dimarts, de juliol 27, 2010

GRAU-TARRAGO a l'Aeri

La setmana passada vam fer la Grau-Tarragó a la paret de l’Aeri amb el Pastes


Com sabeu, es una via que “re-obra”, equipant per dalt, un altre equipament dels 80's del Rubio que mai va repetir-se per sota, ni ressenyar-se.

La via no te secrets, esta totalment equipada amb “long-life’s” inox i per aquest motiu ens va semblar una opció “tranquila” per fer en una tarda, tot i que puges 400 metres.

De seguida vam veure que el grau esta molt “collat” i en tirades fàcils de 6a i 6b ja cal mirar-s’ho força, però totes son interessants, no hi ha cap marca i la veritat es que vam gaudir-les…

fins i tot les del sòcol i la ultima, per la canal de fang solidificat que va a parar a l’estació de l’Aeri.

El problema son les tirades de setè (que son 4 i no 3 com marca la ressenya del Vèrtex) on continua la proporció de la graduació, que sumades a la morfologia de la roca, ens fa impossible escalar 4 metres seguits sense haver de pillar-nos. Aquí la roca es fràgil, els còdols son roms, cal tibar de llastres que peten sovint, no hi ha el mínim indici de marques, els pocs forats que hi ha estan bruts o queden fora de la línia de xapes...en definitiva, un tram frustrant que amb el poc temps que tenim, hem de csolucionar a base de molts A0’s

Potser per això vam llegir a la llibreta de piades que era la segona ascensió...

Un cop abaix, parlant al refu, vam deduir que la graduació es la antiga que va proposar el Rubio en el seu alliberament en top-rope i que el Tarragó la ha copiat tal qual...sense sanejar ni encadenar.

No es una via que es pugui recomanar, però qualsevol col·leccionista de la cara nord si que l’hauria de fer...millor anar-hi amb temps i paciencia...a mes, amb repeticions s’aniria sanejant i guanyaria molt.

Adjunto topo arreglada. El 7b amb interrogant es la tirada “extra” que ens vam trobar.








LL1...això comença guapo!





LL4...6b+ "mirat’ho amb calma"






LL5+LL6...empalmada poc recomanable, cal recuperar moltes cintes.





LL7 ...que guai, fissura!!!...pero, collons, això es 6b?






LL11...tibant a mort per poder fer algun tram en lliure





LL12...qui diu que no hem encadenat?



Mes fotos i comentaris a:

http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2010/07/grau-tarrago-paret-de-laeri.html




dimecres, de juliol 21, 2010

Nova via al Casot: HOT RATS, 7b/+

Un altre línia que no he pogut resistir a equipar:

Esta just a la dreta de la Santi Verona (es doncs l'ultima del sector principal)
Consta d’una entrada “riglera” per uns llavis roms per remuntar-se sobre una banya-reprisa.
Desprès ve una placa de forats i un díedre blanquinós força tècnic, amb pinta de trencat, però els cantos de progressió son sòlids.
Segueix el tram mes espectacular, superant el sostre per on mes desploma, pel fil de l’espero, molt seqüencial, i amb varies sol.lucions, encara que cap fàcil
Final de placa amb aire.
Una via curiosa i ben variada, sempre a l’ombra. 25m i 9 parabolts M12.


Rot Punkt el 25/08/10:
Aquest cop, amb assegurador, l’he pogut encadenar al segon intent.
M’ha semblat mes assequible del que pensava i de moment la graduo de 7b/+, agrairia qualsevol comentari per confirmar el grau.


El nom ve d’un estudi que va fer el Donn Demetrinco sobre les vies dedicades a Frank Zappa, on vam descobrir una injustícia històrica que avui queda resolta. Com que es una línia una mica psicodèlica, el nom li queda perfecte.


Dóna-li al play, però vigila que “disc dur” no se't “ratlli”...


Adjunto el resumet actualitzat del sector que vaig penjar a l’anterior post.
Abans de tot, felicitar la gran tasca i bon gust dels autèntics descobridors de sector: l’Amils, autor de la majoria, Llullu, Tati, Kim i A. Egea que complementen aquest petit-gran sector de setens, fresquet i tranquil.


- Botox, 7a+: de les menys aconseguides del repertori, per sobre la repriseta del mig hi ha xapatge allunyat i amagat i en conseqüència el pas queda una mica expo a vista.


- El Bisbetó, 7a. Fineta i molt bona placa, ideal per catar el sector.

- Supernanny: atlètic i bon esperó, amb un pas de canto amagat, 7b a vista o 7a al segon pegue.

- Cap de trons: 7c, espectacular esperó molt desplomat, poc habitual a Montserrat, molt concentrada amb dos passos seguits a bloc.

- L’amenaça fantasma. 6c+. Fa un quatre anys em va semblar un bon 7a, no estava gens tocada i es trencava força i les xapes bastant mal posades augmentaven la dificultat. Ara ja està sanejada i es repeteix molt millor, tot i això ull una xapa mal ubicada ja que si li fots recte, el canto queda amagat.


- El repte, 7c. Complerta placa de forats, monodits, roms i dinàmics, algun forat terrós i sovint amb peus precaris en crostes. Llàstima d’un micropeu relliscós al crux que m’escup i encara no l’he pogut tatxar. La topo de la guia del Luichy està malament: arriba fins dalt compartint cadena amb la via de la dreta . Hi havia una xorrera-repòs al últim terç que vaig arrencar..."sorry"

- Cop baix, 7b+. Genial placa de foradets, roms i equilibris, mantinguda i similar a l’anterior però amb roca mes bona i no tant a bloc. Una de les bones del sector.


- Afluixa maduixa, 6c. Curta però genial fissura que van deixar desequipada amb molt bon criteri que caldria generalitzar. 5 o 6 friends, del alien vermell al c3.


- Sudoku, 7b. Poc mantinguda però espectacular pel que fa als moviments en els tres trams clau: fissura d’entrada, desplomet i sostre final. A vista sembla molt dura però al al segon pegue ja li quadra el 7b


- Amb rintintín, 7b+. Per mi dura. Esperó d’entrada desplomada i rampa fineta al final. Per a fanàtics del bloc.


- L’Anguila, 6c+. Entrada rara on es podria pujar un plus, però la resta es una bonica i assequible fissura típica de la nord.

- L’espantasogres, 7c+. Encara no m’hi he atrevit. La mes dura del sector, esperó desplomat que sembla compartir tram amb l’anterior.

- Pies negros, 7a. Curiós dièdre-canal, fàcil per als cama-llargs amb bonic final de placa.

- Mousambaní. 7a. Primera i mes assequible d’una trilogia de vies molt a prop entre elles, compartint molt trams entre si, però d’equipament justificat per la seva qualitat. Val la pena dosificar-les i fer-ne una cada any, per no repetir-se i gaudir-les mes.

- Mareja Pardius. 7a. Com diu el nom, mes rebuscada que l’anterior però també val la pena.

- Jo passo. 6c+. Menys mantinguda però amb un crux que la fa molt semblant de dificultat que les dues anteriors.

- Mètode Estivill. Una gran via per... no adormir-se!. A la guia està de 7a/b però sempre hem comentat amb altra gent que m’he trobat que es 7b+ (ja fa anys sembla que va petar alguna cosa al sostret). El conjunt surt ben mantingut i, per mi, una de les millors vies del sector.

- El cafè del mar. 7a+. La joia de la corona, estètica pura. Primera meitat de fissura física i segona de placa de somni. Dura, però factible a vista (sempre està marcada)

- Thai Massage. 7c. Mateix inici que l’anterior, per la fissura i segona meitat d’esperó desplomat molt físic, amb tot tipus de forats seqüencials (rebots, creuaments). Hi ha però un crux galàctic que no em quadra amb la resta de 7c’s del sector...ha petat algo...(?)

- El racó Mallorquí. 7c. Curiosa via, de les mes llargues. Assequible pel seu grau, més aprop del 7b+.  Te  un bloc d'entrada xulo, un aleje tens a la primera meitat i una xapa una mica a desmà a la segona , però un cop muntada s'encadena be. No val tocar el dièdre de dalt

- Doble Malta, 6c+/7a. Nova. Primera part de placa tombada i peus llisos i una segona part d’esperó-placa desplomat. Topo aqui:

- Santi Verona. 6c+. Placa tombada amb pinta de innocent que enganya...cal estar a l’aguait! ...tècnica de peus i mans rometes. Llargueta. Ideal per entrar en sintonia.

- Hot rats. 7b/+ . La nova. Entrada desplomada per llavis roms, díedre blanquinós tècnic, sostre a mort i placa final.

- Lapidació 7b+. Es el final, uns 50-100 metres separada del sector, a la volt d'una cantonada. Via de gran ambient però per anar a vista queda molt collada, en general te roca dolenta, sobretot pel peus, que l’any passat anaven petant contínuament. Hi ha una excursió que, a mes, acaba amb la xapa mal ubicada. Ens va petar una regleta a l’entrada de forma que ara encara es mes dura. A l’últim terç hi ha un tram sense peus que queda bastant inhumà, potser va petar alguna cosa.

- Som i serem. 6c/+. Nova. Bonissima placa semi-vertical amb franges de llavis horitzontals. Topo aquí:

Son apreciacions dels dos últims anys, potser alguna cosa ha canviat i generalment amb pegues a vista.
La majoría de 7c’s encara no els hi he fet el rotpunkt, així que em queda feina

divendres, de juliol 09, 2010

Nova via al Casot. SOM I SEREM, 6c/+

He equipat una nova via al Casot.
Es diu SOM I SEREM i esta dedicada a tots els que van anar a la “mani” dissabte passat.... us ho van currar!


Es troba al final de tot del sector, just a la dreta de la “Lapidació”. Es una llarga placa, no massa vertical, però molt mantinguda i tècnica, ja que sempre cal esudiar la combinació de foradets (evitar tibar de regletes, encara pot petar alguna) i com sempre aquí, cal afinar amb els peus.
Es de les mes llargues i sempre esta a l’ombra, un tema interessant aquests dies.
12 Parabolts M12 + R d'anella. Peu de via penjat.

L’hem encadenada tant el Jesus com jo i ens sembla 6c/+ "montserratí". Us agrairia als repetidors que digueu la vostra i consensuar el grau abans de publicar-la en mes mitjans.

Salut i rotpunkt!

<!--[if !supportLineBreakNewLine]--> <!--[endif]-->

dimecres, de juliol 07, 2010

Cor Agre. Frares N.

Diumenge, buscant l’ombra desesperadament amb el Pastes, vam recordar que teníem pendent la via de de l’Ajipi i el Juani a l’Agulla del Centenar.

Aquests dos noms, junt amb el de Frares Nord, ja son prous al·licients per decidir-nos...i la via no defrauda: qualitat i ambient!

Un viot imprescindible per a qualsevol col·leccionista de la cara nord.

Topo actualitzada i fotos:


Nota: que ningú s’equivoqui amb la ressenya, encara que el graus semblin baixos (pugeu-li una lletra per convertir-lo a grau modern) i que alguna tirada posi equipada, cal anar sobrat i saber escalar en roca dolenta.

LL2




LL3



LL4




LL5






LL6