 3.5 el podeu deixar a casa.
Les graduacions ens van semblar correctes.

Ens vam repartir les tirades de forma que escalés de primer un 7é a cada un.
Aquest cop em va tocar a mi la de 7a+/b. El tram clau es obligat, sobre pitons una mica distanciats, això encara em va ajudar mes a concentrar-me per encadenar la que potser es la millor tirada de Montrebei.
El Paco també va fer els seus deures: sobradíssim com sempre, es va "fumar" el seus difícils 6b, 6c+, 6c i el complicat 7a+ de bloc, de forma que tots dos ens vam emportar el rotpunkt.

Darrere nostre venien el Ganxets i Tato que van haver d’esperar-se una bona estona a que jo solucionés el L4, però van aprofitar per fer-me un excel.lent reportatge fotogràfic.