dimarts, de novembre 25, 2014

Maxitalles i cosetes Guais, 7c, 170m,Tres Ponts.

Diumenge vam fer aquesta curiosa línia que han arreglat per fer en lliure, on destaquen els dos primers llargs. La resta és mes discontinua.
Bona opció per dies de meteo inestable, ja que el desplom pot protegir de la pluja.

Jo, però, no la vaig gaudir massa: el llarg 1 estava xop de regalims i amb merda d’ocell als peus i  a totes les tirades se’ns va trencar algun cantell amb un parell de volades incloses.
En lliure també vaig fallar: el bloc d'entrada del LL1 pot sortir, però amb 2 intents t'hi deixes el dit (interessant espadadrap), el inici del 4t ens va semblar molt dur i pel 5é molaria espadadrap per encastar amb garantíes. 
Pel que fa al LL3, vam anar per l'esquerra i cap problema.
Ull al ràpel del cim on s’enganxen les cordes a l’aresta.

Material: vam passar amb aliens del verd al carbassa, camalots del 0.75 al 4, repetir 2, 3 i 4. Opcional algún tascó mitjà.

Aquesta és la topo dels autors:





LL1, 7a+





LL4, 7b



Últim ràpel




diumenge, de juliol 27, 2014

Pilosofia, Cantomanía. Kalahari.Paret dels Heretges. Camarasa.


Just a l’esquerra de la Pera hi han aquestes tres vies esportives de dos llargs (LL1 compartit). 
Ens han semblat molt bones i recomanables per matinal d’estiu a l’ombra, ja que a dalt hi corre el ventet .
Molt ben equipades amb parabolts. Portar 19 cintes+R
Un primer llarg de 30 m de 6c+ amb un bloc fi ens situa a una petita terrasseta d’on surten tres línies de 30 metres més.
A la guia del Pete O’Donovan, les dels dos extrems tenen els graus intercanviats. Segons el nostre parer, el tema queda així:
- Pilosofia: la de l’esquerra, és 7a.
- Cantomanía, la del mig, 6c+
- Kalahari, la de la dreta, 7b. Aquesta no hem surt a vista, estava molt poc tocada i un pas poc evident hem tomba, si ens posem una cinta allargada des de la via del costat, facilitaria el pas.

dimarts, de juliol 08, 2014

Bille le clown, 300m, 7a+. Rochers du Midi. Chartreuse.

Al.lucinant via que recorre una línea de vertígen, just a la dreta de la gran taca groga, en el pany mes alt de les Rochers du Midi, un mirador privilegiat dels Ecrins.
Molt ben equipada (parabolts fixe) en el setens i amb més aire en el sisens.
Portar 17 exprès i un alien vermell opcional per un punt.
Grau colladet però sense desfasar. Els setens sempre tenen un bloc puntual que ens tomba, però les tirades son totes una meravella.
Primer llarg de roca fràgil però ben sanejada i resta de roca perfecte.
6h. de via.
Aprox.: De Grenoble anar a St. Pancrasse pel la D30 i desprès St. Hilaire. Pujar a la part alta del poble a buscar la carretereta que porta als Sanatoris abandonats. Entre els dos edificis hi ha un pàrquing per dormir. Sortir a peu cap a la cabana d’en Berger (cartells). Un cop allà seguir un sòcol de pedres amb malles on neix un sender que serpenteja entre bancals para-neus. 1h.15’

Descens: La via només es rapelable en la primera meitat, ja que desprès te desploms i flanquejos i desapareixen els maillons. Del cim carenejar uns 300m cap a la dreta en fins arribar a la zona de la via "Brumes d'eté", just abans d’unes agulletes adossades on la paret es fa mes curta. Aquí hi trobarem vàries línies de vies amb cadena, (3-4 ràpels)







LL1

Mes info a http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2014/07/mussatto-tour.html

divendres, de juliol 04, 2014

Agathe the blues. 7b, 320 m. Les Deux Soeurs.


Recomanable via i excusa perfecte per visitar aquest bonic recó del Vercors i que teníem pendent de fa dos anys, quan ens va ploure.
Aquí, tot es mes amable: aproximació i baixada tranquil.la (45 min. aprox), equipament abundant, graus regalats, llargada ideal i roca perfecte.
Tot i que el traçat d’esperó es estètic, queda entretallat per terrasses que li treu ambient,però compensa que les tirades són molt bones i la vista magnifica.
17 exprès i un alien vermell opcional pel primer llarg, en un punt potser una mica desprotegit.
Adjunto la topo original i en vermell afegeixo els graus en lliure de la guia Mussato, mes adequats. 
Tot i això, el 7b és molt fàcil i surt tota a vista.


Sud total o sigui, sol tot el dia, que s'agraeix, ja que treballem en alçada i el airet es fred.
6h. per la via
Baixada a peu per la canal entre les 2 agulles (camí marcat).


Es pot dormir al gran pàrquing de la estació d’esquí del coll d’Arzelier, des d’on es surt caminant (wc disponibles).


LL1





LL7


dimecres, de juliol 02, 2014

Oléos, 400m 7a. Archiane


Brutal via oberta pel mestre Mussato (en solitari!) a la Roca d’Archiane, emmarcada per l’espectacular circ calcari del mateix nom.
Via molt llarga (de recorregut son més de 400m) i mantinguda en el 6c/+
Roca variable: des de perfectes plaques calcàres “verdonianes” a espectaculars desploms “tetris”.
Està totalment equipada amb parabolts, però puntualment amb aire i un semàfor d’aliens pot tranquil.litzar en algun pas sense xapa i on la roca no és del tot fiable.
Grau collat a la primera meitat però raonable, així, fins la feixa surt tot en lliure. La segona meitat és de graduació extraterrestre i fallem en varis blocs.
El grau obligat segons ressenya es 6b, però deu anar pel 6c.
Aprox: Pujar a la part alta del poble (bar-terrassa) i agafar el camí panoràmic cap a la dreta, fins situar-nos passat l’esperó de la via, on un corriol ens porta directes a peu de via.
Descens per la canal de la dreta (Colouir N.E., 2 ràpels de 35-40 m al inici)
La topo diu que és el pilar N.E, però es mes aviat cara Est, o sigui que ara te sol fins ben entrada la tarda.
Hi havia cartells anunciant prohibicions, però no vam aclarir si aquesta via estava inclosa o no, així que ens hi vam ficar. De totes formes no vam detectar cap niu a prop. 

1h d’aprox + 9  h de via + 2 h de descens

Via imprescindible!


topo Mussato encara mes collada que a la seva guia...



Foto dels del poble i situació de la via


Gaudint...!






diumenge, de juny 22, 2014

Integral Houdini, 365m, 7a+,1pA0, Roca Narieda


La integral Houdini  és una bona opció per fer metres a l’ombra gràcies a la bona feina de l’Emili.
La via va per un sistema de fissures oferint una escalada d’estil clàssic a la part de baix, potser massa tombada  i  amb trams herbosos, però destaca la primera meitat del LL2, un 6c+ equipat molt maco.
La part superior ja conta amb tres llarg d’escalada en placa mes potents on cal afinar la tècnica.
Els graus proposats pel Pastes a aquesta topo estan perfectes (potser el 7a+ s’acosta a 7b i  en canvi el 7a és suau.).



http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2013/06/integral-houdini-roca-narieda.html

El tram d’A0 del LL9 casi surt en lliure (de segon), però una inoportuna patinada ho espatlla. La ratllada de goma que hi ha quedat l’ha deixat temporalment impracticable i no ens ha donat mes opcions.

Semàfor d’aliens + vermell + carbassa i camalots 0.75,1,2 i 3. Creiem que no cal repetir res.
Últims dos llargs empalmables.
7h 30’ de cotxe a cotxe, baixant caminant (alguna trepada de III)

Ombra fins a les 15h


dijous, de juny 19, 2014

diumenge, de juny 08, 2014

Terra Lliure, Pedraforca. 225m, 7a

Bona via i bon desig: lliures de polítics que no ens respecten,  anti-demòcrates que no deixen votar, de reietons vividors i principets aprofitats.

La via homònima de la sud del “Pedra” ens va agradar molt:  els autors van tenir bon gust obrint per l’espai que quedava en aquest pany de paret i sanejant-la per gaudir.


Topo dels autors

Algun comentari:

-Millor anar doble corda. Afegir alien blau i carbassa.

-Al primer llarg no hi ha el pitó que marca la ressenya.

-Al segon llarg també n’han desaparegut un parell a l'últim tram. De totes formes amb el material ressenyat es protegeix perfecte i es passa  sense problema.

-Al penúltim llarg es xapen 2 burins  de la via del "Hereje" abans d’entrar a R que no estan ressenyats. Aquesta tirada està pràcticament equipada i només vam posar un alien blau i un carbassa.

-Els graus també ens van semblar correctes i va sortir en lliure, tot i que sense rotpunkt personal, ja que hem vaig haver d’agafar in extremis a una cinta al patinar-me un peu.


Un bombonet mes que tenim al país gràcies a aquests incansables “currantes” de la vertical.


Al 6c



Al 7a 

divendres, de maig 16, 2014

Fassman,7b i Panduro,7b+. Roca de l'Infern. Collegats

Combinació a la Roca del Infern per evitar el sol.

Diedre Fassman: Bonica càssica on només interessen les últimes 3 tirades. Per fer en lliure el penúltim llarg , 7b, cal portar vint cintes, la meitat extra-llargues per la meitat de tirada. Jo vaig pringar.


















Potser seria interessant afegir una expansió al costat del primer spit sortint del sostre com a R opcional. D’aquí empalmaríem amb el cim i l’últim llarg també guanyaria en interès.
Semàfor aliens i camalots fins el 2 (opcional repetir 2)




Rapelem per la cara nord, pel dièdre, al costat de la via “Un día de llúvia…” amb 3 ràpels (saltar-se la 3ª instal.lació).

Uns pocs metres mes avall, just a l’entrada en una mina, comença la via ECA-Pallars. Fem el primer llarg (semàfor aliens i camalot 1) i continuem per la via Panduro:
Via de desplom al.lucinant amb canto, equipada amb parabolets (M8).
El 7b+ te un bloc que no hem surt, però el grau sembla correcte.


Al 7b del tercer llarg, la última xapa queda desubicada a l’esquerra, amb pendul lleig pel segon que hem fa penjar. Potser algun dels aliens del primer llarg aniria be.
El 7a+ del LL4 es genial i la via acaba al LL5 un 6b de placa tombada mes lleig.


Rapelem pel mateix lloc que abans.

dimecres, d’abril 16, 2014

Peña de Sin, via Itinerance, 7b.


Molt bona via per recórrer la part dreta d’aquesta impressionant paret.
Es mes dura del que pot semblar la topo,  tant per grau com per longitut.
En general, però, sempre protegible o amb xapa.



La topo és de mínims, algunes anotacions poden anar be:
El primer llarg es un bon 6c.
El 2on llarg flanqueja per la placa coral.lina i es passa a l’esperò de l’esquerra. Aquesta tirada i la següent tenen 40-45m i no 30.
Al LL5 el segon parabolt costa molt de xapar.
En canvi de R5 cal escalar uns blocs de Vº, agafar els aliens
El final del últim llarg costa de veure, jo vaig sortir massa a l’esquerra per uns blocs inestables.

Sol a primera hora.
Joc d’aliens complert des del negre. Joc camalots fins 3.5 (opcional repetir 1 i 2). Joc tascons, especialment petits. Doble corda i bon guiatge (tirades de 55m!)

El 7a i 7b només ens van sortir de segon.

Aprox.: per la carretera, passats els túnels i el pont, pugem per la segona pista que trobem a mà esquerra i que porta a un tancat-menjador pels voltors. Aparquem (bon lloc per dormir). Sortim caminant per un sender poc marcat, fins que una canal pedregosa ens permet situar-nos per sobre el sòcol de pedra i seguim a peu de paret fins la via (30’).


Descens: Flanquegem per la vira fins a situar-nos al vessant nord, allà comencem a baixar pel bosc sense camí, uns 150m,  fins que ens trobem amb el GR, seguir-lo cap a la dreta, baixant. Arribem a una cruïlla senyalitzada, seguim cap a Plan i al primer revolt, surt un sender molt tapat que va flanquejant per la paret, per sota el  sòcol de pedra. Hi ha un moment que es perd, allà una canaleta ens permet acabar de baixar a la carretera, ja pràcticament a l’alçada del cotxe (1h).


LL1

dilluns, d’abril 14, 2014

Sidra e Albariño, 7b. Tozal de la Macetas



Bona via de placa, bastant equipada, però amb algún tram d'aire quan hi ha canto.
Llàstima que es fa una mica curteta.

Caldrà complementar amb un semàfor d’aliens + el carbassa.
Millor doble corda.

Tant el 7b com el primer 7a tenen un bloc dur que ens tomba, a mes, la xapa queda desplaçada.  El últim 7a si que ens surt.

Hi ha un niu de voltor a l’esquerra del LL2, passar ràpid sense molestar o esperar a la tardor.

Vam baixar en tres ràpels: del cim a ràpel 2 (situat a la seva vertical, a l’esquerra de tot de la feixa de la R5), d’aquí a R2 i d’aquí al terra.


La topo:

http://edupicapiedres.blogspot.com.es/2014/01/nueva-via-sidra-e-albarino.html




LL4, 7a






LL5, 7a

dijous, d’abril 03, 2014

Barranc de St. Martí. Alòs de Balaguer


Dissabte vam fer una matinal a aquest petit nou sector, publicat a la nova guia de Lleida Climbs.
Ens va semblar un racó molt interessant i recomanable. Sol a partir de les 12h (sud-oest). Demanen corda de 80m per algunes vies.

Començant per l’esquerra tenim un 6c+, 7a, 7a+ i 7b un a costat de l'altre i molt bons. Línies atlètiques i llargues. Alguna xapa distanciada i roca a controlar en algun tram. Grau molt suau (excepte la primera).

També vam fer la segona via començant per la dreta, un 7b mes curt que supera un  sostre molt espectacular, també suau.

Al mig vam provar un 7a+ que a la 5ª xapa tenia una excursioneta sense canto i roca molt fràgil que ens va tirar enrera, en tot cas, no quadrava respecte el grau de les anteriors.
La resta de vies ja son de 7c en amunt i queden per un altre dia.

Accés:


Un cop entrem a Alòs, a l’alçada de la font, trenquem a mà dreta per un carrer que segueix amunt pel barranc i es transforma en pista bona. Arribem a un trencall, a la dreta va a l’ermita de St. Miquel, nosaltres continuem pel de l’esquerra, cap a St. Mamet. Arribem a un triple trencall, nosaltres continuem pel de la dreta, cap a St. Mamet i poc desprès un últim trencall, nosaltres continuem pel de l’esquerra, tambè cap a St. Mamet. Al cap de 1.5km (des del poble), divisem a la nostra dreta el barranc de St. Martí, amb unes roques vermelloses al fons, fem un revolt d’esquerres molt marcat (fites al voral) i al cap de 50m hi ha una entrada a la pista que ens permet aparcar. Allà un sender amb fites ens porten al llit del barranc, el creuem i seguim fites per unes grades, pujant molt mes del que sembla lògic, però que al final ens porten a la feixa penjada on comencen les vies.


via "Hum", 7b

dimarts, de març 11, 2014

Perles.Pilares de la tierra, 7a+ i Cien herejías, 7a+

Dissabte vam anar a Perles a gaudir de la seva roca perfecta al solet, on hi tinc pendents vies de varis llargs de la guia de l’Alt Urgell del Miquel. Tambè vam detectar vàries líneas noves que no hi surten.

Ens decidim primer per la “Pilares de la tierra”:
LL1 preciós, un 7a+ ben equipat. Falta la primera xapa, però no afecta. Comença amb parabolts  i continua amb espits.
LL2. També molt bo, però amb espits d’alumini. En arribar a la penúltima xapa hi ha una excursió amb el crux obligat. A mes, arribes sota l’espit i no el pots xapar, te l’has de passar i xapar encongit…tot plegat te una caiguda lletja sense sentit. Amb les mateixes expansions però ben ubicades, es podria fer molt millor.
El últim llarg la topo també està de 7a+, però no ens quadra: son parabolts nous que s’enfila per una planxa desplomada i llisa, amb mes pinta d'Ae que de seté i que desprès segueix per unes grades…un pena, ja que la placa de l’esquerra es veia molt maca. Decidim rapelar i aprofitar mes el temps amb una altre via. Si algú l’ha fet i vol confirmar el grau d’aquest llarg, s'agraeix.
En definitiva, una línia que podria ser molt bona però està mal equipada, fins i tot les R’s serien més còmodes ubicant-les millor.


Anem a la “Cien herejías”, una via “10”...per babejar.
Equipament sense problema, tirant a abundant i graus mantinguts i apretadets: 7a, 6b+, 7a+ i 6b+
LL1 amb spits M10 inox  empalmable amb LL2, resta amb parabolts inox, 
El 7a+ te un crux amagat que hem tomba.

Rapelable amb simple de 80m.

diumenge, de març 02, 2014

Talembote. Marroc

Durant la setmana passada vam fer una visita exprès al Marroc de 4 dies a la paret de Talembote amb tota una colla de fanàtics.
La zona ja surt per algún blog i hi ha bastanta info ala xarxa.
És prop de les muntanyes del Rif i ens va deixar molt bon gust de boca pel que fa a les vies llargues, especialment les equipades, llàstima que n’hi ha poquetes. També n’hi ha de semi-equipades, sobretot del Ravier, sembla que no tant espectaculars (els companys en van fer alguna, ja piaran).
També hi ha bastant d’esportiva, però el poc que vam tocar no ens va convèncer.
La paret on hi ha les vies llargues es sud-oest, o sigui que agafa ombra fins a mig matí. Als primers llargs podem passar fred els mesos d’hivern i en arribar a la segona meitat de la via ja agafem sol, però tampoc ens sobrarà massa roba ja que hi bufa el vent. Ull a la meteo, hi plou bastant.
Nosaltres vam dormir al alberg Caiat, tracte excel.lent i menjar bo i abundant.
(aprox 24 eur/dia per ½ pensió). També s’encarreguen de recollir-te i portar-te a l’aeroport de Tànger per 600 dh/viatge. www.caiat.com
Hi ha un altre alberg.mes econòmic al costat, el Rueda.
Article amb info al desnivel 297


El que vam fer:

Acheua cheua (Peret de Gaza)
Vieta curta on l’excusa és el bonic llarg de 7a, ben equipat. Per la resta, amb un semàfor d’aliens es suficient. LL1 i LL2 empalmables.
Ideal pel dia d’arribada o partida si es te poc temps.
Aprox: sortir del poble caminant per la carretera direcció Talembote, al cap d’un 5 min. passem per sota un gran bloc i just a sota de la carretera hi ha un contrafort de grades de pedra amb malla d’on surt un sender ben marcat fins al riu, un cop allà, seguir riu avall uns 50m (marques vermelles), creuar el riu (tira de plàstic carbassa penjat d’una branca) i pujar amunt sempre per sender ben marcat fins a peu de la via “Pueblo de Monos”. 40 min. La  nostra via està uns 30 m a l’esquerra.
Descens: Un cop a la feixa final, flanquejar uns 20m. a la dreta i uns 20m avall per trobar els ràpels de la “Pueblo de Monos”, que per cert, no ens va motivar gens.


Sàhara (Paret de Rueda):
Espectacular via de placa equipada pel Jesus Ibarz, una línia de brutal, mantinguda en el 7a-b, molt vertical i física, de regletes, forats, xorreres i mocs, equipada sense patir però on hi cal escalar. En bastants passos la xapa queda ubicada per sota i això et fa apretar un punt mes. Els graus ens van semblar correctes. Els 7a’s hem surten però punxo a la resta.
Aprox. idem a l’anterior, però poc abans d’arribar a la paret, agafem un trencall a l’esquerra i ascendim en diagonal (fites) per sobre un sòcol. (1h).
Descens: en ràpels (ull, algun de 45m) pujar una auxiliar fins R4 si es va amb corda simple.



Tsunami (Paret del Paraguas):
Molt bona i exigent via de scinc llargs, equipada amb grau collat i xapes distanciades,  amb segell txec. Nosaltres la vam fer amb pluja i gràcies el que desploma, no es mulla. Abunden les xorreres i mocs penjants. El 7c te dos passos que ni els oloro, la resta del llarg es maco i surt en 7a/b.
Aprox. sortir del poble caminant per la carretera direcció Talembote, al cap de 10 min divisem una petita presa al riu, la travessem i seguim per sobre el mur de formigó fins que acaba i just allà comença un bon sender fins al sector esportiu del “Kefi Shop” i per unes grades herboses fins a peu de via. (20 min)
Descens: Rapelable amb corda de 70m


Àfrica (Paret de Caiat)
Llarguíssima via equipada per gaudir sense problema de boniques plaques, físiques a la primera meitat i tombades, de peus, a la segona. A diferencia de les dues anteriors, l’equipament es generós o excessiu en alguns trams, pel que es recomanable deixar-la pel final del viatge, no sigui que ens malacostumem. Tot i això, el gust de boca es immillorable i cal felicitar a l’aperturista per la visió de la línia i la ingent feina feta. Surt a vista: 7a’s suaus i un 6b collat de mirar-s’ho be.
Aprox. sortir del poble baixant per la carretera cap a Oued Laou, fer el revolt de dretes, el d’esquerres i poc desprès, en el primer pàrquing, baixar cap al riu per sender poc marcat. Travessar el riu cap a una platja de grava i pujar per sender ja ben marcat, just al costat d’un petit barranquet argilós i desprès per una banda mes aclarida del bosc semblant a un tallafoc, fins a peu de via (nom pintat). 1h
Interessant pujar bambes per creuar la campa del mig.
Descens: en ràpels, factibles amb corda de 70m (R intermitja al LL1).