dijous, de juny 25, 2009

RACS. ORDESA

Ahir va caure un mite personal: la RACS (aquest nom sempre m’ha sonat a saque amb cremallera, uff!) amb el Paco (encolomant-li les tirades parells perquè es menges la mes dura)

Rotpunkt a nivell de cordada, tots vam encadenar de primer, però no personal, ja que vaig fallar de segon al 7a+ encara que després ja va sortir, llàstima!

Vam anar amb la topo de l’Albert, boníssima, com totes les seves, però en concret, el recull que està fent d’Ordesa son imprescindibles. (podeu trobar-les a
www.caranorte.com).
La penjo aquí, on m'he pres la llibertat de posar-hi anotacions meves en verd.

La ressenya del Papila del article de desnivel 252 es nefasta, això si, amb el material i la foto panoràmica l’encerta.

No cal martell. Si que vam carregar 2 jocs de camalots fins el 3, un c3.5 i un c4. Dos jocs d’aliens i un de tascons.
Es pot passar amb menys, però val la pena dur aquesta xatarra per poder anar ràpid (7h) i centrar-se en el rotpunkt.
La via es brutal, ambient únic, lliure de pel·lícula, dominant la fissura desplomada d’encastament i la superació de sostres. Sempre dura (ull als dos últims, no ets pots relaxar!) però relativament ben protegible, encara que cal dominar els típics cops de gas d’Ordesa...porteu el carburador ben afinat!




Algunes fotos:





lluvia dorada...no em vaig treu-re del cap la cançó del Prince amb tot el dia!







entrada a R1











LL2







inici LL4







entrada a R5






ni a les reprises et pots relaxar!, inici del LL6







bucolisme cimer


NOTA: vam retirar i deixar plegada a dalt de tot una corda fixa que ajudava a superar els trams herbosos finals. Estava en molt mal estat i algú s’hi podria matar, a part que ens va semblar innecessària.

dijous, de juny 04, 2009

El retorn a Taghia

Resumet de la segona visita que hem fet a Taghia amb el Pastes i el trio "calavera": Jesus, Javi i Paco "el mulero".
La meteo va ser millor que l’any passat, així que inspirats amb el Barça, amb el Pastes ens apuntem 8 vies en 8 dies non-stop.

Valoració de les vies i detalls pràctics que us interessants:


-L’ALLUMEUR DU REVE BEREBER. 6c (sortida variant dreta), 320m. (Ifrig, sector Akka N’Tafrawt). Equipada amb amb parabolts i long-life’s inox.
1er dia, arribem a Taghia al migdia. Ens baixem del primer llarg, de la LIBITI BITO, massa expo, excursió de 10-15m sobre reprisa i sense veure on està la següent xapa...potser ha desaparegut, potser amb uns aliens la cosa es mes humana...no se, no volem trencar-nos les cames el primer dia i ens fiquem sense ressenya una nova via que no coneixem a l’esquerra de la Cañon Apache, amb idèntic estil i qualitat, totalment equipada. Als primers metres ja identifiquem la ma del Piola, i després ens assabentem que l’ha acabada just feia 4 dies i sembla que ens emportem la segona repetició. Es molt maca i ràpida (3h).



- BARRACUDA, 7c+, 7a+ obl. 600m (Oujdad S). Equipada amb parabolts M8. No utilitzem cap friend per dalt.
2on dia. Al Taghia es recomanable fer les vies dures quan abans millor. Les punxes et destrossen la pell ben aviat i el “virus de la gite” amenaça el el sistema intestinal. Així que ens fiquem aquest viot, el mes dur del recull. Per sort s’apunta el Paco i repartim les forces entre tres.
Ull amb les vies polaques!: sempre per les plaques mes dures i punxoses, graus desfaçats, excursions de 6c, xapatges raros (i sospitosos)...a mitja via desistim del rotpunkt i l’objectiu es sortir en el dia, ho aconseguim en 10h.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad23.html




- A BOIRE OU JE TUE LE CHIEN, 6c/+, 250m, (Taoujdad O).
El 3er dia toca “descans actiu” i optem per aquesta joia. S'apunta el Jesus. Un punt mes dura i picant que la veïna “Reforme”, es de visita obligada. Portar un alien carbassa i un vermell pel Ll5, la resta està equipat i s’escala ràpida (3h).
Per baixar ràpid: No fer cim!!!, un cop al collet de la última R, destrepar (III) uns 15m direcció S. a buscar un arbre i rapelar (sense instal.lació directament del tronc) 20m fins un gran prat penjat que s’estreny fins fer-se una feixa que connecta amb la canal de marbre blanc entre el Taoujdad i l’Oujdad (45 min)
http://www.onaclimb.com/taghia/re_taoujdad9.html




- L’AXE DU MAL, 7c+, 7a obl. 500m, (Tadrarate S.O.). Equipada.
4t dia, ens encordem de nou amb el Paco per afrontar un altre de les dures. Una gran planxa llisa on la cordada Petit-Piola dibuixen una obra mestra.
Ja en els primers llargs veiem que aquí no regalen tant com a la “Rivieres” i que caldra apretar en cada una de les 14 tirades. El rotpunkt queda molt lluny però gaudim de l’estètica de tots i cada un dels llargs. Sortim en 9h.
Per baixar ràpid: Del “plateaux” cimer on acaba la via cal flanquejar primer sense perdre alçada i després en lleugera baixada sempre en direcció N (cap a Taghia) fins situar-nos davant per davant del ràpel de baixada del Oujdad (extrem dret de la seva cara S.), llavors baixem per una ample i evident canal amb passos berebers i un cop al collet, saltem a la dreta a buscar la canal de marbre blanc ntre el Oujdad i el Taoujdad. (només 1h!!!)
http://www.onaclimb.com/taghia/re_tadrarate2.html




- HABEN ODER SEIN. 6b+. 250m, (Paret de la Cascada, cara E). Equipada amb parabolts M8.
5é dia, molt bona via de tarda per a un descans “actiu”. S'apunten el Javi i el Jesus.
De grau mig, però colladet i amb excursions considerables, cal anar sobrat.
A mitja via comença a tronar i llampegar de forma que apretem el gas per sortir en 3h, total, que no descansem gaire...
Si us emporteu el mòbil, al cim hi ha una ratlleta de cobertura.
La curiosa baixada per la xemeneia del camí del Tirabuixon acaba de arrodonir la sortideta.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_cascada1.html




- WHISKY BEREBER, 7a, 400m, (Oujdad N.) tascons, aliens i friends fins el 3.
6é dia. Ens llevem cansats i pensem que aquesta clàssica es una bona opció per no tibar-li massa. El grau no està gens collat, però la veritat es que via cal escalar-la i tampoc es curta. (5h)
Bona opció per variar de les plaques punxoses, ja que agafa bones fisures i plaques de roca mes gris. Alguna reprisa herbosa.
No son spits, si no parabolts de M8, el primer costa de veure, a uns 10m del terra, per sobre i a l’esquerra d’un bombo fisurat a protegir.
Al segon llarg hi ha un error a totes les ressenyes, en lloc de 7a+ es 6a+.
Per baixar ràpid: No feu la última tirada i rapeleu de la R10 fins a la vira del mig de les tres que ratllen el terç inferior de la pare, entre la R3 i la R4. D’aquí flanquejar caminat per la feixeta cap al E fins connectar amb el plateaux penjat de la cara S.O. per on passa el camí que va a la Baraka.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad15.html




- TOUT POR LE CLUB. 7c, 6c obl., 270m (Oujdad S.O). Equipada
7é dia. 48h després de la final de la Champions ens assabentem que va guanyar el Barça. Aquesta es doncs la via perfecta per rendir el nostre homenatge a en Guardiola i el seu equip.
El Paco també s’apunta.
De nou ens enfrontem a plaques dures amb grau mol collat.
El virus gite s’ha instal.lat definitivament als budells (tot i la tàctica de substituïr al màxim l’aigua per birra) i literalment ens arrosseguem per la via. El Paco es l’únic que deixa el pabelló alt, emportant-se algun 7b.
Està amb parabolts i no espits del 10 com diu la guia, molt ben equipada.
De la R5 rapelem a R3 i de la R2 al terra.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad26.html



- IL ETAIT UNE FOIS DANS L’OUED. 7b, 120m, 6b+ obl., (Akka’n Tazarte, E). Equipada
8é i últim dia. Volíem escalar una del Ravier en aquest congost però les tempestes de tarda i el vivac ens van tallar. Al final ho compensem una mica repetint aquesta bona vieta que ve mig de pas per anar a Zaouia, ja que al migdia hem d’agafar el taxi. Està amb parabolts M10. El primer llarg es un 7b que ens sembla estratosfèric. Els altres 3 molt macos per disfrutar amb 6c’s i 7a poc collats. Amb 2 ràpels de 50m ets al terra.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_atzarte6.html



+ fotos i info a:
http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2009/06/taghia-2009.html