diumenge, de març 28, 2010

JOSEP ELENA, PARET DE CATALUNYA

Mini-via (per ser Montrebei) que ressegueix un bonic i mantingut pany de paret.

Te un inici delicat que obliga a afinar els sentits i promet una via dura, però poc després apareix un equipament comercial que baixa la tensió a mínims ... varis parabolts serien del tot prescindibles ja que estan al costat de fissura.

Tots els llargs son interessants, amb traca final per encendre els braços.

La roca es bona, però la via està molt poc repetida i s’ha de vigilar amb alguna llastra. L’últim llarg de curiós “crocant” vermell es una història apart, però està del tot equipat.

Ideal per combinar amb alguna altre via del sector, cosa que no vam poder fer degut al fred que em persegueix últimament com una maledicció.

Em va sortir tota en lliure (l’últim llarg em va tocar de segon, si no hauria punxat segur, ja que a vista es difícil de llegir i a mes, estava del tot congelat)

Vam passar amb els aliens verd, groc, vermell, carbassa i lila i dos tascons, un mitjà i un petit. Potser un c2 pot ser útil en vàries tirades.

Just a l’esquerra hi ha una via nova o projecte (?), una línia parabolada que fa mal als ulls i, sota el meu punt de vista, a Montrebei no hi pinta res.


Topo: (algun plus pujat i algun altre baixat) i foto del LL2



dijous, de març 25, 2010

Bauma de les Estaques...segur que tomba, tomba, tomba...

Ahir, migdia de “freeky de investigació ” a la Balma de les Estaques.
Sectoret oblidat i , sincerament, no m’estranya....us explico:

Es l’agullla mes a l'est del serrat del que continua del Vermell cap a ponent, uns 200m a l’esquerra del Gerro, des de el qual hi accedim seguint la base de les agulles, en terreny fàcil però sense camí definit.

Ens vam decidir pels 3 mes difícils, els de l’Agulla de l’esquerra, la pròpiament anomenada Balma de les Estaques (hi han dos vies mes, un 6c i un 6b, a l’agulla de la dreta)

Son totxos de 15m, sense tocar, ni una sola marca, roca gens sanejada que peta sovint, graduació fantasia, parabolts en perfecte estat però en general mal ubicats...vaja, un lloc ben distret per anar a tibar-li!

Les vies:

La marabunta. 6c+. Es la de l’esquerra del tot, que resegueix el marcat diédre (on hi han les misterioses estaques) però obvia la sortida llògica buscant uns passos de desplom molt rebuscats que encara no entenc. Penso que ha petat algo i al final surto en A0. Excursioneta divertida a l’entrar a R, i, per mes emoció, petant-me mans i peus.
Després el Jesus veu una opció al crux amb una variant molt per la dreta que de primer queda massa illògica i una mica expo....passem de la via



Shaktale. 7a+. La mirem al baixar i ens sembla molt dura i amb xapatges raros. Per precaució li fem un top-rope. El presentiment es confirma, ja que la via es un desfassament de grau, amb l’afegit de xapatges cabrons i roca que peta.
Un cop matisada i marcada ja te un altra cara, però per mi s’acosta mes al "7c o +" que al 7a+ i em demanaria masses intents.



Trompicons 7a. Vista la mala llet que corre per aquí i el poc temps que queda, seguim amb l’estratègia del top rope per fer la de la dreta. Aquesta si que surt i em sembla ben graduada encara que el crux es un pas a bloc poc evident i de caiguda lletja.

En definitiva, sectoret recomanable per a col.leccionistes malalts i/o esportius antisocials....no se en quin grup entrem nosaltres, però m'ho he passat be!

dimarts, de març 02, 2010

LES NOVES DE LA PIULA.

La Piula m’encanta!... es un sector tranquil, on les primeres vies que es van equipar son variades i bastant bones, tot seté grau i de mida mitja, ideal per les visites "exprés a vista" que fem.



Del sector original, me'n queden ben poquetes , però fa semanes que estan molles, així que ahir ens vam decidir a tastar algunes de les noves que han obert en un nou sector mes a la dreta.













topos extretes de www.onaclimb.com




Nosaltres vam fer els tres setens.



La sensació es que no estan al nivell de qualitat de les antigues, aquí la roca es mes conglomerat fràgil (el sector antic es de forat en placa llisa) i encara es trenca bastanta cosa.


Malgrat tot, les que vam fer eren mantingudes, ben graduades i amb una escalada a vista autèntica, ja que encara no estan marcades.


L'equipament es abundant, tirant a excessiu en algún tram concret.

Com a conclusió es que si t'agraden les novetats i no tens maníes, val la pena fer-les, però les antigues son molt mes recomanables.




Començant per l’esquerra vam fer, :





BOTIFLERS, 7a+. Molt de compte amb la llastra del mig, te uns punts sika de “sutura”, que no crec que aguantin massa, jo no em fiaria!, tibeu-li el mínim possible i que l'assegurador es cobreixi. La via es llarga i contundent i cal seleccionar la roca contínuament, proporcionant una interessant "inflada de braços".

Llàstima al crux on un rom "trampa" em va espatllar el a vista. Encadeno sortint de la reprisa amb una versió estranya però mes controlada.






DEACATHLON. 7a. Roca molt millor que l’anterior, mes curta però ben intensa. Força bona. Un cop marcada potser quedarà suau. Surt a vista.






MARIO CONDE PLAYA, 7b: Pas a bloc regletero que es va escrostonar, escupint-me dos cops. La resta es maco i comparteix final amb l’anterior. De baixada sanejo una mica el crux i el company sol.luciona el tram clau. He de tornar al curro i no hi ha temps per mes pegues, el rotpunkt pel pròxim dia.







Moltes felicitats als autors pel sectoràs que s'estan currant!