PIJUCLIMB: 2011

dimecres, de desembre 07, 2011

Collegats, Pessó: Terra Verge

Diumenge vam repetir amb el Pastes la última via de Collegats

http://capitancabernicola.blogspot.com/2011/12/croquis-actualizado-de-terra-verge.html

Bona línia, molt mantinguda i oberta amb mestria: …les xapes justes i necessàries!

La nova graduació ens sembla correcte, potser el pas de 7a+ massa collat: xapa enganyosa i forats amagats...a vista molt dur, caic en els dos intents... el Josep encadena de segon al flash

Roca molt cutre al LL1 i en algun tramet del LL3, això li puja un plus picant i no hauria de ser inconvenient per qui busca una via d’aventura.

El problema que espatlla la via és la terra i el liquen que hi ha per tot arreu, una llàstima!

Amb un joc d'aliens complert a partir del verd i un de camalots fins el 3.5 sense repetir res es passa be, afegir algun tasconet mitjà.

Sol tot el dia fins a les 16h

6h cotxe-cotxe
Baixem pels ràpels que hi ha a l’esquerra, al final de la paret, just quan la paret canvia d’orientació i es torna est, amb un cable al inici i dos ràpels amb cadena i argolla (55m i 30 m)

Es veuen molt projectes i vies noves pel sector que no surten a la guia de l’Armand...s’agraeix informació!!!

LL2:

Ll3:

LL4:

LL5:

dimecres, de novembre 09, 2011

Cova de l'Ós "reloaded"

Pels qui no ho sapigueu, la Cova de l’Ós ha gaudit d’un renaixement des del passat estiu, gràcies al Roger Cararach.

Ell ha equipat vies noves i també reequipat i sanejat (en definitiva, recuperat) moltes de les antigues que estaven abandonades, recobertes de molsa i fang i amb el peu de via tapat per l’heura ...sorprenentment fins i tot algun interrogant antic no passa de 7a i és boníssim

Hi hem anat fent la majoria de noves i totes són alta qualitat, molt bones i recomanables.

També hem anat fent vàries de les “recuperades” i ens semblen imprescindibles... fa anys ens van semblar desagradables i ara és un gust escalar-les

En general plaques verticals i molt mantingudes de foradet petit i peus tècnics, però també trobem alguna fissura molt estètica, esperons espectaculars o sostres físics, en general ben llargues, 30m

És d’agrair que apuren la reunió fins a dalt de tot de la paret, ... incomprensiblement alguns equipadors deixen la feina a mitges desaprofitant metres interessants.

Els graus correctes, és un tipus d’escalada que magnesiada baixa la dificultat...ara, després de la pluja, costen bastant més.

L’equipament , pel meu gust perfecte.

Encara pot petar alguna cosa en les menys repetides, sobretot les llastretes de peus sospitoses...això li dona un plus “picantet” que a força de repeticions desapareixerà!

Les topos aquí:
http://equiplasargantana.wordpress.com/2011/09/04/sector-de-la-cova-de-los-a-montserrat/

doncs això, felicitats al Roger...molt bona feina!!!

Nota del 8/5/12. Dues noves vies a la cara nord:
- a l'esquerra de la Jihad, un 7a curtet, 15m, amb entrada a bloc, interessant, surt a vista i em va semblar suau.
- just a la seva esquerra, un 6c dur, típic cara nord on cal llegir quins còdols i forats són els bons, roca encara a seleccionar. Molt bona, 20m
Topos penjades a la Cova

Gràcies al equipadors i endavant amb la feina!

dijous, de novembre 03, 2011

Integral 20 d'Octubre: Postmortem+Tudiguembu free

Dissabte el Montsec es va llevar tot mullat, amb el Ganxets busquem la dosi de tàpia, però calia una paret que sequés ràpid... ens decidim a repetir aquest “invent” del amics Sam i Pastes:

http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2011/10/integral-20d0ctubre-roca-regina.html#comments

La decisió es encertada, les plaques de Regina sequen ràpid i sense rastre de xorreres...

La Postmortem feia tant que la vaig fer (ens fem vells!) que no recordava rés...i déu n’hi do, aquí no regalen: és una línia equipada per dalt típica de l’època...algun tram rebuscat i xapes mal ubicades, alternats amb trams realment bons i curiosos, graus collats i spits envellits...o sigui que cal apretar...així i tot hem caic al crux...el rotpunkt a pendre pel sac!

L’enlllaç obert pel Sam i el Josep està molt ben trobat, sense expansions i directe de R a R, però mola anar posant peces, no fos cas que es trenqués alguna cosa, li posen 6a, però és dels "clàssics"... cal mirar-s’ho amb calma!

La Tudiguembu encara està bruta i gens tocada, vam tenir un parell de voladetes al trencar-se cantos, per sort està mooolt equipada.
Els graus colladets.
El 7a anant recte té pinta de molt dur, per l’esquerra, surtin-se de la línia de xapes, es fa be, però no pots xapar l’spit directament, només la baga que penja i d’aquí cal fer una excursioneta, mola posar un friend abans de tornar a la línia de xapes.

Per dalt algun 6b surt dur, per acabar be la festa.

En definitiva, combinació de dues vies irregulars, interessant per apretar i fer metres, imprescindible si et col.leccionista de Regina, però no recomanable a qualsevol.

Porteu aliens groc, vermell, carbassa i lila per anar tranquils, no es una via freeky!

Vam fer la baixada que porta de nou cap al Torrent del Bosc i ens va semblar més còmode i potser una mica més ràpida: del cim baixar lleugerament cap al oest per un camí molt marcat fins un trencall on hi ha un cartell de medi ambient que marca Torrent del Pont cap a l’esquerra, en baixada fins al riu, el creuem i fem un parell de pujades fortes fins devallar ja cap a la carretera. Ideal per combinar amb la zona d’esportiva....si queda pila!

dilluns, d’octubre 17, 2011

Paret de St. Jeroni, via Sàxia

Aquest dissabte vam fer una d’aquelles joies imprescindibles que hem faltava per la “cole”

Una topo amb graus baixos i només 4 tirades potser no motiva prou...la realitat és la d'una via psicològicament tensa i si volem apurar l’Ae, caldrà apretar fort...afegir que gaudirem d'una llarga excursió per assolir aquest remot recó del massís.

Les constants excursions són antològiques i sempre en escalada força tècnica, grau collat tipus nord, roca a estudiar i sense marques de repeticions... aquí s’ha de navegar!

A la segona meitat del tercer llarg comença un Ae amb les xapes a tocar: va sortint tot en lliure, potser 7a, molt guapo, però amb roca molt discreta on cal seleccionar contínuament (hem peten fins a 3 cantos però aconsegueixo aguntar-me) i a sobre cal anar recuperant exprés sense penjar-se. A punt d'arribar, consegueixo xapar l’spit de sobre el sostre, faig fins a 4 manxades amb les respectives destrepades per buscar totes les possibilitats...però res, allà no hi ha canto...al final hem llenço a la desesperada però tampoc surt res...1 pas d’Ae i tornar a arrancar en lliure el 4m que falten fins la R
La guia parla de 7b si s’encadena tot...a mi no em quadra...(ha petat algo?)

mar de pedra al LL3

En definitiva, via molt recomanable.... i si el tram inicial de la via l’haguessin encarat per la placa enlloc de la xemeneia i el LL3 sortís tot en lliure (per la dreta del sostre la línia es més factible) ja seria brutal!

Adjunto topo arreglada...

Més info al blog d'en Pastes

dilluns, d’octubre 10, 2011

Peña Montañesa Oest: Sin casa, ni perro, ni jardín

Brutal via i tot un màster en estil d’obertura…si la qualitat de la roca es excepcional, el compromís que hi aporten els amics francesos està a l’alçada... qui vulgui assaborir la seva essència, també s’haurà de posar al nivell.

Material proposat i graduació perfectes, sempre obligat... aquí l’aire serà el company de viatge... i el sol a partir de les 12h

Hem toquen les tirades “batejades”... en aquell moment intueixo que significa això, però després m’adono de la sort que he tingut: escalar la bellesa...

Llàstima del “rot punkt”, un error en un peu hem tanca les opcions... però ni això, ni els ràpels de nit, ni la corda enganxada que hem de tallar espatllen la jornada, al contrari, donen més caràcter a l’aventura.

Ara les R’s per rapelar per la via estan una mica millor, però continuen sent justetes...millor portar cordinos llargs per reforçar.

Genials tots els companys: els de cordada pel bon rotllo...i a tots els demés per esperar-nos a peu de via i portar-nos de tornada a les fosques i pel sopar preparat que ens trobem a la furgo...

Ah!, molts ànims a tots els que es puguin trobar mai sense casa...la vida et compensa per altres “vies”...

la topo de l'autor a
http://www.christian-ravier.com/Sites/Nouvelles/Entrees/2011/6/15_Sin_Casa,_ni_Perro,_ni_Jardin.html

i més info a
http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/montanesa-sin-casa-ni-perro-ni-jardin.html

dijous, d’octubre 06, 2011

Montserrat, noves vietes d'esportiva a l'ombra

Algunes vietes noves a l’ombra que la penya ha equipat últimament i hem anat encadenant:

Avellaners.
Nova via a l’esquerra (inici del passamà). Mooolt bona i llarga, desplom a bloc, diédre tipus nord i placa final brutal. Ens sembla 7b+ que altres repetidors confirmen. Ben equipada

La Piula.
Un nou 7b al sector d’ombra, la segona a la dreta de la ferrada. Placa-esperó desplomat amb dos xapatges cabrons a vista. Amb les cintes posades ja queda perfecte.

Boixar. El Fitot
Dues noves vies que complement el sector per l’esquerra. Un 6b+i un 7a/b que comparteixen cantells, potser la de l’esquerra es podria haver estalviat i la de la dreta, “Mr. Joan Tejo” quedaria més maca. No passa de 7a si es va per la línia lògica.
Estaven molt brutes, ara han millorat bastant.
Topos a www.lanochedelloro.com

Boixar. Sector Congost:
Des del fons del barranc, remuntant la canal de l’esquerra de la balma fins un replanet, creuar-lo i baixar 2 m per una corda fixa i entrem en un mini congost amb un gran bloc a sobre. En general ombra, excepte alguna escletxa al migdia i sol a les parts de dalt de les vies oest
Roca rentada, tipus càmping i les mes llargues amb placa final de forats tipus sud a dalt. Interessants, però graduació suau i sobreequipades. El sector ja està molt visitat i bastant tocat.
Les dues dures, pel nostre gust tenen el grau intercanviat: “Ni bronquitis ni hòsties” no passa de 7a i “Karate a muerte” es més dura si vas recte i no et passes a la via de la dreta, que queda massa enganxada.
El 6c+ de la banda contraria, "Mackonajui", molaria allargar-lo i fer el sotret final.
Topos a www.lanochedelloro.com

Apa, felicitats als currantes!!!

dilluns, de setembre 12, 2011

Ossau: Arudy, Rocher blanc, Pont de Camps, Olorón

ARUDY

Repetim per segon any consecutiu visita d’escalada familiar a aquesta escola d’esportiva 5***** de la Vall d’Ossau.

A les vies dels subsectors del Circ hi trobarem tot el catàleg possible: desplom, fissures, placa tècnica….tota la varietat de graus i orientacions vàries per anar jugant amb el sol, graus colladets i equipament de luxe amb predomini de químics amb trams obligadets. Alguna clàssica polida, però si travessem el barranc, a l’altre banda les vies estan poc tocades.

El sector de La Fonderie es brutal i únic: una gran bòveda amb canto XL, s’hi pot escalar plovent, equipament perfecte amb químics, tot grau, cotació suau (excepte al subsector de dalt, collat)

Tots dos sectors són factibles per anar amb mainada.

ROCHER BLANC

De lluny i mirant la ressenya la paret prometia moltíssim... la realitat va ser un altre: roca llisa cara nord tapissada de molsa relliscosa, vies poc o gens tocades, graus marcianos... vam repassar la majoria de línies i aquesta paret semblava abandonada... el dia era plujós (encara que a peu de via no et mulles) i estàvem enmig del núvol, potser això va afectar la nostra percepció.
Finalment vam tocar un parell d’entrades i allò no s’agafava per enlloc... una decepció.
Si algú te mes info...

BLOC A PONT DE CAMPS (MIDI OSSAU)

Un altre alternativa... a 9 uns km al nord de la frontera del Portalet, sota el Midi d’Ossau.
Bons Prats, riuet i aproximació nul.la…. ideal per nens
Dificultats pintades amb codi de colors

La topo a: http://lamaisondelamontagne.pagesperso-orange.fr/topo.pdf

ROCÒDROM D’OLORON

Al poble d'Oloron, a un 20min d'Arudy, just davant de l’Ajuntament. Una bona opció per dies de pluja. Top-ropes montats per a tots el graus de 4 a 8º, moltes línies per a la mainada

Topos d’Arudy a la guia local, de venda a l’estanc (davant de la biblioteca) o la nova guia del Luichy on trobarem tota la zona d’Ossau, tàpies incloses.

diumenge, de setembre 04, 2011

Mestre Llop al Peladet

Bona via, de les millors del Peladet, molt variada: te la placa ratllada típica del sector, desploms amb canto i travesses de roms amb equlibris...molt original i bastant equipat, gràcies a l’autor per tunejar-la i deixar que els domingueros la gaudim...

No m’enrotllo, trobareu fotos i comentaris al blog del Ganxets, del Pastes i del Vilaplana.

Només dir que els graus m’han semblat correctes, tirant a suaus (tot ha sortit a vista, els setens de primer) i que de material només hem fet servir els aliens, del blau al carbassa (no ens ha calgut camalots, ni tascons, ni repetir res)

Ull que hi ha una línia nova a l’esquerra, molt junta a uns 5m i que pot dur a confusió al LL2

Amb dues cordes de 60m es pot baixar amb 4 ràpels (saltar-se R6, R4 i R1)

Salut

dimecres, d’agost 31, 2011

Villanueva de Valdegobia

Excelent escola d’Euskadi, ideal per a l’estiu.
Suposo que ja la coneix tothom, però per mi va ser una bona sorpresa...per si algú va despitat com jo, algunes anotacions:

A les parets de l’esquerra, cara NO, hi ha ombra (ben fresca, portar forro gruixut) a partir de les 12h. D'aquesta paret, el sector La Campa, el més popular i pròxim al cotxe, es un prat genial ideal per la mainada (s’hi pot pujar amb cotxet de bebé) entre sol i ombra.

Predomini de placa desplomada de 20-25m amb forats positius en calcari tou.

Graduació correcte tirant a suau i equipament excel.lent amb químics

Topos a:
http://www.landher.net/datos/resenias_docs/archivo59/guia%20de%20escalada%20en%20villabuena%20de%20vadegobia.pdf o tambè a la guia Euskalarria, però a aquesta li falta algunes vies i sectors sencers

Accès: aparcar al entrar al poble i agafar el carrer que surt a l'esquerra de l'Ajuntament i del frontón, seguir recte i al primer trencall, continuar recte pel de l'esquerra, passant per una casa pairal amb horts, ara ja es pista de terra, trobem un trencall a mà dreta amb porta metàl.lica (no agafar-lo, aquest puja al sector Xorreras), per anar a la Campa, seguir recte...10 min tot plegat

dimecres, de juliol 13, 2011

fifi de toute ethique, Oscuros Balced, Guara

Molt bona via per escalar tot el dia a l’ombra, en un retall nord i desplomat d’una de les parets dels Oscuros de Balced, a Guara.

Sobre el paper semblava una via curta i sense massa compromís, la realitat es d’una ruta dura que et deixa mes que satisfet.

Un 10 pels autors, tot un exemple de com obrir.

Vam utilitzar un joc d’aliens complert, repetir semàfor (o multirang vermell i groc), camalots fins el 3. (el 3.5 deixeu-lo a casa), tascons petits-mitjans molt útils al LL2.

Es pot anar amb simple de 80m i fer tots els ràpels.

topo on he modificat la distribució dels ràpels

Primer llarg: de tràmit, 7m de 5º que cal fer encordat, R en l’arbre a la terrasseta.

Segon llarg: cabró, el mes dur.... protegir sempre que es pugui amb tota la metralla per anar superant amb tranquilitat infinitat de passos tècnics i algun tram de roca a controlar.

Tercer llarg net però molt mes suau, dièdre i travessa fina protegida amb una xapa. portar tota la metralla.

LL3, 6c

Quart llarg flipant, placa coralina de canto casi equipat però amb xapes allunyades i amb un crux tècnic on mola ser alt per xapar. Amb el semàfor alien passem.

...fins aquí surt tot en lliure

LL4, 7b

Cinquè llarg: 7c duríssim que ni olorem, xapes mes properes però un tramet obligat. Amb el semàfor alien passem.

Sisé llarg: fissura entre sabines molestes, però cal escalar-lo per dir que has fet cim, friends mitjans.

Ràpels: El ràpel de dalt el bosc que diu la ressenya no la vam trobar.Nosaltres vam reforçar un rapel just al final de la via, a la vertical de la R5, on ja hi havia un bagueto vell, i a partir d’aquí vam rapelar totes les reunions de la via, inclosa la extra que hi ha al mig del 7c (mosquetons i cordinos excepte a l’arbre de la R1)

Aproximació: per la carretera de Bierge a Rodellar, a mig camí, al coll del Barranco Fondo , trencar a mà dreta per una pista (cartells Mirador Balced y Oscuros Balced) Conduir per la pista durant 1 km fins una cadena i aparcar. (100m abans hi ha unes taules, ideal per dormir). Seguir la pista caminant 5 min, fins un trencall amb una fita gegant i cartell Oscuros Balced, agafar el sender molt marcat, primer amb pujada, desprès plà i finalment amb baixada forta fins al riu. Seguir riu avall (alguns trams de camí pel marge dret) fins que veiem la paret al marge esquerra. Superar el bosc just per la vertical de la via (hem deixat una fita en un bloc sobre el riu). Nom “FIFI” a peu de via. 45 min. de camí.

Retorn: desfer el camí, millor esperar que li doni l’ombra fent un banyet al riu.

topo original i mes info a

http://nachbueno.blogspot.com/2011/07/fifi-de-toute-ethique-balces-guara.html

dilluns, de juliol 11, 2011

el Frontón de Gratal (Arguís)

Bon sector d’esportiva, vies desplomades de blocs amb canto, cara oest, ombra fins al migdia.

Aproximació: carretera de Huesca a Sabiñanigo, agafar trencall cap a Argüís (pantà per banyar-se) , passar de llarg el poble i agafar mes endavant un trencall a mà esquerra direcció Bentué. Al cap d’uns 2 km, agafar trencall a mà esquerra una pista amb baixada (cartells Pozos de hielo) i un altre trencall a mà esquerra direcció est.

Anar pujant per la pista (cartell Vuelta al pantano de Argüís) fins passar davant d’uns pals grocs, fer 2 revolts mes de pujada fins a un pàrquing on tornen a aparèixer de nou els pals grocs, aparcar i a mà esquerra ja veiem el sector, 1 min caminant.

Topos extretes de www.aragonvertical.blogspot.com

Noms a peu de via

divendres, de juliol 01, 2011

Vendetta a la Roca de Ponent i Llunàtic a la Massip

La vendetta entra a la categoría de via excel.lent

La vam repetir ahir al finalitzar les regulacions i ens va deixat molt bon gust de boca.

Equipament generós per no passar gens de nervis, però deixant aire entre les xapes per conservar la sensació d’escalar.

Encara una mica bruta i alguna coseta pot petar, però la roca es inmillorable

A destacar el LL2, per emmarcar.

Els altres dos llargs també son molt interessants i no et pots despistar si vols apuntar-te el rotpunkt.

Juntament amb la Tierra y Libertad, son dos joies imprescindibles de la Sud

topo a www.tibalifort.blogspot.com

Nota 1: reconèixer que a vegades les regulacions tenen sentit...al LL2 hi ha un niu que ara ja està buit.

Nota 2: incomprensible la via nova de la dreta, una crivellada d’A0’s... total, per desviar-se i acabar per l’aresta, podria haver començat per l’agulla Clàudia i no omplir de ferro la paret...es una opinió...

Rematem la matinal amb la molt recomanable “Llunàtic ve de lluna” a la saturada Agulla JS Massip,

Amb un equipament mes comercial, recorre un genial pany de paret, potser el millor d’aquesta paret.

Les dues vies surten a vista, els graus proposats ens semblen correctes.

5h tot plegat cotxe-cotxe, tot a l’ombra.

fotos: LL1 i LL2 de la Vendetta

dimecres, de juny 29, 2011

nova guia Cavallers

Ja he fullejat la nova guia de Cavallers, Travessany i Aigües Tortes

http://www.lanochedelloro.com/

S’agraeix molt els pictogrames de informació al inici de cada sector esportiu, amb xumets per als nens, paraigües, orientacions, aproximacions i resums dels equipaments.

També destaca l’aparició de fotos panoràmiques per localitzar fàcilment cada sector i les línies de les vies llargues.

Ja en cada via d’esportiva, trobem , a part del grau i la llargada, informació menys habitual com el nº de xapes, morfologia de la roca, equipador i valoració de qualitat...una feinada que bastantes guies eviten

Un codi de colors al llom, facilita la localització ràpida de cada regió.

Mes de 400 pàg, moltes fotos a tot color, format de llibre.

En definitiva, molt bona feina de compendi i actualització...

dimecres, de juny 15, 2011

Dabutem la Via 6c+, Roca del Diable

Bona via l’ombra, oberta amb mestria per l’Emili

Graus correctes, bastant equipada però cal alguna apretada obligada.

Els tascons es poden obviar si porteu un joc complert d’aliens i friends fins el 3

Es rapela perfectament per la via

Llàstima que es fa curta, però sempre podem complementar amb un altre via o esportiva a la Pedrera i/o a la Terrasseta.

La topo original, on m'he pres la llicència de remarcar la part inferior, que no es veia.

El Pastes al LL2

dijous, de juny 02, 2011

les últimes del Vermell Est

Aprofitant una topo de l'any passat, detallo les quatre últimes novetats (en groc) que hem anat fent al Vermell, just a la part esquerra de la cara est, ara ideals per escalar a l’ombra a partir del migdia

KOMANDO ENTRECOT, 7B+

via del Robert extrallarga i molt bona ...teniu el post de l’equipament aquí:

http://huuurra.blogspot.com/2010/12/komando-entrecot-7c-al-vermell-del.html

Inicialment proposada de 7c, crec que es queda de 7b+ suau, hem va sortir a vista posant cintes , o sigui que tant dura no es. Amb canto i reposos, potser algun pas de nyapeta surt cabró, però jo me`l vaig estalviar fent passos llargs a buscar forats bons.
Encara cal controlar la roca per que no et peti res, això de moment li aguanta el plus

MOLT ULL! Amb un 70m s’arriba al terra just quan la corda s’escapa del gri-gri! FEU UN NUS A LA PUNTA!

PRIMERA VIA A L’ESQUERRA DE LA XEMENEIA ESTORACH: 7a?

Per col.leccionistes, poc homogènia i roca a controlar en general.

Va pel mig de la cara nord de l’agulla, accedint-hi per la corda fixe, travessant un sostret pel mig , un pas de bloc amagat a vista i que tampoc hem va sortir després, al bar del Xico està apuntada de 7a, a mi hem sembla un bloc de 7b+ mínim. La resta de la via, tirant a facileta. …. El canto clau diria que te els dies contats, està reforçat amb una pasta que sembla silicona i el conjunt no fa gaire bona pinta.

SEGONA VIA A L’ESQUERRA DE LA XEMENEIA ESTORACH: 6c

Va per l’esperó nord-est. Línia força maca, però amb l’inconvenient del mal aspecte dels grans còdols, encara que al final aguanten perfectament i alguna excursió on cal posar el xip de “paret”... tot plegat no crec que es posi de moda. S’agrairia un accés directe escalant des de baix, afegint dues o tres xapes i així evitar pujar per la corda fixe

TERCERA VIA A L’ESQUERRA DE LA XEMENEIA ESTORACH: ?

Aquesta ja no la vam fer, va per la cara est. Segons m'han informat a posteriori, es una via de dues tirades molt equipada que arriba fins dalt de l'agulla. El segón llarg es el dur, 7b/Ae o 7b(Ae)..no queda clar a la ressenya

dilluns, de maig 23, 2011

nova via a La Piula: GRACELAND, 6c/7a, 18m

Nova via que he acabat d'equipar a l’ombra de la Piula:

GRACELAND, 6c+/7a, 18m (set cintes+R, parabolts M10 inox)

Ja són 7 vies de seté grau al sub-sector a la dreta de la ferrada, un oasi a l’ombra dins la cara sud.

topo de l'antiga onaclimb.com...ara www.lanochedelloro.com

En homenatge al legendari àlbum del 1986 d'en Paul Simon,

GRACELAND

Disc seminal de la fusió pop-rock amb músiques d’arrel, en aquest cas, sud-africanes...

A continuació, uns talls del concert a Zimbabwe... dedicats als "votants del Sr. Anglada i Sr Garcia-Albiol".

dimecres, de maig 18, 2011

Peña Montañesa. Futuro Incierto

Via al.lucinant, cinc estrelles.

Setens regalats i equipats, sisens collats (potser 6b/c obligat)

El LL2+LL3 s’empalmen, l’entrada a R per la fissura de l’esquerra es molt maca.

La variant en lliure fent el LL4+LL5 i que evita el A2 no queda massa clara, intento explicar-ho millor:

Cal pujar per la fissura de 6b fins a mitja tirada, on la fissura s’acaba momentàniament. Llavors cal flanquejar a l’esquerra 2m per una placa tombada i seguir amunt per un dièdre vermellós amb 2 pitons, un pont de roca i un desplomet, un cop superat aquest (6c), flanquejar a la dreta 1m i recte amunt. La R es un gran bloc on hi ha enrotllada la part inferior d’una corda estàtica.

El LL5 també es perdedor…a uns 10m de la R, a l’alçada del 2on pitó (te un cordino blanc), al mig d’un dièdre tombat, flanquejar saltant l’esperó tombat i fer 2m de flanqueig per una placa de regletes i ja veiem un pitó i el primer parabolt de la placa equipada.

El A0 del LL8 hem va sortir (de segon) i es 7b aprox.

Al Ae del LL10 no li vam veure possibilitats, però igual algú el treu...

Els dos últims llargs no els vam fer, anàvem tard i vam decidir baixar pels ràpels de la via Clásica de Verano: Caminar cap al Est 150m i just abans de la canal, a la vertical d’un arbre gran, baixar per unes grades herboses, fins que comença el barranc, on hi ha un bloc amb dos cordinos vermells i un maillón. Els altres tres ràpels són evidents, amb anelles

Micros de l’alien verd al carbassa, repetir semàfor, i cmalots del 0.75 al 3, joc de tascons

topo de desnivel modificada

Entrada a R6 desprès del preciós 7a

El brutal desplom ordesià del LL8... en lliure 7b

divendres, de maig 06, 2011

Sicilia (St. Vito lo Capo): Xorreres sobre el mar

Una setmaneta d'escalada i platja en família...

ROCA SALINELLA (ST. VITO LO CAPO)

Equipament i graduació comercial, 260 vies de tot grau, sovint de qualitat.

peu de via dolent, però queda a just sobre el càmping "El Bahira" on es millor deixar els nens

CATEDRALE NEL DESERTO. MONTE MONACO (ST. VITO LO CAPO)

Genials plaques tècnciques intercalades amb xorreres.

Tot grau, però collat i de passos obligats.

5min. d'aprox i peu de via justet però correcte per al nens

NEVER SLEEPING WALL (CUSTONACCI)

Flipant placa desplomada de xorreres gegants.

Vies obertes per baix amb parabolts, seguros allunyats i algunes vies amb trams compromesos.

Tot grau, 4 min. d'aprox, bon peu de via per als nens

ROCCA DE CERRIOLO (CUSTONACCI)
Molt bones vies de coves i plaques desplomades amb xorreres.

Sector desconegut amb tot grau, equipament abundant, però amb parabolts inferiors oxidats
5 min. d'aprox. Peu de via dolent, però hi ha un parc abandonat amb bancs just a sota