divendres, de juny 29, 2012

Vercors. Presles

La meteo dona males previsions per fer grans parets i decidim abandonar la planificació de vies del Vercors de la guia Mussatto.





Cap problema ... tenim l’as dins la màniga: PRESLES




Per mi es la paret on hi ha més vies de qualitat suprema per m2 del món... una a costat de l’altre, sempre bones, dures, obligades, verticals i més llargues del que sembla (250-300m de veritat... amb una al dia et quedes servit)


Vertiqualitat a Presles (Foto Pastes)



Ull als graus, pugeu una lletra i potser un plus per comparar amb el grau modern i regalat que posem a casa.


Aproximació en baixada i tornada en pla....un xollo.


Recomanable aparcar al poble i fer la carretera a peu (afegir 6 min. més) es veu que encara peten algun cotxe al pàrquing d’abans dels revolts de baixada.






Orientació predominantment sud,  normalment corre l’aire, però ull amb la calor.




Imprescindible comprar la guia actualitzada del D. Duhaut (16 eur). Només heu de triar qualsevol via marcada de *** i a babejar...


La podeu trobar a l’Alberg de Chez Ezió on a més, podeu gaudir d’una selecció de birres fresques amenitzades del millor jazz. Lloguer d’habitacions.


http://www.auberge-presles.com/






Davant la Mairie hi ha un pàrquing amb lavabos i presa d’aigua amb aixeta a rosca.


A nosaltres no ens van dir res per dormir dins la caravana, al contrari, tothom amable, però el poble són 4 cases i és molt tranquil, val la pena ser respectuosos.






Seguint endavant, a la primera granja, podeu comprar ous frescs i a la següent, formatge de cabra boníssim, també lloguen apartament rural



Detallo a continuació les vies que vam fer, totes del Bruno Beatrix, el Capo local , totes equipades però obligades, molt variades: desploms, pila, regletes, dièdres, fissures...


Totes brutals, totes imprescindibles!






4/6/12- DURATEU EST PARMI NOUS


És la nº 48a de la guia. Al preu de via hi ha l’inscripció “Coeur de Sable” que és el nom del LL1. Fins a 6c+. Surt a vista. Bastant ben equipada


Foto Pastes




 

5/6/12- UN DOIGHT DE PASSION


És la nº 58 de la guia. Un punt més picant que les altres. Algún tram de roca a controlar. (volada al petar una regleta). El crux de 7a és obligat amb caiguda fregant la reprisa, jo vaig volcar i no me la vaig jugar de nou, sortint amb un pas de ganxo. Nom a peu de via


 

6/6/12- VUE DE L’EXTERIEUR

És la nº 75. La millor equipada de totes (tot i que a Presles sempre hi ha aire...) i amb grau normal, sense desfassar. Surt recomanada al llibre del A. petit. Fins a 7a. Surt a vista. El nom està esborrat, l’inici és a la dreta d’uns parabolts vermells i a l’esquerra d’una agulleta amb spits a dalt.


 

7/6/12 – SIGNES EN HIVER
La nº 109 de la guia. Comença molt equipada però de seguida es distancien i cal morro. L’últim llarg de 7a hem tomba, molt dur, per una fissureta on no entren el dits.










divendres, de juny 22, 2012

Vercors. Les Deux Soeurs. Agathe the blues, 7b, 320m


3/6/12...quarta etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto

Aquesta és una piada incomplerta, ja que després de tres dies seguits de bon temps, la sort s'acaba i hem de baixar per la pluja

El poc que vam fer ens va semblar interessant i el que faltava, del LL3 en amunt, també es veia molt recomanable, per això faig 4 ratlles:


Aproximació de 1 h en pujada suau desde el pàrking (bo per dormir) del teleski de Mauret, una mica més amunt del Col de l’Arzelier

Via equipada (17 exprès)


Sorprèn la cotació de 7b del primer llarg, molt regalat i bastant més fàcil que molts 6c’s de dies precedents...

 



En fi, una llàstima no poder-la haver ficat dins al sac...



Retirada. La característica torre del Mont Aiguillle al centre-esquerre




topo extreta de http://www.promo-grimpe.com/v2/IMG/pdf/agathe_blues.pdf













divendres, de juny 15, 2012

Vercors. Mont Aiguille. Via Trilio, 6c,A0, 300m

2/6/12...tercera etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto

Amb una horeta de cotxe saltem de La Glandasse a Richardière, punt de sortida per al Mont Aiguille.

(la idea era anar a Archiane, més aprop, però anàvem tard i les seves vies demanen més horari)

Aquesta via no és tan bona ni mantinguda com les piades anteriors, però és la millor d'aquesta torre perfecta que s’alça al cor del Vercors ...i fa cim
la via està`girant l'esperó de la dreta i la baixada és per l'esperó de l'esquerra


Tot plegat és molt recomanable. A més està oberta pels nostres admirats germans Rémy... que sempre ens fa il.lusió.

Grau estratosfèricament collat: hem caic al primer dels 6c’s i el 7a+ ens sembla impossible i a tirar de pedala...com diu la guia, “le 7a+ plus dur du monde”.

A mes de collat, es obligat, especialment en dos trams del LL3 i LL9, aquest últim amb caiguda lletja

Onze tirades: 6a, 6b, 6c, 7a+ (o 6b/A0), 6b+, 5, 6b, 5+, 6c, 6c, 5
El Pastes apretant

Roca excel.lent  amb algun petit tram trencat a controlar

Portar aliens verd i groc per reduïr la distància en un parell de passos.

Ull a les pedres si hi ha cordades pel voltant, especialment a la R2...piquen directe!

Cara est, sol al matí o ombra a la tarda

Aprox. en pujada i després llarg flanqueig per sota la paret, total 1h 15 min


















foto del 1er llarg....interessant per localitzar la via

5h de via aprox.


















Ambient

Descens: de la sortida de via, travessar recte tot l’altiplà per un sender marcar i baixar per una canal a l’altra banda (oest) molt gran i trepitjada, caminant al principi i amb dos ràpels al mig 30m i 35 m que et deixen a una gran xemeneia amb bifurcació, seguir caminant per la de la dreta (sentit baixada)


Més info a www.camptocamp.org, al blog del Pastes

dijous, de juny 14, 2012

Vercors. Glandasse. Via Cosanostra, 7b+(7a+,A0) 400m

1/6/12...segona etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto


Amb poc minuts de cotxe passem de La Pelle a l’Abadia de Valcroissant ...punt de partida per pujar a aquest sector.


Viot imprescindible (*****) que ressegueix un  llarg i homogèni pilar de calcari perfecte, amb predomini de placa tècnica. També trobem algun tram de canto i verticalitat.


Graus collats, cal apretar en totes les tirades.

Obligadeta, però ben equipada, cap tram expo.

Surt fins a 7a+ (LL3) però punxo en la resta de setens

Aprox. 1h 45 min en pujada


6-7h de via


Deu tirades: 6a, 6b, 7a+, 7b+, 6c+, 7a, 6c+, 6b+, 6c, 7a+

Inici sobre un làpida caiguda al terra i sota d’una placa metàlica commemorativa d’un accident


Descens amb ràpels


Factible en corda simple de 80m


Equipada amb parabolts.


Portar 16 exprés. Vam posar un alien blau preventiu al penúltim llarg, on hi ha una xapa desubicada i piques a la terrasseta, però surt canto i hem va semblar prescindible.


Sud-Oest, ombra fins mig matí, però quan surt el sol ja ets amunt i corre el vent fresquet.

























Més info a www.camptocamp.org, al blog del Pastes i al del Korkuerica

dimarts, de juny 12, 2012

Vercors. La Pelle. Roche Courbe. Via Résistance, 7a, 250m


31/5/12...primera etapa d’una setmaneta centrada al Vercors amb els compis Pastes, Jesus i Sam seguint una selecció de la famosa guia Mussato de vies calcàries als Alps i Pre-Alps


















Aquesta paret està en un extrem sud del massís, a més, és força ràpida pel que fa al accés en cotxe, aprox.caminant (1h), escalada i descens... tot plegat ideal pel primer dia si arribes tard del viatge
Ull, no aparcar en una recta amb un gran pàrking de grava al voral de la carretera just després del primer cartell del parc natural ….seguir conduint amunt uns metres més i aparcar en un revolt d’esquerres, on hi ha un segon cartell d’on surt un sender marcat.

La via es una petita joia de calcari perfecte amb curioses incrustacions de sílex. Vertical i amb ambient.

Totalment equipada amb parabolts, només calen 13 exprés (alguna llarga) i corda simple.

Ideal per conèixer aquesta paret i assolir un cim bucòlic entapissat d’herba i flors.

La via és Est i no Nord com diu la guia, per tant, solana al matí i ombra a la tarda
Inici per una llastra trencadota, 1er parabolt molt amunt

LL1: ull! no és 6a+, per superar un sostret conteu un pas de 6c obligat, sobre roca dubtosa (únic tram) i amb caiguda delicada…(deu haver petat alguna cosa)

LL2 i LL3 : 6c i 7a respectivament molt equipats, grau normal.

LL4: 6b molt dur i tècnic, en diagonal cap a la dreta, xapes lluny

Del LL5 al LL8: 6b’s i 6c’s amb molt de canto i grau regalat (cosa que no es repetirà en tot el viatge), xapes distanciades.
(A la guia del Mussato li falta una tirada)

LL9 i LL10+LL11 són comuns amb la Via dels Parisiens , 6a+ curiós equipat amb pitons i IV empalmant 2 tirades


















Surt a vista
Descens evident , baixar en tendència a l’esquerra fins un collet i trencar mà esquerra cap al bosc fins reprendre el camí de pujada


Més info a http://www.camptocamp.org/ i al blog del Pastes