diumenge, de març 28, 2010

JOSEP ELENA, PARET DE CATALUNYA

Mini-via (per ser Montrebei) que ressegueix un bonic i mantingut pany de paret.

Te un inici delicat que obliga a afinar els sentits i promet una via dura, però poc després apareix un equipament comercial que baixa la tensió a mínims ... varis parabolts serien del tot prescindibles ja que estan al costat de fissura.

Tots els llargs son interessants, amb traca final per encendre els braços.

La roca es bona, però la via està molt poc repetida i s’ha de vigilar amb alguna llastra. L’últim llarg de curiós “crocant” vermell es una història apart, però està del tot equipat.

Ideal per combinar amb alguna altre via del sector, cosa que no vam poder fer degut al fred que em persegueix últimament com una maledicció.

Em va sortir tota en lliure (l’últim llarg em va tocar de segon, si no hauria punxat segur, ja que a vista es difícil de llegir i a mes, estava del tot congelat)

Vam passar amb els aliens verd, groc, vermell, carbassa i lila i dos tascons, un mitjà i un petit. Potser un c2 pot ser útil en vàries tirades.

Just a l’esquerra hi ha una via nova o projecte (?), una línia parabolada que fa mal als ulls i, sota el meu punt de vista, a Montrebei no hi pinta res.


Topo: (algun plus pujat i algun altre baixat) i foto del LL2



1 comentari:

grimpacòdols ha dit...

Eis Piju!
Parabolts al costat de les fisures? Ni a Montrebei ni enlloc.
Jo crec que s'han de treure i punt. Sense mala llet ni mals rotllos, simplement si un no ho sap fer millor la resta hi ajuda. És per una qüestió de solidaritat amb els que no en sabem tant...
Salut bestioles!