Una dècada desprès de fer-la, Dissabte vaig tornar a aquest viot amb el Cesc, aquest cop a intentar-la amb lliure després de la restauració feta pel Kim:
Ara trobarem parabolt M10 amb plaqueta petita on hi havia els burins, que s’han retirat i algun pitó renovat i les fissures netejades. Potser algun parabolt es podria haver estalviat, ja que al costat es podria posar algún friend a caldo, però això no treu l' excel.lent feina feta)
Ara cal anar repetint-la i que tothom vagi netejant, si no, es taparan de nou les fissures. Al primer llarg ja hi havien matolls a les primeres fissures i el primer pitó tampoc es veia.
Hem surt tota en lliure excepte el crux del 7b...llàstima!, tot i poder estabilitzar-me de peus, caic alequivocar-me de regleta. Si no està marcat, a vista es un pas dur.
El 7a cal una mica de morro per encadenar, es de roca cutre, assegurat amb pitons i reforçable amb algun alien, cal moure’s be per no petar res (empotrar millor que tibar!)
Tots els llargs son molt macos. La roca es la típica del secotr i cal anar mirant-s’ho.
Material: aliens a partir del verd i camalots fins el 3. Els tascons son prescindibles
La topo original no te cap tipus d’interès, però ens havien dit que la via sortia mes o menys en lliure i que l’equipament era generós, així que aquest mati, buscant l’ombra amb el Pastes, li hem anat a fer un “pegue” ràpid a vista.
No li hem pogut pintar el rotpunkt. Algú sap si s’ha fet?
Hi han petits trams que ens hem hagut de penjar i ens han semblat molt durs, a mes, la via no està gens marcada i la roca es realment cutre en general. En l’últim llarg tampoc ha sortit net, m’han petat fins a cinc cantos amb dos caigudes, però al final l’he fet en lliure.
En definitiva, bona via per tibar-li en lliure a la cara nord, llargs mantinguts, però només recomanable si tens “feeling” amb la roca dolenta.
La setmana passada vam fer la Grau-Tarragó a la paret de l’Aeri amb el Pastes
Com sabeu, es una via que “re-obra”, equipant per dalt, un altre equipament dels 80's del Rubio que mai va repetir-se per sota, ni ressenyar-se.
La via no te secrets, esta totalment equipada amb “long-life’s” inox i per aquest motiu ens va semblar una opció “tranquila” per fer en una tarda, tot i que puges 400 metres.
De seguida vam veure que el grau esta molt “collat” i en tirades fàcils de 6a i 6b ja cal mirar-s’ho força, però totes son interessants, no hi ha cap marca i la veritat es que vam gaudir-les…
fins i tot les del sòcol i la ultima, per la canal de fang solidificat que va a parar a l’estació de l’Aeri.
El problema son les tirades de setè (que son 4 i no 3 com marca la ressenya del Vèrtex) on continua la proporció de la graduació, que sumades ala morfologia de la roca, ens fa impossible escalar 4 metres seguits sense haver de pillar-nos. Aquí la roca es fràgil, els còdols son roms, cal tibar de llastres que peten sovint, no hi ha el mínim indici de marques, els pocs forats que hi ha estan bruts o queden fora de la línia de xapes...en definitiva, un tram frustrant que amb el poc temps que tenim, hem de csolucionar a base de molts A0’s
Potser per això vam llegir a la llibreta de piades que era la segona ascensió...
Un cop abaix, parlant al refu, vam deduir quela graduació es la antiga que va proposar el Rubio en el seu alliberament en top-rope i que el Tarragó la ha copiat tal qual...sense sanejar ni encadenar.
No es una via que es pugui recomanar, però qualsevol col·leccionista de la cara nord si que l’hauria de fer...millor anar-hi amb temps i paciencia...a mes, amb repeticions s’aniria sanejant i guanyaria molt.
Adjunto topo arreglada. El 7b amb interrogant es la tirada “extra” que ens vam trobar.
LL1...això comença guapo!
LL4...6b+ "mirat’ho amb calma"
LL5+LL6...empalmada poc recomanable, cal recuperar moltes cintes.
LL7 ...que guai, fissura!!!...pero, collons, això es 6b?
LL11...tibant a mort per poder fer algun tram en lliure
Un altre línia que no he pogut resistir a equipar:
Esta just a la dreta de la Santi Verona (es doncs l'ultima del sector principal)
Consta d’una entrada “riglera” per uns llavis roms per remuntar-se sobre una banya-reprisa.
Desprès ve una placa de forats i un díedre blanquinós força tècnic, amb pinta de trencat, però els cantos de progressió son sòlids.
Segueix el tram mes espectacular, superant el sostre per on mes desploma, pel fil de l’espero, molt seqüencial, i amb varies sol.lucions, encara que cap fàcil
Final de placa amb aire.
Una via curiosa i ben variada, sempre a l’ombra. 25m i 9 parabolts M12.
Rot Punkt el 25/08/10:
Aquest cop, amb assegurador, l’he pogut encadenar al segon intent.
M’ha semblat mes assequible del que pensava i de moment la graduo de 7b/+, agrairia qualsevol comentari per confirmar el grau.
El nom ve d’un estudi que va fer el Donn Demetrinco sobre les vies dedicades a Frank Zappa, on vam descobrir una injustícia històrica que avui queda resolta. Com que es una línia una mica psicodèlica, el nom li queda perfecte.
Dóna-li al play, però vigila que “disc dur” no se't “ratlli”...
Adjunto el resumet actualitzat del sector que vaig penjar a l’anterior post.
Abans de tot, felicitar la gran tasca i bon gust dels autèntics descobridors de sector: l’Amils, autor de la majoria, Llullu, Tati, Kim i A. Egea que complementen aquest petit-gran sector de setens, fresquet i tranquil.
- Botox, 7a+: de les menys aconseguides del repertori, per sobre la repriseta del mig hi ha xapatge allunyat i amagat i en conseqüència el pas queda una mica expo a vista.
- El Bisbetó, 7a. Fineta i molt bona placa, ideal per catar el sector.
- Supernanny: atlètic i bon esperó, amb un pas de canto amagat, 7b a vista o 7a al segon pegue.
- Cap de trons: 7c, espectacular esperó molt desplomat, poc habitual a Montserrat, molt concentrada amb dos passos seguits a bloc.
- L’amenaça fantasma. 6c+. Fa un quatre anys em va semblar un bon 7a, no estava gens tocada i es trencava força i les xapes bastant mal posades augmentaven la dificultat. Ara ja està sanejada i es repeteix molt millor, tot i això ull una xapa mal ubicada ja que si li fots recte, el canto queda amagat.
- El repte, 7c. Complerta placa de forats, monodits, roms i dinàmics, algun forat terrós i sovint amb peus precaris en crostes. Llàstima d’un micropeu relliscós al crux que m’escup i encara no l’he pogut tatxar. La topo de la guia del Luichy està malament: arriba fins dalt compartint cadena amb la via de la dreta . Hi havia una xorrera-repòs al últim terç que vaig arrencar..."sorry"
- Cop baix, 7b+. Genial placa de foradets, roms i equilibris, mantinguda i similar a l’anterior però amb roca mes bona i no tant a bloc. Una de les bones del sector.
- Afluixa maduixa, 6c. Curta però genial fissura que van deixar desequipada amb molt bon criteri que caldria generalitzar. 5 o 6 friends, del alien vermell al c3.
- Sudoku, 7b. Poc mantinguda però espectacular pel que fa als moviments en els tres trams clau: fissura d’entrada, desplomet i sostre final. A vista sembla molt dura però al al segon pegue ja li quadra el 7b
- Amb rintintín, 7b+. Per mi dura. Esperó d’entrada desplomada i rampa fineta al final. Per a fanàtics del bloc.
- L’Anguila, 6c+. Entrada rara on es podria pujar un plus, però la resta es una bonica i assequible fissura típica de la nord.
- L’espantasogres, 7c+. Encara no m’hi he atrevit. La mes dura del sector, esperó desplomat que sembla compartir tram amb l’anterior.
- Pies negros, 7a. Curiós dièdre-canal, fàcil per als cama-llargs amb bonic final de placa.
- Mousambaní. 7a. Primera i mes assequible d’una trilogia de vies molt a prop entre elles, compartint molt trams entre si, però d’equipament justificat per la seva qualitat. Val la pena dosificar-les i fer-ne una cada any, per no repetir-se i gaudir-les mes.
- Mareja Pardius. 7a. Com diu el nom, mes rebuscada que l’anterior però també val la pena.
- Jo passo. 6c+. Menys mantinguda però amb un crux que la fa molt semblant de dificultat que les dues anteriors.
- Mètode Estivill. Una gran via per... no adormir-se!. A la guia està de 7a/b però sempre hem comentat amb altra gent que m’he trobat que es 7b+ (ja fa anys sembla que va petar alguna cosa al sostret). El conjunt surt ben mantingut i, per mi, una de les millors vies del sector.
- El cafè del mar. 7a+. La joia de la corona, estètica pura. Primera meitat de fissura física i segona de placa de somni. Dura, però factible a vista (sempre està marcada)
- Thai Massage. 7c. Mateix inici que l’anterior, per la fissura i segona meitat d’esperó desplomat molt físic, amb tot tipus de forats seqüencials (rebots, creuaments). Hi ha però un crux galàctic que no em quadra amb la resta de 7c’s del sector...ha petat algo...(?)
- El racó Mallorquí. 7c. Curiosa via, de les mes llargues. Assequible pel seu grau, més aprop del 7b+. Te un bloc d'entrada xulo, un aleje tens a la primera meitat i una xapa una mica a desmà a la segona , però un cop muntada s'encadena be. No val tocar el dièdre de dalt
- Doble Malta, 6c+/7a. Nova. Primera part de placa tombada i peus llisos i una segona part d’esperó-placa desplomat. Topo aqui:
- Santi Verona. 6c+. Placa tombada amb pinta de innocent que enganya...cal estar a l’aguait! ...tècnica de peus i mans rometes. Llargueta. Ideal per entrar en sintonia.
- Hot rats. 7b/+ . La nova. Entrada desplomada per llavis roms, díedre blanquinós tècnic, sostre a mort i placa final.
- Lapidació 7b+. Es el final, uns 50-100 metres separada del sector, a la volt d'una cantonada. Via de gran ambient però per anar a vista queda molt collada, en general te roca dolenta, sobretot pel peus, que l’any passat anaven petant contínuament. Hi ha una excursió que, a mes, acaba amb la xapa mal ubicada. Ens va petar una regleta a l’entrada de forma que ara encara es mes dura. A l’últim terç hi ha un tram sense peus que queda bastant inhumà, potser va petar alguna cosa.
- Som i serem. 6c/+. Nova. Bonissima placa semi-vertical amb franges de llavis horitzontals. Topo aquí:
Son apreciacions dels dos últims anys, potser alguna cosa ha canviat i generalment amb pegues a vista.
La majoría de 7c’s encara no els hi he fet el rotpunkt, així que em queda feina
Es diu SOM I SEREM i esta dedicada a tots els que van anar a la “mani” dissabte passat.... us ho van currar!
Es troba al final de tot del sector, just a la dreta de la “Lapidació”. Es una llarga placa, no massa vertical, però molt mantinguda i tècnica, ja que sempre cal esudiar la combinació de foradets (evitar tibar de regletes, encara pot petar alguna) i com sempre aquí, cal afinar amb els peus.
Es de les mes llargues i sempre esta a l’ombra, un tema interessant aquests dies.
12 Parabolts M12 + R d'anella. Peu de via penjat.
L’hem encadenada tant el Jesus com jo i ens sembla 6c/+ "montserratí". Us agrairia als repetidors que digueu la vostra i consensuar el grau abans de publicar-la en mes mitjans.
Diumenge, buscant l’ombra desesperadament amb el Pastes, vam recordar que teníem pendent la via de de l’Ajipi i el Juani a l’Agulla del Centenar.
Aquests dos noms, junt amb el de Frares Nord, ja son prous al·licients per decidir-nos...i la via no defrauda: qualitat i ambient!
Un viot imprescindible per a qualsevol col·leccionista de la cara nord.
Topo actualitzada i fotos:
Nota: que ningú s’equivoqui amb la ressenya, encara que el graus semblin baixos (pugeu-li una lletra per convertir-lo a grau modern) i que alguna tirada posi equipada, cal anar sobrati saber escalar en roca dolenta.
Es diu DOBLE MALTA en homenatge a la millor birra nacional
Es la tercera començant pel final del sector i està entre “El Racó mallorquí” i la “Santi Verona”.
Es tracta d’una primera part de placa tombada i peus llisos i una segona part d’esperó-placa desplomat.
Al mig hi ha un tram amb un arbre i fissura qutre que no s’han de tocar (per això he deixat l’arbre), en aquest tram cal jugar per l’esperó, molt mes guapo i sanejat...però que cascú faci el que vulgui, mentre vigili a tirar blocs!
L’entrada original es recte del primer parabolt , amb un passet per pujar-se a una reprisa, a 2m del terra, sense xapar, però gens perillós.
Equipada amb deu parabolts M12 ben llargs, perquè no hi hagi sustos.
Les distàncies correctes: ni poc, ni massa.
L’hem encadenada tant el Jesus com jo i ens sembla 6c+/7a. Us agrairia als repetidors que digueu la vostra i consensuar el grau abans de publicar-la en mes mitjans.
No es de les mes bones del Casot, però la línia valia la pena... i està sempre a l’ombra!
Amb les catastròfiques previsions meteorològiques, el finde ha estat del tot casolà.
L’activitat mes destacada va estar (4 anys desprès de néixer els bessons) assistir a
un concert!...de rock!!...dur!!!
El Uge Ortiz, exguitarra d’Extremoduro venia a la capital de comarca i calia aprofitar-ho.
Igualada va fer honor al títol de ciutat mes avorrida de Catalunya i molt poca gent es va presentar a la cita, però el tio va ser prou professional i va donar força canya als incondicionals. Us el recomano.
A les 7 del matí estic enpeus de nou, sense rastre de núvols ni de ressaca “voll damned”, ho aprofitem amb el Pastes per fer una combinada ràpida als Pollegons Est de dues vies equipades
CAU DE LLOPS
Ben equipada, amb grau dur a vista i roca trencada en bastants punts. El resultat final no es massa aconseguit.
Segon llarg amb inici molt bo de bavaresa desplomada, però amb final rebuscat, on, entre cantells molls, peus que se’m trenquen i errors de lectura, caic tres cops i al final desisteixo.
El tercer llarg surt gràcies al flash del Pastes, ja que te un xapatge cabró.
El últim es el mes fàcil però maco.
www.lanochedeloro.com
SIOUX PARTY
Molt mes aconseguida que l’anterior. També amb bastants punts de roca trencada on sincerament, s’agraeix el sobreequipament que hi ha a tota la via. En conjunt val força la pena.
Segon llarg preciós, ens surt tot en lliure i els primers passos d’Ae no son més difícils que la resta del llarg. A mi em sembla tot plegat 7a (ho afegeixo a la topo en vermell)
En canvi, el tercer llarg em sembla mes dur i li queda millor 7a+, sobretot a vista, ja que la línia de roca sanejada ens porta a equivocar-nos a tots dos. Després surt, partint del repòs anterior, però es un tram poc evident.
Últim llarg de dièdre fàcil però molt maco.
www.lanochedeloro.com
Unes 3 horetes per fer les dues vies i els ràpels pel “Son de la llarga”
Dissabte vam fer deures pendents amb el Jesus ..i van sortir amb nota, tota en lliure.
Cal agraïr al Willow i al Ganxets que la rescatessin de l’oblit, es una bona via per poder escalar en lliure la Paret de Catalunya.
Per concepció podria ser una de les modernes clàssiques de dificultat, a l’estil de la Globeros, amb equipament arreglat per facilitar el lliure, però puntualment hi han varis trams de roca delicada sense protecció que la mantindran en l’àmbit de via “autènticament montrebeiana”.
"Montrotei"
El llarg de 7a+ ens va semblar fàcil, mes aviat 7a i el 6c+ també se li podria baixar un plus, però tot plegat no es important.
Si que m’ha semblat útil modificar alguna altre coseta de la topo:
- He pujat la R3, ja que marcava el flanqueig massa avall i podia portar a confusió.
- Al la R7 hi he posat l’spit que faltava.
- També he modificat el LL8 on, en l’original, els seguros estaven invertits, primer ve un pitó, del qual flanqueiges a l’esperó i després ve l’spit.
També m’he pres la llibertat de regraduar-lo. Aquesta tirada te un tram casi tan dur com l’anterior i amb el seguro mes lluny (estava de 6b i hauria de ser 6c)
- El Ll9 cal fer-lo encordat, es una xemeneia de Vº.
- Finalment he posat el material que vam portar nosaltres i que ens va semblar mes que suficient, per si algú vol anar mes lleuger.
Una mica mes de llum sobre l’embolic de vies que hi ha al Vermell Est (el "supermercat" tal i com alguns l'heu batejat…)
En l’últim post em va quedar pendent aclarir les variants i connexions de les vies del bombo que hi ha a l’esquerra de la Sidonie, ja les he anat fent i adjunto topo, amb els graus que m’hansemblat:
Els 7c’s només els he intentat i no estan encadenats, son a bloc i no estic molt segur del grau, també m'he guiat amb els comentaris que vau deixar en el post anterior.
En general aquestes vies no son cap meravella, res a veure amb el brutal trio de “l’Avi” que hi ha a l’esquerra o la “Sidonie” a la dreta, però estan allà i mola anar fent-les, ni que sigui per apretar. Equipades amb químics.
Com sempre, s’agraeixen totes les aportacions que vulgueu fer...
Ahir vaig fer-li una visita ràpida. Baixant per la carretera cap a Monistrol , passar la Colònia Puig i el desviament a Marganell, just després, podem aparcar sota un gran bloc desplomat sobre la carretera (2 cotxes ben posats). No hi ha camí, però l’accés està prou desbrossat per poder pujar, primer per una canaleta, a mig camí entre el bloc on hem aparcat i la paret, després grimpar un parell d’esglaons terrosos i flanquejar cap a l’esquerra en terreny mes o menys trepitjat, per sota d’una tanca amb filat. La paret queda enclotada i te un aspecte interessant, desplomada i mantinguda, diria que mes alta del que diu la guia, ben be 15m, a mes es fresqueta (N.O.), peu de via estret però pla. Les vies es veien tocades de feia poc. Bastant equipat amb parabolts prou decents. Fins aquí tot be... Jo vaig probar el el 7a+ i el 7b i em van semblar molt desfasades, almenys a vista. A mes tenen algun picat que hem va acabar de desmotivar i pel que vaig veure en altres vies, es una tònica habitual del sector...no puc dir res més....algú sap si les altres vies valen la pena?
Aquesta es la frase que vull sentir dir al Maurinho demà a la nit, quan acabi el partit…i també es el viot d’esportiva equipat pel Luchy, Brascó i Cia. a Roca Regina que vam repetir diumenge amb el Paco.
www.lanochedelloro.com
Sense entrar en consideracions ètiques, que ens allargarien massa, la via està allà i val la pena fer-la, s’ha de reconèixer que vam disfrutar bastant.
En general totes les tirades son bones i alguna... molt bona.
L’únic que hem va agobiar una mica es que en vàries tirades ha canviat la dificultat, suposo que es perquè han anat petant coses:
- Així el 6c del segon llarg ara es 7a... ja mola!, mes mantinguda!
- El 7b del 4t llarg, després de superar una difícil primera placa, penses que ja es fet el pas, doncs ve un altre tram completament llis i ens vam haver de penjar, no quadra amb la resta de via.
- El 7a+ de la setena tirada també es "marciano" i tampoc quadra amb altres tirades.
Aquestes dues fan rabia, perqué vas apretant com un cabró per encadenar i s'et queda cara de tonto quan veus que no hi ha per on agafar-ho!
Pel que fa als cruxs del 7c+ (ja el van batejar com a "alien") i del 7b+, no puc valorar-los, em van semblar molt durs i també ens vam penjar sense miraments, venia tempesta i es tractava de sortir ràpid.
La resta de via ben graduada, sense regalar.
Al final vaig encadenar tirades fins a 7b i hem van caldre uns 10 pasos d’A0 en total, per sortir amb un horari de 6h30’.
La via comença just a la dreta de la Galí, (no confondre amb el parabolts de la reequipada Pere Camins)
LL6
LL9
LL10
En definitiva: molt bona via per apretar fort en paret, ben mantinguda fins dalt, algun tram trencat on cal escalar amb carinyo, però sense passar res de nervis, sempre perfectament equipada.
