Via de l’Alicorn, 7b, 125m, Pedraforca Sud

Bon traçat, buscant el pany mes difícil, però amb un equipament nefast als tres primers llargs a base d’espits i pitons on es  nota la típica mala llet dels anys 80... tant es així, que al primer llarg vam posar  un joc de micros i el camalot vermell que portàvem de casualitat per fer una segona via. Els dos últim llargs ja son normals i el darrer amb parabolts amb espàrrec oxidat.

Pel que fa als graus, altre cop, els tres primers llargs estan desfassats. Per mi, i en equivalencia a l’últim, el mes coherent, la via seria:

LL1: 6c, LL2: 6c+, LL3: 6b+ , LL4: 7b (no encadenat), LL5 6c+

Vam anar amb  corda simple

LL4

LL5

CADE + Lusilla , 7a+ , 350m. Nord d’Agulles

Fa unes tres setmanes, encara amb la calor, vam fer aquesta interessant integral de dues vies pràcticament tot de fissures físiques, una escalada ben poc habituals a Montserrat.

vam portar doble corda, joc camalots 0.75, 1, 2 i 3, joc aliens complert, algun tascó mitjà i 1 xapa recuperable opcional

Comencem per la CADE, ja que aquesta es rapela amb anelles.

El Ae d’entrada son 4 xapes que surten en lliure excepte un sol pas de roms que amb la calor m’escup, però amb fresqueta no crec que sigui extrem (7b/?)

El LL2, LL3 i LL4 s’empalmen amb un sol llarg de 58m fins al cim de la gran llastra. El últim tram, cotat de 6b+ es un bon 6c+ tècnic i al crux es on utilitzarem la xapa recuperable  que nosaltres no portàvem. La resta, fins al cim, sense problema.

Es una restauració, els parabolts surten aleatoriament, i ens va semblar que amb poc criteri...o directement, mal posats. Cal jugar doncs amb els flotants.

empalmada de LL2,3 i 4

Rapelem i continuem per la Lusilla. Aquí els parabolts encara son mes escassos i amb aquest joc del friends anirem ben justos o sigui que cal dossificar-los. Si algú vol anar mes segur, caldrà repetir peces grans. Entrem per la Gironella ,  un primer llarg de 6b (per mi 6c) de gran nivell estètic i qualitat de roca mes que dubtosa.... El LL2 també es genial i la roca millora lleugerament a trams. Amb pocs friends, caldrà xapar tacs de fusta que només serveixen per guiar la corda i res mes (6b). Segueix el LL3, el primer Ae, pràcticament tot amb parabolts, que surt en lliure, 7a, desprès d’una caiguda. El següent Ae es un tram de un 10 m cotat de 7a+ que hem va semblar molt mes dur a vista en comparació a l’anterior i em tomba...hem caldria mirar-me’l i donar-li un altre pegue per valorar-lo....continua amb una sortida de la última xapa obligada (6c) i  una fissura física i desplomada de gran ambient fins a R.  El següent llarg encara demana una bona apretada al inici i ja finalitzem amb un últim llarg de IV fins al cim.

Entrada de deliciós crocant de la Gironella

Anirem mes ràpid si d'aquí baixem per la sud....uns metres per sota del cim, a l’aresta brucs hi ha un ràpel que amb uns 40m ens deixa a la canal ample i d’aquí, ja caminant cap al refu i al cotxe.

Al Horreya, 150m, 7b+, Monterebei. Catalunya.

Excel.lent via on es nota la mà de 2 bons obridors . Menys dura i obligada del que ens pensàvem, ja que els trams de placa els pitons estan ben clavats i junt amb algunes xapes, et dona moral i et marca el recorregut.

La roca te trams de tot, però en general és bona per ser Montrebei.

Els 7b’s no van sortir. Són dos trams durs d’una xapa al LL1 i LL3 que pel meu gust queden massa altes,  cal fer el pas sense xapar i un cop hi arribes, està amb peus molt aleatoris...s'hi ha d'anar amb ganes. La resta, per gaudir d’allò mes....
La via aguanta l'ombra fins al migdia.

LL1:

La topo dels autors:

Vam entrar pel LL1 de la “A vista cansada”, 6c, utilitzant el mateix material i allargant amb 60m molt bons la via.

Les Vuardes, via Dérive, 300m, 7a

  

Les Vuardes és un paredot amb majúscules...300m verticals o desplomats amb molts sostres que ens poden recordar a primera vista Montrebei.

Ull!... tot i estar alta, es sud-est...a tenir en compte amb el sol que cada cop pica mes als Alps...nosaltres ens hi vam posar perquè donaven previsió de núvol...i vam sortir ben escaldats!

Vam escollir la Dérivee, una de les mes recomanades a la guia. La veritat es que te un traçat flipant i la marcaven poc obligada, (6b). es veritat que els parabolts estaven força propers en comparació a l’aire que solen tenir per aquest zona, tot i que algun tramet obligadet també hi és... i no és 6b.

La via comença molt xula i ben tibanera, amb uns primers llargs de pel.lícula, però aviat abunden les travesses tècniques amb uns graus surrealistes (vaig rapar en un 6b+), això,  junt amb la solana castigadora que ens va fondre, vam optar per sortir per dalt com fos i sense floritures.

Accès:

Just acabant el revolt d’esquerres al sortir del poble de Romme Sur Clusses, a l’esquerra agafem una pista cimentada amb forta pujada que posa prohibit el pas a vehicles no 4x4. La pista és estreta però està en molt bon estat. Poc després ja hi ha cartells de la cabana de les Vuardes, on arribem, sempre en pujada, en uns 15 min i aparquem (no mes de 4 places). Lloc molt tranquil per passar la nit. Nosaltres vam pujar perfecte amb autocaravana, però a la tornada el pastor ens va clavar la bronca, argumentant que nomès poden pujar 4x4 (???).

Un cop aquí, retornar a peu per la pista un 90 m i endinsar-nos a la dreta cap al bosc en sender molt poc definit, que es bifurca als 5 min...  tenim 2 possibilitats:

-A l’esquerra tenim accès amb varis rapels...alguna fita...ho vam veure realment poc marcat ...

- A la dreta, anem planejant fins trobar una gran canal boscosa que es va fen cada cop mes dreta i estreta. Surt algún cable passa-mà massa prim per agafar-s’hi, però tampoc fa falta...atents a quan el terra de la canal comença a ser un llit rocós amb rierol: aquí hem de flanquejar cap a l’esquerra (un cable mig enterrat i lligat a una soca ho senyala),  seguint pel peu d’un sòcol  de roca que cada cop es fa mes gran fins esdevenir la gran paret de les Vuardes (30’)

Les topos d'aquestes dues les podeu trobar al www.camptocamp.org , junt amb la descripció que he fet no heu de tenir problema. Després vam comprar la súper-recomanable guia local que cobreix tota les tàpies i esportiva de la vall de l'Arve: http://www.escalade-74.com/topos/topo_arve.htm

Tours d’Areu. Via Alcotest, 7a+, 200m

Doncs si que va ser un bon test...de grau i de coco, però també un plaer repetir aquesta via de qualitat excepcional.

El Piola la deuria obrir en la seva època més hardcore, ja que el grau està colladíssim i la distància entre xapes són bastant picants...i en 3er llarg, ratllant l’expo...després vam llegir a la guia local de portar algun flotant opcional, però fer-la només amb exprés va ser una experiència que ara no canviaria.

Només vaig encadenar el segon i tercer llarg...però quin llarg!...la resta de blocs hem van tombar.

Ull a l’últim llarg, hi ha l’últim parabolt  10m abans del cim i no saps per on tirar, a la dreta hi ha una via d’espits....cal anar recte, per l’esperó, més fàcil del que sembla, fins una terrasseta on trobem la R a la dreta.

Accès: a la meitat del carrer principal de Sallanches, direció Chamonix, trencar a mà dreta cap al carrer de l’oficina de turisme, seguir a la dreta, direcció en paral.lel i contrària a la del carrer principal i desprès a l’esquerra en forta pujada cap al pàrquing del antic remontador Burzier o camí del refugi Duran.

Al pàrquing (gran esplanada asfaltada entre apartaments) es pot dormir molt tranquil. Pujar caminant pel carrer que asfaltat que puja i de seguida es transforma en pista fins al refugi Duran i d’allà evident cap a peu de paret. (1h30’). La via és rapelable.

Les topos d'aquestes dues les podeu trobar al www.camptocamp.org , junt amb la descripció que he fet no heu de tenir problema. Després vam comprar la súper-recomanable guia local que cobreix tota les tàpies i esportiva de la vall de l'Arve: http://www.escalade-74.com/topos/topo_arve.htm

La Maladière. Vade retro satanàs, 6c+,Noli me Tangere: 7a+

La Maladière és una vertical paret que es recomana per dies de pluja, ja que vàries vies no es mullen, però a nosaltres ens va sol.lucionar el viatge gràcies a la seva orientació oest, gaudint de la seva ombra fins al migdia i evitant la calda canicular que cada cop afecta més als Alps.

Hi vam fer dues vies genials d’en Piola, ben equipades amb parabolts (tot i que sempre hi ha una mica d’aire ) i amb grau colladet, però correcte.

1) Vade retro satanàs, 6c+,. 280m: via desplomada i de cantell, per gaudir d’allò més. Surt al rotpunkt però lluitant, que no regalen. Ull als creuaments i reunions comunes d’altres vies...seguir sempre per parabolts i no per químics.

2) Noli me Tangere: 7a+, 280m , Un altre joia, més variada, amb desploms, travesses i plaques, amb un plus més de dificultat que l’anterior: aquí tenim vàries tirades de 7a+ que hem tomben, però son de bloc aïllat i en general són els setens més humans que vam fer aquest viatge.

Accès: uns 40km abans d’arribar a Chamonix, sortir al poble de la Balme i entre els pobles de St. Sigismond i La Frasse, aparquem a la Crux Verte,  un collet amb zona de pícnic. Just davant neix una pista ample que puja directe cap al cim, que després te un tram asfaltat. Arribem a un trencall, agafem la pista que planeja cap a l’esquerra.  Trobem un segon trencall, agafem el sender que puja cap a la dreta (cartell “la Dent”). Assolim el plà del cim i agafem un sender més petit i fitat en diagonal cap a l’esquetrra que ens porta en 30' al peu dels rapels de la via Les Trópiques (dos cartells). Es una cadena en un arbre i un químic. En 5 còmodes rapels assolim el terra

Les topos d'aquestes dues les podeu trobar al www.camptocamp.org , junt amb la descripció que he fet no heu de tenir problema. Després vam comprar la súper-recomanable guia local que cobreix tota les tàpies i esportiva de la vall de l'Arve: http://www.escalade-74.com/topos/topo_arve.htm

a l'esquerra la vade retro... i a la dreta la Noli..

cantell i desplom a la vade retro

 Travesses complexes a la Noli...

Puto paseo ecológico, 7a+, 250m, Penyal d’Ifach

Per mi, la millor via equipada del Penyal. Imprescindible.

Parabolts. Algún tram fàcil amb aire.

A l'A0 del primer llarg, la xapa del crux queda tant desplaçada a la dreta que piques a la lleixa, tant de primer com de segon....el company se la juga i... l’apura ...li dona 7a+, però és una llàstima que ningú arregli aquesta xapa.

EL 6c del LL2, duríssim i tècnic...un bon 7a

El LL5 es mes curt del que marca la topo, fer R en una terrasseta just a mig dièdre de 5+...no pujar fina a la gran cova.

L'A0 de l'últim llarg no te problema i serà 7a.

Demanaven de portar un semàfor d’aliens i només vam posar 1 cop l’alien groc al últim llarg, però es prescindible.

Topo: http://www.senderosdealicante.com/delaroca/localizaciones.html

 LL3, 6b+ d'encastaments

Ll6. Rocòdrom natural

Moon Shadow. Placas del Eco. 180 m , 7a

Bona via amb segell Edwards. Els tres primers llargs estan mes equipats del que esperàvem, això si, espits de l’època i a partir del tercer llarg parabolts.

Graus molt collats. Al tercer llarg fem la variant de 7a que te un bloc que no ens surt a cap dels dos.

L’últim llarg, 6c, es una fissura antològica que es menjarà tot el material i demanar el nostre repertori d’encastaments.

Joc de tascons, aliens del blau al carbassa i camalots del 0.75 al 3.5. Opcional repetir 1 i 2.

Descens a peu cap a la dreta (est)

La via es curta però intensa...depenent del temps, es pot combinar amb alguna altre via rapideta de la zona. Nosaltres vam baixar al Racó del Corb a buscar "el caloret".

Topos a http://www.senderosdealicante.com/delaroca/localizaciones.html

Paret de Rosalía i Tafarmaig (Sella)

Amb el vent patagònic que bufava La paret del Divino , vam encertar buscant refugi a les parets nord de Rosalía i Tafarmaig. Hi trobarem vies de 2 a 4 llargs. 

Nosaltres vam repetir en un dia i mig, 3 rutes al.lucinants. Estan equipades amb parabolts, a distàncies llargues i grau apretadet.

A Rosalía:

- Lejos de la multitud, 7a+, 3 llargs. Els dos primers empalmables. El llarg dur te el grau desfassat i hem tomba.

- Esto escampa, 7a+, 3 llargs. Aquí el grau està apretat però hem deixa encadenar.

 

Al Tafarmaig:

- Mujer Lamprea, 6c+, 4 llargs. LL1 i LL2 empalmables. Grau més humà.

La Taula. 150m. 7a+/b. Peñon del Divino (Sella)

Increïble placa fissurada que fa honor a la seva fama.

Està equipada amb parabolts per escalar només amb les cintes, però cal anar amb el grau assentant ja que no el regalen i hi han distàncies prolongades entre xapes amb passos obligats.

Potser els aliens poden ajudar si es va just....

Perfecte amb corda simple.

Surt al rotpunkt (el 7a+/b de segon)

Aprox.: Arribats al refugi de Sella, seguim recte amb el cotxe per la pista, direcció a la paret. Just desprès de passar la cara sud, al cap de 1 km, hi ha un petit eixamplament on aparcar i un sender amb fites ben marcat que porta directe al inici de la vira diagonal (trepada de II) i el peu de via.

Descens: per la canal de l’esquerra de la via, amb alguna destrepada de II i vira avall.

Topo a : http://www.senderosdealicante.com/delaroca/localizaciones.html

Es una via ràpida ideal per combinar amb escalades de tarda a Sella.

via Jordi Vidal. Plec del llibre Súperior. 165m, 7a

Genial via que ressegueix una preciosa línia per la gran placa del Plec Súperior.
Una joia imprescindible.
Portar 2 exprès més del que diuen les guies...en total 14.
El primer llarg, amb spits, deu ser 6b+ oblig. amb excusió. Estar atents a un parell de flanquejos a la dreta i NO anar a una balma amb un cordino penjant a uns 30m del terra.
La resta ja està equipat perfectament, amb parabolts on calen...tot i això, el 7a te un tramet obligat, potser 6c/+.
Tot i que la roca es bona, no deu estar massa repetida, així que van petant cosetes.
No està muntada per rapelar. Fer un rapel de 20m fins el següent plec i carenejar (un pas de IV) fins el 5é plec, on hi ha un arbre amb ràpel de 50m cap al sud i per rampa que probablement es pot dividir amb dos si anem amb corde simple, cap a algún altre arbre.
Rotpunkt per a tota la cordada.

+ info a: http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2016/01/jordi-vidal-plec-de-llibre-superior.html

Al cor de Montserrat

Final del 6c

Gaudint del 7a

Directa a la Visera, 7b i Mi padre tiene sed al Pisón, 6c

“Directa” i “Visera” són dos paraules que, juntes, només poden donar com a resultat llargs al.lucinants...a comentar:

Entrada per LL1 i mig LL2 de la Mosquitos bastant sobats. Com que només anem amb exprès i hi ha força distància entre les xapes, cal controlar per evitar cap patinada.

Al LL3 el crux de 7a/+ és obligat, no crec que es pugui trampejar.

Resta de llargs amb alguna excursió puntual, però habitual en aquestes parets.

El últim te el tram final comú amb la Zulú (7a/b) i se’ns menjarà 16 o 17 exprès...posar-les llargues al inici per evitar fregament.

Surt a vista en unes 3h30’

Complementem la jornada fent una segona via al Pisón:  la “Mi padre tiene sed” seguint al cim per la “Tangerine”.

També és una via equipada molt recomanable. Els graus de la ressenya són més amables però és cotació collada i el desplom no perdona des del primer metre. Hi ha força aire als llargs de 5+ i 6a i el 6c és d’apretar fort.

L’últim llarg es pot flanquejar a la dreta fins girar l’esperò , però ens va semblar més recomanable seguir recte a mig flanqueig per un mur vermell molt bo amb xapes noves, serà 6b proporcional al grau de la via. 

Al següent llarg ja empalmem amb la Tangerine fent paxeta-vira-panxeta-vira. Després seguim amb tres llargs més tombats de 6b, 6b i 6a.

També a vista en 3h.30h

Combinación Mágica. Tozal del Vero. 310m, 7a+

Per mi, aquesta via està per sota del nivell de qualitat de la “Pastelito rebelde” o la “Vértigo”, ja que és més discontínua. També avisar que el LL2 i LL3 tenen trams obligats de 6c exposats, que potser es podrien haver sol.lucionat millor, però entenc que ja era una via antiga i l’autor no va voler modificar res. En general, doncs, es una via on has d’autoprotegir-te.

Dit això, reconèixer que te llargs molt bons i que el paratge és tan guapo que val la pena anar-hi.

Tingueu en compte que a partir de la feixa, la via queda exposada al sol, però aquestes tres tirades últimes son molt ràpides.

Es pot rapelar amb corda simple de 80m.

Joc d’aliens des del negre i friends fins el nº 2. (el nº 3 no s’utilitza). Vam trobar a faltar els tascons.

El 6c+ i el 7a+ estan apretadets. A aquest últim punxo i no surt al rotpunkt.

La topo de l’autor 

LL2

LL3

Anthropos, Tozal del Mallo, 340m, 7a

Tot i que potser no entra a la categoría de "viot", és una imprescindible que cal fer un dia o altre.

El millor es guardar-se-la per l’endemà d’una altre via, si anem petats o  per dies on la calor apreta, ja que aguanta l'ombra fins al migdia... (nosaltres complíem les dues condicions.) 

Els llargs són estètics i no s'ha de despreciar els graus "ordesians", excepte la tirada de 7a, de cotació moderna i 5 estrelles... ella sola compensa la jornada.

Material: joc aliens complert i camalots 0.75, 1, 2 i 3.

Opcional tascons mitjans i repetir camalot 2

Surt a vista.

Unes 7-8h, prat-prat

He fet una mica de topo millorant la del Desnivel:

Alpinismo domesticado, 350m, 7b+. Ordesa

Viot que recorre amb molt bon criteri una línia al.lucionant al Libro Abierto

La roca és variable, passant de blocs inestables a excel.lent en pocs metres.

Aprox.: La típica, però no pujar a peu de paret fins trobar una petita torrentera a la vertical de la via.

A partir del LL2 la via es transforma en un festival de desplom amb cantell i equipament abundant per gaudir d’allò més.

Als últims tres llargs canvia la  tònica i estan força desequipats però la topo està perfecte per guiar-nos. Aquí caldrà fer algun “interessant” cop de gas sense protegir.

Llarg de sortida indefinit: caminar per la terrassa herbosa mínim 100m fins a localitzar  algun tram dèbil (5º) per on sortir.

Surt tota en lliure excepte 2 passos al 7b+ on prefereixo reservar forces...però si hagués lluitat tenia bon cantell per encadenar.

Material: Joc d’aliens complert, camalots 0.75, 1, 2 i 3. Repetir 1 i 2. Tascons mitjans.

Solana tot el dia.

Horari llarg... nosaltres vam estar tot el dia.

Les topos extretes del blog de l'autor: 

el primer 6c+

Hold up mental, 200m, 7b Paret del Imbut. Verdon.

Molt bona via, de les poques amb cara oest i amb ombra de matí.

Esperit  100% verdonià : plaques tècniques amb roca sputnik per flipar i accès amb ràpels fins a mitja paret, on arranca la via…o sigui que si no puges…allà et quedes!

Realment la via no deu ser gaire obligada, però millor anar sobradet amb el 7a i així no pasar nervis i gaudir-la com es mereix.

Per si de cas, vam baixar unes exprés de més i vam montar el 7b i 3 passos del del primer 7a….tampoc va resultar ser massa ajuda , però psicològicament ens va tranquilitzar.

Graus correctes, surt tota en lliure excepte el llarg de 7b, on faig un A0 i un o dos reposos

Accès: Agafar la carretera de Les Crestes per l’entrada oest  des del pàrquing de La Palud. Al cap d’uns 5 km aparcar al mirador du Maugué. A la barana veiem inscripcions en vermell “Imbut” i sortint de la barana , sobre la roca, unes fletxes pintades que indiquen rapels “Age” i “Hold”…anem a aquests últims , caranejant sud fins trovar fites cap a la dreta que ens porten cap a l’oest,  a la part esquerra (baixant) de la paret i al ràpel (8'). A la foto de la topo indico els ràpels que s’han de fer. El primer és bastant boscós i les xapes, nomès pareixen a l'arribar a la següent instalació. Són xapes inox amb cargol de cap hexagonal.

Topo de la guia "customitzada"

L'escalada és una festa...

...que acaba be!

Alix, punk de Vergons, 300m, 7b+. Le Duc. Verdón

Sabíem que aquesta via era 5 estrelles, però va sorprendre’m la seva perfecció...la paraula que diuen per allà i la defineix millor és "superbe". 

Roca excel.lent, equipament amb parabolts situats "al punt" (només portar exprès), plaques tècniques precioses, però sobretot... molt desplom i cantell, poc habitual al Verdon.

Ombra fins als migdia i ventet fresquet. Porteu la tovallola i les birres a peu de via per gaudir d’un bany de luxe a la tornada.

Grau correcte. Surt tota excepte 2 passos del LL8.

Ull que a la guia del Petit li falta un llarg, ja que el LL4 i LL5 són molt semblants i ell se’n deixa un.

Aprox: Passat la Palude, direcció Castellanne, trencar al pàrquing Coulouir Samson, baixar les escales i abans d’entrar al túnel, baixar al riu i creuar-lo per una tirolina. Seguir el sender amunt, remuntar unes cordes fixes i en 15’ ja som a la via.

Descens: Del cim, anar cap a la dreta (sud) per descendre a un  bosc penjat amb fites que ens porten a un primer ràpel, d’aquí a una terrassa on hi ha segon ràpel en un arbre que ja enllaça cap a la línia de ràpels de la via “Serie Limitée”

Topo de camptocamp

Et Dieu crea la flemme. 500m 7a+. Gillardes. Grand Rocher.

Extraordinari viot, però ben dur, psicológicament i físicament. Molt llarg (18 tirades!) i mantingut, que sumat a la calor, ens va deixar ben saciats.

Nord-oest, ombra fins els últims llargs on a la tarda ja dona el sol.

Roca molt bona, tot i que amb aspecte de fracturada.

Pràcticament equipada amb parabolts, però amb bastant d’aire. El LL3 i LL4 especialment tenen excursions de 6c obligat bastant compromeses. Al LL3 els camalots 1 i 2 ajuden a reduir l’exposició. De fet, a posteriori vam veure que la guia ja avisa de portar friends.

Pel que fa al grau, està collat a la primera meitat de via i els setens ens tomben.

A partir de la R9, la via està equipada per dalt i les xapes estan a distàncies mes normals.

Horari 10.30h, cordada de 3

La R16 no la vam trobar, però es pot seguir fins a esgotar la corda i montar R d’un parabolt i camalot 1. Amb un altre tirada de 50m ja arribem al cim.

Aprox: De Corps, agafar el trencall de St. Disdier i desprès de 17km passem sota el congost de les Gillardes, primer la Rocher Grand i desprès la Petite. Trenquem a l’esquerra per la carretereta que baixa al Monestir d’Ambel. Aparquem al cap de 1 km a l’àrea de pícnic de les Sources. Seguim a peu carretera avall uns metres i entrem al sender senyalitzat cap al Col de l’Aup, que porta a una pista forestal que seguim fins dalt de tot on neix un sender poc definit amb alguna fita que porta directe a la part central de la paret (40’) on hi ha l’inici de la via, sota una gran barrera de sostres , amb una fita al inici d’una vira que remontem a esquerres (III) fins una terrassa aplanada amb pedres sota una cova on fem R0. Els parabolts del LL1 costen de veure ja que són mimetitzats, però la via va per un bloc-esperó i segueix per un sostre fissurat en Ae.

Descens: del cim, baixar cap a la dreta (oest/sud-oest) per camí indefinit, seguint la carena fins el cim de la Petite Rocher i allà , ja per sender ben marcat, fins el poblet de Jouves i retornar per la carretera (1h)

situació aproximada de la via

aquí tot tira enrera...