dilluns, d’octubre 08, 2007

Maragda al Peladet

Maragada: pedra preciosa, brillant de color verd.

La via Maragda al Peladet si que es una pedra preciosa de 200m, també recorda al Verdón, però no es pot dir que sigui brillant...




El Peladet no decepciona mai, totes les vies del pany central son boníssimes i la línia de la Maragda es la mes dura i variada de totes, però es va equipar malament per dalt i això li treu qualitat, fins el punt que a vegades la dificultat ve donada per la mala ubicació d’alguns burins, que d’altra banda, es conserven força be.

Si mai es reequipa, fins i tot amb menys expansions per llarg, però pensant millor la seva ubicació, la via guanyaria.


Algun exemple: n’hi ha que estan al costat d’una bona fisura d’autoprotecció, altres que en una bona reprisa xapes a la cintura, alguns que els has de sobrepassar per poder-los xapar o mes d'un que els tens aprop i no els veus perquè estan amagats...

La via surt sense clavar si es va en lliure, amb un joc complert de micros, friends fins el nº 2 i tascons mitjans petits.

Graus apretats.

Amb dues cordes de 60 es baixa en tres rapels des de l’última reunió seguint la via Destellos (alternar una R si i una no)

Descripció:
L1: 7a. Fissura molt desplomada amb algun pitó i burí i trams a protegir, que et posa els braços a petar just quan toca l’apretada final per entrar a reunió. Quan vaig fer la Satèl.lits, ho vaig provar en bavaresa i no va sortir. Aquest cop, convençut que era per la placa, vaig a mort i...volada!. Encara no entenc ara com es fa,... han petat algunes llastres al pas? ...algú l’ha tret recentment?


L2: 6a/b. Pas de placa fina i obligada.

L3: 6a/b: Llarg flanqueig horitzontal a esquerres fins a xapar un primer burí que costa de veure. A partir d’aquí totes les ressenyes marquen recte i no ho es, cal anar en diagonal i amb els burins fora del traçat lògic; resultat: a sobre de les excursions, hem toca destrepar fins a tres cops per xapar els burins que m’he passat i amb les cordes mal guiades.


L4: 5+, Ull amb el llarg “fàcil”, només una sabina al mig i la resta a pèl.

L5: 7a. Sorprenent i dura placa vertical de roca crostosa on cal apretar fort i afinar el sentits. Diferent del que esperes trobar-te al Peladet. Surt a vista.




L6:7a. Placa de roca perfecta i alguna excursió, rotllo “Wenden” però de nou burins mal ubicats. Adrenalínic pas clau on se’m peta un peu i volo. Després surt, però torno a volar en el següent tram dur per una relliscada del gat. Uff, es dona per servida la dosi d’adrenalina setmanal.



L7: 5+. No buscar el primer burí que marquen les altres ressenyes, no hi es. Diagonal ascendent cap a l’esquerra a xapar directament el primer parabolt de la Destellos. 30m verticals i només dos parabolts més, impedeixen relaxar-te fins que no es xapa la R.

La bona topo:


3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

El Peladet és un dels destins pendents que tinc, però encara em falta menjar una mica. Enhorabona per la via !

charlie ha dit...

Muy buena reseña, veo que sigues en la senda del "Verticualidad", je, je...ya te deben quedar pocas, no? Por cierto, en el libro Bunny le da 6c...caray con estos gabachos..saludos.

Piju ha dit...

Buenas Charly,
es verdad, el Verticualidad debe graduar en escala Midi y Ordesa... y la Maragda ya la marcava sin clavos, cuando guias mas recientes siguen recomendandolos.
Ya sabemos que es una guia para “iniciados”, ¿no?