dilluns, de juny 09, 2008

Taghia. Els viots.

A continuació, les vies mes"dures" que vam fer.


En teníem dos a la llista obligades i una a la reserva:
La RIVIERES POURPRES, per la rotunda bellesa que ja l’ha fet famosa.
LA BAS, perquè tenia una topo molt atractiva i així podíem visitar el Tagoujimt.
A la recàmera estava l’AXE DU MAL, al Tadrarate, però el fred i la falta de dies la van descartar.

Quatre ratlles i algunes fotos:


RIVIERES POURPRES. Taoujdad N.E. 7c, Equipada. 500m.
6b+, 6c, 7a+, 7b, 6b+, 7a+, 7a, 7b, 7a+, 7b, 7b+/c, 5, 6b, 5, 5. (8h.30’)
Una obra mestra de la cordada Piola/Petit que en pocs anys s’ha fet famosa a reu del món. 500m molt mantinguts, 300m del quals son de 7é grau, amb 7a oblig. (i ull als 6b’s, molt durs i tampoc permeten relaxar-se). Ombra tot el dia (i a nosaltres molt de fred!)
Amb tot el que ens havien explicat, la via imposava respecte i vam anar-hi amb el xip conservador, una llàstima no anar a mort, ja que el rotpunkt era factible. Surt amb quatre reposos, tres d’ells per culpa de marques de magnesi equivocades. Encadeno tirades de fins a 7b a vista i la sensació final es d’una bona repetició a una de les millor vies del món.

La via va per la placa il·luminada pes sol






L3. 7a+




L8. 7b


L9. 7a+


LA BAS. Tagoujimt n’Tsoiuannt N.E.7b, Equipada. 400m.
7a, 6a, 7b, 6b+, 7a+, 5, 6c, 6c+, 7a, 5, 6b, 6c. (6h.+ rapels).
Recent obertura a aquesta impresionant paret. Te l’inconvenient d’agafar algunes terrasses i que la roca es gris no es tant excepcional com la vermella. Tot i això surt molt mantinguda, 7a oblig. i els graus colladíssims obliguen a apretar a totes les tirades, però negant-me el rotpunkt als llargs dos llargs de 7b i 7a+.
El primer llarg es pot escaquejar caminant, però no haureu fet la via, ja que es el mes obligat i bonic. La R1 ha desaparegut (portar 2 cargols M10+plaquetes o be montar-la mes amunt en uns blocs dins una canal).
Brutal el desplomat pilar final amb dues últimes tirades duríssimes...de traca i mocador!
La via va per les plaques de la dreta del sostre quadrat característic.


L5. 7a+


L11. 6b+ (per flipar!)

I aquí s’acaba la nostra curteta visita...tornarem segur, que queda molta feina per fer.


Nota. novetats a Taghia: obertures catalanes al mes alt nivell del germans Solé al Oujdad S. i al Tadrarate. Les topos a onaclimb:

divendres, de juny 06, 2008

Taghia. Jolies et moyennement difficiles voies

Aquí van el grupet de vies “difíciletes” que vam fer. Per la seva relativa rapidesa, o grau poc obligat (menys de 7a), no entren a la nostra categoria de “viot”, però la seva absoluta bellesa les fan d’obligada visita:



- Canyon Apache. Ifrig. S. 280m 6a,6b+,6a+,6c+,6a,6b,6b+,6c,6b+,5+. 3h.45’. Tota a vista.
Segell Piola/Petit per a la via que ha esdevingut, només en cinc anys, la gran clàssica per excel·lència de Taghia. Equipament generós i poc obligada (6b).
Per molt altes que porteu les pretensions, no us defraudarà. Val la pena.
Es pot continuar al pis superior per la “Princesa Msmrir” de condicions semblants i diuen que recomanable. . Nosaltres vam preferir reservar braços que a l’endemà teníem feina.

L4. 6c+



- Zebda. Ifrig. S./S.O.: 260m 7b+, 6a+, 6c+, 7b, 7a, 6c, 6c+, 6b. Equipada. 2 Ao’s a l’entrar a R1, la resta tota a vista.
Era una via que teníem per descansar i va resultar difícil i mantinguda, amb graus collats, obligadeta al 6c+ i amb la millor i mes dolorosa roca que us podeu imaginar. Ens va acabar de rebentar el dits, ja tocats. El primer llarg es 7a fins a les últimes dues xapes on ens hem de penjar, es un tram duríssim a vista. A la resta també cal apretar per encadenar.

L5. 7a


L6. 6c (uff!)


- Baraka. Oujdad S. O. 680m. 6b+, 6b, 6b+, 7b, 6b+, 6c, 6a+, 5+, 6a, 5, 6a, 4, 6a, 6a+, 6b. Algun friend mitjà opcional. Tota a vista.
Superba ruta, imprescindible. Una de les mes llargues que es poden escalar al circ. La primera part es mantinguda, amb un 7b d’estètica pura i un 6c d’antologia, per emmarcar. La segona part es mes discontínua i ràpida. Com que amenaçava pluja, enxufem el turbo i sortim en 6h. Nosaltres vam col.locar un alien carbassa en tres punts, però en podríem haver prescindit, llavors conteu trams llargs de 5 expo, si no, cal portar mes material.
A la baixada ens emmerdem... destrepant aconseguim estalviant-nos el ràpel i ja a peu pla ens muntem una pel·lícula curiosa: mirant la canal de front, pensem que es massa dreta per baixar-la. Després de molta estona intentant agafar-la mes avall, decidim tornar amunt a buscar el ràpel. Al cap d’uns dies, baixant pel mateix lloc ens adonem de l’error òptic. Conclusió: les baixades a Taghia son complexes, si et pilla la nit a dalt, el vivac està assegurat.
2/3 de l'esperó Baraka


L4. final del 7b

L6. 6c. Orgàsmic.

dijous, de juny 05, 2008

Taghia. Quelques petites voies


1er capítol:

Aquí van les nostres recomanacions de vies curtetes, per fer el mateix dia d’arribada o el de marxar, en temps insegur o per “relaxar” braços.

- Classe Montagne Epinal. Paret de les Sources (sòcol inf. del Ifrig S/S.O.).

200m. 6b+, 5+, 6c+, 6a, 6a+, 6c+. Equipada. 2h. Tot a vista.
Molt ràpida, seguros abundants i graus generosos per al que s’estila a Taghia.
Poc mantinguda, tot i això, es força maca. La vam fer el mateix dia de l’aproximació al poble. Potser es millor continuar per la Bellle et Berebere fins la feixa sup., ja que sortir per la feixa petita on acaba ens va resultar una mica complicat.

Part sup. de la paret de les Sources


Mirador Bereber

- Au nom de la réforme. Toujdad S.O.
300m. 6a,6c, 6b+, 6a+, 5, 6b+. Equipada. 3h. Tot a vista.
Aquesta no la teníem a la llista però el tercer dia ens llevem amb pluja i molt fred. Cap al migdia sembla que hi ha una treva i ens decidim a fer-la, però amb condicions patagòniques i nevadeta al últim llarg. Al final resulta una petita joia. Molt ràpida, però amb forta pujada d’aproximació. Graduació mes d’acord a la “local”. Llargs empalmables al gust. Vam baixar amb ràpel, però no estan del tot montats i millor portar cordinos per reforçar-los.
L4.6b+

Una altra cordada al pilar de "Au nom de la réforme"

- Zebda: Aquesta la vam escollir per descansar i va resultar súper completa amb llargs ben durs i “rebentadits”. L’explicaré doncs al següent apartat de “vies bones”


- Esportiva: Sector Almadrassa. Varietat de grau i qualitat al pany central, amb itineraris llargs (ull!, alguns mes de 30m) i desplomats. Molen cintes extrallargues. Grau collat. S’hi pot escalar amb pluja. Ens va salvar l’últim dia, amb ruixats i molt fred.
6c+
7a+

dimarts, de juny 03, 2008

Salam ali kum



A hores d’ara, tots els “infidels” amb peus de gat ja sabem que Taghia es sinònim de “tàpia de la millor qualitat”.

Ho vam comprovar amb la nostra pròpia pell...

En breu penjo tres articles sobre els vuit dies d’activitat amb en Pastes resumits en:
- Petites vies.
- Vies mitjanes
- Els viots

Tots els aspectes pràctics, els trobareu a l’excel.lent recull de
http://www.onaclimb.com/ o a la recomanable guia del Ravier.

Poca cosa mes a afegir-hi:
Destacar que aquí el temps es molt variable, hauria de fer calor però vam passar molt fred i fins i tot ens va nevar una mica.
Que la pista millora dia a dia, hi ha mes varietat amb el menjar, la dutxa calenta, un telèfon... que apropen aquest milenari poble bereber al nostre standard de vida i ens hi fan sentir encara mes a gust...shukran!

Però queda un aspecte inamovible:
l’Ifrig, el Taoujdad, l’Oujdad, el Tagoujimt, el Tadrarate...els impressionants pilars de l’Atlas, seguiran aguantant el cel per sempre...Inshalah!