Una diamant amagat a Prades, la Mola Roquerola, als Cogullons: ahir hi vam tornar-hi amb en Pastes i avui amb el croiximent d’ossos de fons m’he animat a escriure‘n quatre ratlles.
Es un dels molts panys de parets d’aquesta serralada amb vies d’esportiva al.lucinants i roca perfecta, però per mi aquest sector te varis afegits que el fan molt especial:
Estar aïllat de qualsevol zona freqüentada
Te una bonica excursió per qualsevol dels varis camins d’accés que es triï.
La paret es una aèria balconada orientada al sud, perfecte per dies freds amb sol, amb excel.lents vistes sobre la vall, entre Farena i Capafonts,.
Vies de tot els graus, predominant les dures, que són les mes boniques, grau ajustat, alçada al voltant dels 20 m i quasi sempre amb entrades desplomades, però sobretot, qualitat alta.
Només te l’inconvenient de que està afectada per restriccions de nidificació, que van del 1 de Gener a 30 de Juny, o sigui que haureu d’esperar una mica per anar-hi.
Hi ha vàries possibilitats d’aproximació, totes difícils si no t’ho expliquen. Si voleu ajuda no us talleu a demanar-m’ho. A la foto podeu veure les condicions hivernals d’ahir, que a peu de paret van transformar-se en estivals.
Destaco les mes recomanables de les que he fet (de dreta a esquerra):
- Pasion fruite, 6a+: bona per escalfar
- Nefertiti: 6c: molt estètica i desplomada.
- Txop suey de poll, 7a+: preciosa i variada, entrada dura de desplom, placa tècnica i aresta final d’equilibris.
- Sister falo, 6b+: Placa vertical de foradets, per reposar biceps.
- Kabernicola, 6b: sorteja el desplom mitjançant llastres amb molt de canto. Ideal per escalfar.
- Bolongo hasta la muerte, 7b: estètica i variada, entrada suau (poc habitual aquí) i duríssim escastament en bavaresa desplomada al mig.
- Familia montser, 7a: via d’off-with desplomat, molt poc comuna en esportiva. El nom ho diu tot. No es cap ruqueria embenar-se les mans a l’estil yankee. Veure foto:
- Matute, 7a: Et deixa sense paraules...i sense braços. Molt bona. Arrenca per una petita pila de pedres, no es cap trampa, la via va així.
- La minga dominga, 6c+. Placa vertical de foradets, per reposar biceps.
- Kamasutra, 7b+. L’esperó mes aeri i desplomat que hagueu vist mai. La secció central es molt dura, tècnica i diria que obligada. Jo la vaig gaudir en top rope. Tingueu les cameres fotogràfiques apunt.
Altres meravelles queden pendents: la socarramida, cagada rock, testa di caccio, tonica per tutti, roella blanca... però totes per sobre de 7b, que necessitarien jornades d’assaig que de moment ni em plantejo.
divendres, de desembre 29, 2006
divendres, de desembre 01, 2006
PROJECTE A ESPLUVINS: 1ª FASE ACABADA
Per anar fent boca: estem obrint un vioste de 500-600m amb el Josep Sànchez, “Pastes” i el Joan Vidal, “Indi”. Va per una de les parts mes tieses i amb mes ambientorro de la Torre de Lleida, a la cinglera dels Espluvins. Ja hem acabat la 1º part que casi es una via en si, de forma que ara ja es pot sortir per la feixa intermitja. De moment el tema va de llargs mantinguts de 6a-6b amb una tirada estrella que surt 6c mantingut, difícil d’oblidar. Roca especial i semiequipada per anar sense martell, però amb habituals trams exposats de 6a. En breu posarem de nou mans a la pedra per finalitzar-la i penjar la ressenya amb tots els detalls.
Foto: la primera meitat de via, ambient montrebeià.
Foto: la primera meitat de via, ambient montrebeià.
Etiquetes de comentaris:
Esplovins,
Les meves obertures
Subscriure's a:
Missatges (Atom)