Paret de St. Jeroni, via Sàxia

Aquest dissabte vam fer una d’aquelles joies imprescindibles que hem faltava per la “cole”

Una topo amb graus baixos i només 4 tirades potser no motiva prou...la realitat és la d'una via psicològicament tensa i si volem apurar l’Ae, caldrà apretar fort...afegir que gaudirem d'una llarga excursió per assolir aquest remot recó del massís.

Les constants excursions són antològiques i sempre en escalada força tècnica, grau collat tipus nord, roca a estudiar i sense marques de repeticions... aquí s’ha de navegar!

A la segona meitat del tercer llarg comença un Ae amb les xapes a tocar: va sortint tot en lliure, potser 7a, molt guapo, però amb roca molt discreta on cal seleccionar contínuament (hem peten fins a 3 cantos però aconsegueixo aguntar-me) i a sobre cal anar recuperant exprés sense penjar-se. A punt d'arribar, consegueixo xapar l’spit de sobre el sostre, faig fins a 4 manxades amb les respectives destrepades per buscar totes les possibilitats...però res, allà no hi ha canto...al final hem llenço a la desesperada però tampoc surt res...1 pas d’Ae i tornar a arrancar en lliure el 4m que falten fins la R
La guia parla de 7b si s’encadena tot...a mi no em quadra...(ha petat algo?)

mar de pedra al LL3

En definitiva, via molt recomanable.... i si el tram inicial de la via l’haguessin encarat per la placa enlloc de la xemeneia i el LL3 sortís tot en lliure (per la dreta del sostre la línia es més factible) ja seria brutal!

Adjunto topo arreglada...


Més info al blog d'en Pastes

Peña Montañesa Oest: Sin casa, ni perro, ni jardín

Brutal via i tot un màster en estil d’obertura…si la qualitat de la roca es excepcional, el compromís que hi aporten els amics francesos està a l’alçada... qui vulgui assaborir la seva essència, també s’haurà de posar al nivell.

Material proposat i graduació perfectes, sempre obligat... aquí l’aire serà el company de viatge... i el sol a partir de les 12h

Hem toquen les tirades “batejades”... en aquell moment intueixo que significa això, però després m’adono de la sort que he tingut: escalar la bellesa...

Llàstima del “rot punkt”, un error en un peu hem tanca les opcions... però ni això, ni els ràpels de nit, ni la corda enganxada que hem de tallar espatllen la jornada, al contrari, donen més caràcter a l’aventura.

Ara les R’s per rapelar per la via estan una mica millor, però continuen sent justetes...millor portar cordinos llargs per reforçar.

Genials tots els companys: els de cordada pel bon rotllo...i a tots els demés per esperar-nos a peu de via i portar-nos de tornada a les fosques i pel sopar preparat que ens trobem a la furgo...

Ah!, molts ànims a tots els que es puguin trobar mai sense casa...la vida et compensa per altres “vies”...

la topo de l'autor a
http://www.christian-ravier.com/Sites/Nouvelles/Entrees/2011/6/15_Sin_Casa,_ni_Perro,_ni_Jardin.html


i més info a
http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/montanesa-sin-casa-ni-perro-ni-jardin.html

Montserrat, noves vietes d'esportiva a l'ombra

Algunes vietes noves a l’ombra que la penya ha equipat últimament i hem anat encadenant:

Avellaners.
Nova via a l’esquerra (inici del passamà). Mooolt bona i llarga, desplom a bloc, diédre tipus nord i placa final brutal. Ens sembla 7b+ que altres repetidors confirmen. Ben equipada

La Piula.
Un nou 7b al sector d’ombra, la segona a la dreta de la ferrada. Placa-esperó desplomat amb dos xapatges cabrons a vista. Amb les cintes posades ja queda perfecte.

Boixar. El Fitot
Dues noves vies que complement el sector per l’esquerra. Un 6b+i un 7a/b que comparteixen cantells, potser la de l’esquerra es podria haver estalviat i la de la dreta, “Mr. Joan Tejo” quedaria més maca. No passa de 7a si es va per la línia lògica.
Estaven molt brutes, ara han millorat bastant.
Topos a www.lanochedelloro.com


Boixar. Sector Congost:
Des del fons del barranc, remuntant la canal de l’esquerra de la balma fins un replanet, creuar-lo i baixar 2 m per una corda fixa i entrem en un mini congost amb un gran bloc a sobre. En general ombra, excepte alguna escletxa al migdia i sol a les parts de dalt de les vies oest
Roca rentada, tipus càmping i les mes llargues amb placa final de forats tipus sud a dalt. Interessants, però graduació suau i sobreequipades. El sector ja està molt visitat i bastant tocat.
Les dues dures, pel nostre gust tenen el grau intercanviat: “Ni bronquitis ni hòsties” no passa de 7a i “Karate a muerte” es més dura si vas recte i no et passes a la via de la dreta, que queda massa enganxada.
El 6c+ de la banda contraria, "Mackonajui", molaria allargar-lo i fer el sotret final.
Topos a www.lanochedelloro.com

Apa, felicitats als currantes!!!