a Terradets: - Doctor, doctor, que em passa?

-Dr.: Els símptomes son clars,... el diagnòstic indica que pateix la variant mes perillosa d’una incurable malaltia des de fa dues dècades i sembla que cada cop li empitjora mes...no te curació possible.

A la Paret de Bagasses, sector Amanita (...o Lupitan segons l’anomenen ells), a Terradets, L’Isaac i l’Emili van obrir aquest VIOTE l’any passat i ja te forces repeticions.
Algunes piades aquí.

Nosaltres la vam repetir la setmana passada. Hem va sortir tota en lliure i encara estic bavejant. (per sort el 7b hem va tocar de 2on, que si no...)

El traçat es molt atrevit i surt molt homogènia amb un grau elevat.


La via va just a la dreta del sostre amb xorreres negres


Material: friends 0.75, 0.75, 1, 1, 2 i 3, joc aliens (groc i vermell repes) i tascons mitjans. Pot ser útil un ganxo i una pedala si no es va a fer-la en lliure.

L’inici es mes per valents, amb domini de l’autoprotecció en fissures i alguna llastra o bloc suelto.
A partir de mig L3 la via canvia totalment, tornant-se mes monolítica, la roca passa a ser excel·lent i pràcticament equipada. Dos o tres parabolts hi sobren, però coneixent els autors, no ha estat per covardia, si no mes aviat, per “Cortes-ia” cap als mes limitats...

Felicitats als autors i enveja sana, que aquesta línia ja l’havíem mirat quan vam repetir “el Cràpula”, ...però qui no corre, vola!

Aproximació en 30 min. per les Bagasses i ràpid descens en tres ràpels.
Horari aproximat 5 horetes.

Adjunto una ressenya molt complerta, amb comentaris i alguns graus arreglats tant a la baixa com a l’alça. Així que ja no faig descripció llarg per llarg, només algunes fotos:






L2, 6c d'encastaments. Pelat.



L3. Sortint del flanqueig. Comencen les plaques de roca bona




L4. Inici del 7b...a apretar!!!

L5. 6c. Placa coral.lina. Un plaer pels sentits.

NOTA: Repeticions posteriors informen que els va saltar una xapa, veure foro caranorte.

COVA DE L’ÒS

Aquest sector d’esportiva te un dels bagatges mes llargs de Montserrat, va néixer a la mateixa època que el Secretivo Marcelino, però fins ara la seva divulgació ha sigut nul.la.

Per fi han sortit ressenyes a la nova guia del Luichy, però tot i amb això no sembla que la gent s’animi.

Nosaltres hi hem fet un parell de visites i ho hem vist molt abandonat, però ens ha agradat: per la qualitat d’algunes línies que s’escalen a vista de veritat (absència de magnesi), per les distàncies, correctes però obligades, que fan apretar el coco i per la tranquil.litat del lloc.



Aquí va un post a veure si a la penya s’anima a anar-hi.

Aproximació: Venint de Barna, entrem a Monistrol i passada la benzinera, de seguida hem de girar a l’esquerra, passant just entre el Restaurant Bartomeu i el bar Bartomeu, veure foto:

Entrem a una urbanització on hem de seguir la pista principal mal asfaltada.
Hem de passar pels carrers c/. Avet, c/. Azina, c/. Xiprer i c/. Pi (tot ben senyalitzat) i aparcar al final d’aquest, al costat d’uns contenidor de d’escombraries , on neixen davant nostre 3 pistes.
Jo recomano la de l’esquerra (Travessera del Pi), que després d’unes cases, es converteix en un caminet que en 5-10 min. et porta directa a la Cova de l’Òs.
Per accedir a vies de mes a la dreta, abandonarem el camí abans, improvisant trencalls, però està molt tapat i pot ser útil portar tisores de podar.

Vies que m’han agradat: d’esquerra a dreta i amb les numeracions de la guia:

A l’esquerra de la paret, cara nord i ombra, peu de via ple d’esbarzers però t’hi pots posar a sobre mes o menys còmode:
Nº 1. Jihad. 7a+++. Molt guapa, atlètica. Difícil a vista i grau apretadíssim (veient els autors s’enten...)
Nº 2: K-brons. 7a. Guapa i en proporció a la de l’esquerra es molt mes suau.

Ja a la cara Est:
Nº 8. 6b+. Potser la mes guapa de la placa exterior de la llastra que forma la cova. Ideal per escalfar però cal apretar fort ja que està desfassadíssima de grau.
Nº 15. 7a. Excel.lent i llarga placa de finures vàries. Segon xapatge delicat. Flanqueja per ajuntar-se amb la nº 16 uns 4m per abans del que marca el dibuix de la guia, per sota el sostret, a xapar la penúltima xapa de la nº 16.
Nº 16. 7a. Igual de bona que l’anterior però amb un tramet de fissureta.
Nº 23 Frikialpí. 7a. Brutal fissura de 30m que demana tot el repertori tècnic. Imprescindible per als que es sentin identificats amb el nom. Les dues primeres xapes son burins correctes. Al croquis de la guia surt graduada de 7b+ i 7a. La correcte es 7a.

Nº 24, Jarrai, 7a+. genial, entrada fusura, esperó desplomat i placa final.

Nº 35. Esparrix, 7a+ Un cop neta d'esbarzers la fissura d'entrada, surt un bon totxo on destaca la finura plaquera.

nº 36. El bordar de l'Os, 7a. Contundent i estètic esperó que t'obliga a fer per la placa. Crux dur.

Per que ningú s’emporti un mal gust de boca també senyalo una que de moment NO ES RECOMENABLE: la nº 22, molt bruta de molsa i fang, encara s’hi trenca molt la roca, desfassadíssima de grau. Acaba en una cadena 6m per sota de la dibuixada al croquis. A dalt hi ha un altre cadena, però ull que en el tram entre elles no hi ha expansions.

Encara en falten algunes que m’han recomanat, Cagüenflaken 7b, Karaperro 7b+ (la vam tocar, però em va semblar inhumana)...anirem fent.

Maragda al Peladet

Maragada: pedra preciosa, brillant de color verd.

La via Maragda al Peladet si que es una pedra preciosa de 200m, també recorda al Verdón, però no es pot dir que sigui brillant...



El Peladet no decepciona mai, totes les vies del pany central son boníssimes i la línia de la Maragda es la mes dura i variada de totes, però es va equipar malament per dalt i això li treu qualitat, fins el punt que a vegades la dificultat ve donada per la mala ubicació d’alguns burins, que d’altra banda, es conserven força be.

Si mai es reequipa, fins i tot amb menys expansions per llarg, però pensant millor la seva ubicació, la via guanyaria.

Algun exemple: n’hi ha que estan al costat d’una bona fisura d’autoprotecció, altres que en una bona reprisa xapes a la cintura, alguns que els has de sobrepassar per poder-los xapar o mes d'un que els tens aprop i no els veus perquè estan amagats...

La via surt sense clavar si es va en lliure, amb un joc complert de micros, friends fins el nº 2 i tascons mitjans petits.

Graus apretats.

Amb dues cordes de 60 es baixa en tres rapels des de l’última reunió seguint la via Destellos (alternar una R si i una no)

Descripció:
L1: 7a. Fissura molt desplomada amb algun pitó i burí i trams a protegir, que et posa els braços a petar just quan toca l’apretada final per entrar a reunió. Quan vaig fer la Satèl.lits, ho vaig provar en bavaresa i no va sortir. Aquest cop, convençut que era per la placa, vaig a mort i...volada!. Encara no entenc ara com es fa,... han petat algunes llastres al pas? ...algú l’ha tret recentment?

L2: 6a/b. Pas de placa fina i obligada.

L3: 6a/b: Llarg flanqueig horitzontal a esquerres fins a xapar un primer burí que costa de veure. A partir d’aquí totes les ressenyes marquen recte i no ho es, cal anar en diagonal i amb els burins fora del traçat lògic; resultat: a sobre de les excursions, hem toca destrepar fins a tres cops per xapar els burins que m’he passat i amb les cordes mal guiades.


L4: 5+, Ull amb el llarg “fàcil”, només una sabina al mig i la resta a pèl.

L5: 7a. Sorprenent i dura placa vertical de roca crostosa on cal apretar fort i afinar el sentits. Diferent del que esperes trobar-te al Peladet. Surt a vista.




L6:7a. Placa de roca perfecta i alguna excursió, rotllo “Wenden” però de nou burins mal ubicats. Adrenalínic pas clau on se’m peta un peu i volo. Després surt, però torno a volar en el següent tram dur per una relliscada del gat. Uff, es dona per servida la dosi d’adrenalina setmanal.



L7: 5+. No buscar el primer burí que marquen les altres ressenyes, no hi es. Diagonal ascendent cap a l’esquerra a xapar directament el primer parabolt de la Destellos. 30m verticals i només dos parabolts més, impedeixen relaxar-te fins que no es xapa la R.

La bona topo:

Esperó N.O. del Serrat del Moro en lliure?

Intent en lliure de l'Esperó N.O. del Serrat del Moro (o Sánchez del 68), una bona via, combinada d’artifo, que sempre s’ha quedat fora dels reculls “the very best clàssics”.
La línia es elegant, amb la primera meitat mes discontínua però compensada per l’ambient de la segona.

Els burins estan molt vells, o sigui que a part del grau també cal apretar el “coco”.

No teníem cap referència sobre la graduació, només que s’apurava bastant i hem anat a fer una repetició a vista ràpida (4h 30 min), a veure que sortia.

Hem solucionat fins a 7a+ i han quedat pendents tres passos d’A0 al L2 que ens van semblar de molt durs, però que tenien pinta d’estar tocats.

Segur que algun bou ja l’ha apurada, he estat preguntant i de moment no tinc informació.

Algú ho sap???

NOTA 29/10/07: Willow informa al Foro Caranorte que ells la van apurar tota donant-li 7b màxim als passos del L2 que nosaltres no vam fer i decotant el L9 de la meva topo...collons amb aquesta penya!


Adjunto topo:




Només vam utilitzar un joc de micros (fins el 0.75) i 5 plaquetes recuperables i algun cordinillo.

Descripció:
L1: Diedre i entrada fineta a R d’Ae que surt en 6b+. 40m
L2: Fisureta que aviat queda tancada per un desplom que evita cap a la dreta en Ae. Els primers xapatges s’apuren en 6c fins que et quedes sense mans ni peus i fem 3p. A0. 20m
L3+L4: Bonica fisureta a l’esquerra del diedre herbós, 6a. Continua per un altre fisura mes trencada i fácil amb final d’Ae que no passa de 6a. Total: 40m
L5+L6: Pas de bloc a estudiar (a la topo ja dono masses pistes...) amb caiguda lletja sobre reprisa, 6c. Continuar pel L6, fàcil, 5º. Total: 35m
L7+L8: Placa, reprisa túnel i deplomet d’Ae que surt 6b tibant-li d’una llastra (...!). Continuar en diagonal per una repriseta, 4+. Total 35m
L9. Placa excel.lent, Ae amb sortidetes i algun burí sense xapa. En lliure bona roca i un pas de difícil “lectura” on vaig punxar. El Pastes li va donar 7a, per mi una mica mes: 7a+. 40m
L10. 6c. Pel fil de l’esperó, mooolt vertical. Burins mes separats i roca a estudiar. Tot plegat 6c dur i psicològic. 40m
L11. Placa i rampa fins al cim. 4+. Es pot montar R a mitja aresta cimera, a la dreta, 1m per sota, 40m, o anar al bosc del final.

Descens: direcció sud, per un corriol que segueix el peu de l’última franja rocosa (cara oest), primer en pujada, uns 150-200m i després ja baixa per un bosc penjat (ull!) fins a l’extrem d’aquest on hi ha un ràpel en un arbre (45m). Un segon ràpel de dues anelles i 30m ens deixa a la canal de St. Jeroni.