Doncs si que va
ser un bon test...de grau i de coco, però també un plaer repetir aquesta via de
qualitat excepcional.
El Piola la
deuria obrir en la seva època més hardcore, ja que el grau està colladíssim i
la distància entre xapes són bastant picants...i en 3er llarg, ratllant
l’expo...després vam llegir a la guia local de portar algun flotant opcional, però fer-la només amb exprés va ser una experiència que
ara no canviaria.
Només vaig
encadenar el segon i tercer llarg...però quin llarg!...la resta de blocs hem
van tombar.
Ull a l’últim
llarg, hi ha l’últim parabolt 10m
abans del cim i no saps per on tirar, a la dreta hi ha una via
d’espits....cal anar recte, per l’esperó, més fàcil del que sembla, fins una
terrasseta on trobem la R a la dreta.
Accès: a la
meitat del carrer principal de Sallanches, direció Chamonix, trencar a mà dreta
cap al carrer de l’oficina
de turisme, seguir a la dreta, direcció en paral.lel i contrària a la del carrer principal i
desprès a l’esquerra en forta pujada cap al pàrquing del antic remontador Burzier
o camí del refugi Duran.
Al pàrquing (gran
esplanada asfaltada entre apartaments) es pot dormir molt tranquil. Pujar
caminant pel carrer que asfaltat que puja i de seguida es transforma en pista
fins al refugi Duran i d’allà evident cap a peu de paret. (1h30’). La via és
rapelable.
Les topos
d'aquestes dues les podeu trobar al www.camptocamp.org , junt amb la descripció
que he fet no heu de tenir problema. Després vam comprar la súper-recomanable
guia local que cobreix tota les tàpies i esportiva de la vall de l'Arve:
http://www.escalade-74.com/topos/topo_arve.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada