divendres, d’octubre 27, 2006

S’ACABA LA INVASIO DELS ALIEN?

Segurament com jo sou uns fans del micros artesans de la marca nord-americana CCH, els ALIENS, que des de que van aterrar al meu planeta semblava que es instal·laven per sempre dins la meva caixa de material, però les altres marques també s’espavilen i sembla que ara es posen a nivell. Els meu aliens es fan vells i aviat faran el últim vol. A mes, l’escassetat de stock a la que aquest fabricant condemna Europa encara fa mes difícil la meva futura elecció.
Tradueixo per sobre i resumeixo l’article de l’últim nº de Rock and Ice digital d’un tal Jeff Jackson per a qui estigui amb el mateix dilema.

WILD COUNTRY ZEROS.
Wild Country va allargar recentment el seu eix en els zeros, que funcionaven des de el 2002, per permetre entrar-los en emplaçaments mes profunds, però en el procés també es van millorar encara mes incrementant la seva flexibilitat
Els zeros #1 i #2 van de 61 a 67 gr. respectivament, isón molt adequats per artifo, però també per qualsevol fissura fina. Per artifo els zeros més petits són imprescindibles.
La gamma del ’ dels zeros excedeix la de Black Diamond i de Metolius en 2.3 mil·límetres. El TCU#00 va per sota amb 8.5mm i el #000 de C3 s’en va a 7.8mm, mentre que el #1 zero va a 5.5mm.
Entren be en forats per Lost Arrow i és lleument més estable que els Loweballs en les esquerdes irregulars on les quatre leves individuals poden rotar i assentar contra irregularitats.
No queden clavats quan caus sobre ells, a diferencia del disseny del Loweballs.
Els zeros arriben a ser més rígids a partir del #3 , que correspon amb el C3 i els TCU i la seves prestacions per escalar en lliure s’incrementen.
El disseny del xeringa treballa millor que el de Metolius per penya amb les mans grans.
Pel que fa al tibador, s’enganxa fàcilment amb altre material a l’arnes .
Els zeros #1 i #2 són els micros més petits del món.
Tan per artifo com per lliure de fissures fines són obligatoris.
Els zeros més grans, #3 i superiors, són extremadament funcionals i comparables a les altres marques .
Foto: el zero nº2

Més info a http://www.wildcountry.co.uk/home.htm


b) BLACK DIAMOND C3
El C3s està clarament un pas per davant de la resta. Combinant les millors característiques dels zeros i del TCU, el C3 és una unitat resistent i ultra-ergonòmica.
És més estret que qualsevol altra unitat del mercat, de forma que es coloca be en fissures poc fondes.
Pots xapar dins el bucle de cable per anar en artifo i la cinta semirígida queda sempra oberta amb un accés fàcil. La part superior del bucle està plastificada amb goma que flexa sobre les arestes però segueixen sent rígida lateralment.
La rigidesa (com el TCU), combinada amb el llarg bucle de cable (igual al del zero) és clau per col.locar les unitats més petites. Quan la fissura es fa petita això t’ajuda a encaixar el micro.
El plàstic que el recobreix protegeix be els cables de desfilar-se.
Subjectivament, el C3 senta be dins la mà.
La forma del tibador i l’encaix pel polze són adherents i Fins i tot el #000 senta be dins les mans mes grans.
Els C3s són realment els més fàcils d’utilitzar.
Això els fa especialment recomenables per anar en lliure i ser la diferencia entre encadenar o caure .
Foto: joc dels nous C3


Més info a http://www.bdel.com/


c) METOLIUS ULTRALIGHT TCU's
Els TCU de Metolius estava entre els mictros mes petits del mercat el mercat, des de 1983, i van revolucionar l’escalada en artifo i en lliure. En llocs com Yosemite o Indian creek amb fissures paral.leles , aquests (T)hree (C)am(U)nitsvan redefinir l’escalada facilitant unes proteccions rapidez, a prova de bomba sense sustos. Metolius la redisenyat recentment els seus TCUalleugerint-los de 25 a 30 per cent fent-los les unitats més lleugeres del món.
El TCU #00 és tres grams méslleuger que el seu equivalent de zero el # 3 i 14 grams més lleuger que el #000 de C3 Mentre que la grandària augmenta, la diferencia amb el pes respecte les altres marques també ho fa. El TCU #1, per exemple, és 16 grams més lleuger que els seus competidors, el #5 zero, i 12 els grams que el #1 de C3 Amb el seu poc estilitzat disseny de U, és bastant resistent amb l’ús i caigudes sobre arestes . El disseny de U protegeix el cable i ajuda a que no s’enredin amb la resta de material.
També es pot xapar directament al bucle d’acer guanyant uns preciosos centímetres en artifo.
El desavantatge és aquest disseny de doble destral que fa les unitats més amples al cap i per tant per a menys probables d’entrat en enplaçaments estretes en comparació als models equivalents de Black Diamond i Wild Country Els TCUsón més curts que les altres dues marques provades i això els fa menys adaptables a llocs profunds on necessites certa longitut per arribar-hi. Per mans massa grans cal barallar-se amb els tibadors dels models mes petits TCU han suportat la prova més important, són estables, durables, forts i ara, ultralleugers. Si el pes és la teva preocupació principal llavors aquest model és per tu.
Aquest 25% de pes extra es nota quan portes 3 jocs de frinds en una paret seriosa.
El TCU és també es mes lleuger per la butxaca!
Fotos: el nou TCU i el curiós codi de colors per saber si la col.locació es prou bona (una mica excessiu no?)

Més info a http://www.metoliusclimbing.com/ultralight_tcu.htm

dimarts, d’octubre 17, 2006

SEGELL VERGARA A AGULLES

Primer per curiositat i després com a incondicional, he anat repetint totes les ressenyes que m’han caigut a sobre i que he pogut fer del Juanillo Vergara.
Per mi es un dels millors aperturistes de Montserrat i ha signat a Agulles autèntiques lliçons magistrals de com obrir placa montserratina, sempre per sota, amb mínimes expansions i buscant la dificultat.
Encara que de forma no tant establerta com St. Benet, Agulles també te una tradició de escalada fina i grau local més dur. En Juanillo segueix de forma estricte aquesta norma. Jo entre () us poso el grau que ell ha proposat. Pugeu un punt (o mes) totes les seves ressenyes per equiparar-les a altres escoles.
A continuació una selecció de les que he fet:


LA VESPA, c. est:
- Juanito piquete y los mataesquiroles: Una joia. Placa fina al primer llarg amb spits justos (6c). Segon llarg de desplom amb canto i flanqueig finet (6b). Equipada. Molt complerta.
- Recuerdos del mundiello: Molt similar a l’anerior, (L1: 6b, L2:6c). Equipada. Les dues vies haurien d’estar dins de la llista de les millors de Montserrat.

LA FILIGRANA, c. oest:
- Sin bien común: molt ben oberta i original, seguros justíssims però sense ser expo. El primer llarg és de flanqueig molt fi per sobre un desplom, força obligat (6c) o sigui que els de segon també s’ho han de currar. L2 mes tranquil (6b) de bolos grans però més alejes. Últim llarg molt curiós, fent honor al nom de l’agulla, comença per la cara oest i donat la volta a esquerres, acaba a la cara est (6a+). Equipada. Imprescindible. Ràpel 30 m .

AGULLA SENSE NOM, c. Est.
Aquesta agulla està ja dins a Frares, però al costat d’Agulles, de fet s’hi accedeix per la canal ample, de forma que l’incloc en aquest article.
- Dicotomia: Preciosa. Encara que de dificultat mes baixa i asequible, no pots relaxar-te ja que segueix la tònica de grau ajustat i qualitat (L1:6a, L2: 6b). Pas al mig del 2on llarg “riglero”. Equipada. Ideal per agafar el to i passar-se a la via de l’esquerra que detallo a continuació...
- Refugios para naufragos: La mes extrema del recull, amb un domini absolut d’obrir placa montserratina. Es increïble com es pot tenir tant de morro per apurar tant les expansions. Aprofita flanquejant la llarga paret d’aquesta agulla fins plantar-se sota la bola final. El L1 te un inici finet i un tram d’aleje que cal estudiar be per anar a buscar un spit lluny (6b+). El L2 es de flanqueig molt fi, al final descendent i amb adrenalínica entrada a R. Els de 2on han de donar la talla. (li posa 6b però és mes difícil que el L1). El tercer és el mes dur de grau (també li posa 6b), però amb dues xapes no tan allunyats al tram difícil, encara que acaba amb un flanqueig de V+ de 12m per entrar a R on no es pot descartar la possibilitat de picar amb els arbres. Última tirada de Ae/7a de dos spits i després pitons amb tram final de V sense problemes. En lliure em va semblar surrealista sortir de la R, no queda clar si cal fer una tram d’Ae o no, en tot cas després entre la roca i els pitons em va fer mandra de provar. En tota la via es van trencar forces cantos de forma que ara estarà mes neta. Vam utilitzar els aliens groc, vermell i carbassa, un cop cada un, encara que ell marcava més friends però potser va ser per durant l’obertura. Una obra d’art per anar a fer grau i coco.


Inici del L2 de la Refugios para naufragos


Adjunto topo amb les dues vies, arreglada pel que fa a traçat i homogeneitzant els graus però mantenint el desfase de la escala "local".


Per últim una que encara no he fet però que segons els colegues no pot faltar al currículum, es tracta de la Josep Mº Alsina a l’Oest del SETRILL (6b).

dimecres, d’octubre 04, 2006

Bloc a Menorca (sense psico)

Aprofitant una setmaneta de vacances amb la família i per matar el gusanillo vaig recopilar algo de info per fer escalar a Menorca sense masses aspiracions. Després motivat a tope amb les fotos i vídeos de psicoblok que ara estan tant de moda vaig fer-me il·lusions de donar uns pegues sobre aquestes magnífiques línies sobre el mar. Al final de psicoblok res de res i de bloc "normal", doncs bastanta cosa, alguna més interessant que les altres...a continuació un resumet per a qui li pugui interessar:
Jo només tenia controlats dos llocs per psicoblok:
- Cala Mitjana. Segons la ressenya, dues zones, una cova amb vies dures al voltant de 8a i una placa desplomada amb vies mes humanes 6º i 7º. Problema: només s’hi pot accedir amb zòdiac. Jo vaig intentar-ho nedant i crec que es factible. En una aproximació de reconeixement, quan soc prop de la cova (10 min) un grup amb kayac m'avisa que estem rodejats de meduses. Flipant amb la sort que he tingut al no tacar-ne cap, m’entorno a la platja donant una volta mar endins per evitar-les.
- Cala Rafelet: No vaig poder veure les parets. El problema es que l’accés es totalment diferent al de la platja i havia de deixar la família massa estona sols. Cal anar pel poble de s’Algar i al hotel Palmeras i allà fer un ràpel o localitzar un destrepe. la cala està fora del poble.
Zones de bloc:
Aquí el tema es força mes assequible i evident:
- Cala Mitjana: Un bloc d’aspecte guapo d'uns 15 m de llarg i 8 d'alt ple de vies (mín 6a) a costat de la platja, mooolt patinós degut a la humitat. Vaig buscar per altres roques properes i no hi ha rés mes obert i tot bastant brut. Possibilitat de boniques travesses a pocs metres sobre l’aigua sortint de la platja. Poc interessant. Accés amb cotxe.
- Cavalleria: Cap amb far que és un caos de pedres punxegudes, buscant pels cingles surt alguna placa guapa però amb caigudes molt dolentes. Hi ha una zona d’esportiva perduda. Poc interessant. Accés amb cotxe.
- Cales Coves: Petita zona amb vies d’esportiva fàcil Vº,6º i curta però es veien maques, es pot fer alguna travessa sobre l’aigua.
- Cala Pilar: Desprès d’una excursioneta de 25’ arribes a una cala força verge envoltada de petits cingles d’arenisca (duna fòssil). Els trams mes interessants estan oberts i mola escalar-hi mes per la curiositat del lloc i les formes que no pas per la qualitat de les línies. A destacar un gran tsunami-visera i dues coves-vivenda on algunes vies pugen per la façana de pedra amb sortida tsunami a la cornisa.


Cala Pilar, als torrents que vorejen la platja hi ha els blocs


- Cala Rafelet. Preciosa mini cala que s’endinsa per un torrent ombrívol on a banda i banda hi ha petits cingles per blocar, algunes coves baixetes són interessants, amb molt de canto. Sembla molt poc obert. Cal caminar 10 min.
Cala Rafelet


- Penya de l’Indi Vermell: al mig de l’illa, a costat de la carretera, en un coll després del poble de Es Mercadal, (a ma dreta direcció Mahó), és un jardí petrificat de grans blocs d’arenisca vermella amb formes de fantasia, des de grans cantos a plaques impossibles, des de bloc petit fins al gran tsunami que dona nom al lloc. Cal saltar una valla i endinsar-se per un camí brut i poc encoratjador que es va aclarint fins accedir a aquesta preciosa zona.