divendres, de setembre 24, 2010

Rapelar d’una via llarga amb gri-gri



En una via equipada de varis llargs on decidim assegurar amb un fre automàtic , si hem de baixar en varis ràpels, hi han dues opcions habituals, però tenen alguns inconvenients.
Al final us detallo una tercera que m’he inventat i que penso que millora les altres.
1) L'opció mes coneguda es passar la corda fins la meitat per les anelles, fer un bucle a la corda just al sortir de les anelles i posar-hi un mosquetó per agafar i escanyar l’altre extrem que surt pel cantó contrari de les anelles i rapelar per aquest tram de corda, que queda fixada i per recuperar-la tibant del tram amb nus.
Es bastant perillosa per l'alta probabilitat de que s’enganxi el mosquetó o el bucle en branques i desaconsellable pel desgast a la zona del nus pel fregament.
També es la mes lenta ja que cal recuperar sempre tota una meitat de corda, desfer i tornar a fer el nus.
A mes, llencem les dues puntes avall amb el risc de que s’enganxin, sobretot si fa vent o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

2) Rapelar els dos de cop.
Només recomanable si les reunions son a prova de bomba. Cal tenir clar que si un dels dos s'ancla a una assegurança i obra el fre, precipita el company al buit.
Es mes ràpida que l’anterior, ja que no cal esperar a que baixi el company, però també es perd molt temps localitzant la meitat de la corda i passant tota la meitat per l’anella. També cal llençar puntes avall o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

3) Ara l’altra opció que m’he inventat:
Figura A: 
Cal passar una punta per les anelles, encordar-se-la a l’arnés i passar pel grigri l’altre extrem que surt de l’anella  i despenjar-se un mateix fins la R inferior (Veure figura A).
Es aconsellable que el col.lega et vagi donant corda des de la R, així que no cal llençar-la de cop i diminuim riscs d'enganxades o encara millor, baixar-la un mateix enrotllada al peu.

Passem a la Figura B
Un cop arribes a la R inferior, t’hi ancles i sense desencordar-se, fas de CONTRAPES, així que pot baixar el company per l’altre extrem lliure ( aquest fixar-lo també a la R, no fos cas que el company s’equivoqués de punta!)
Un cop sou tots dos a la R, desfer el nus i només cal recuperar el tram just del ràpel, i no tota la meitat com en els cassos anteriors, guanyant temps i energia.
Tampoc no cal buscar cada cop la meitat de la corda, amb això estalviem molt de temps.
No cal tirar puntes avall, per tant, anul.lem el risc de que s’enganxin. 
Tampoc hi han nusos que es puguin enganxar o desgastar la corda.

NOTA: Això no un mètode exhaustiu, es una experiència personal, cadascú l’ha d’intepretar amb la precaució necessària.

18 comentaris:

PASTES ha dit...

Ets un crack.

Piju ha dit...

Ei, diumenge passat ho vam provar…7 ràpels, súper ràpid!
El Jesus es pensava que era un mètode habitual!
Quan li vaig dir que me l’havia inventat jo no s’ho creia...je, je

Anònim ha dit...

Genial!!!!pero recorda be que espasi la corda per LES ANELLES,no sigui que amb el dibuix es confongui la jovenalla i passi la corda per una baga que es trobesin...
aquest finde ho provo.PACA

jortx ha dit...

Quan vam fer la marató de vies a la cara oest de la Pastereta amb el Mohawk vam fer servir el mètode de ràpels paral·lels (2) i ja em va semblar prou ràpid; però si no s'ha ni de buscar la meitat de la corda, aquest es veu ben interessant!

Ja ho provarem alguna hora!

Mohawk ha dit...

Quan el Jortx torni i tant que el provarem!!!

A partir d'ara serà el "Mètode Piju"...

charlie ha dit...

Yo he probado este sistema, que me parece muy util aunque le encuentro un pero: segun como este colocada la reu el rozamiento al bajar el primero puede ser muy alto, con el consiguiente desgaste para lam cuerda. Un sldo!

edunz ha dit...

eo bones, nosaltres ho fem servir sovint però fixant la punta i tirant corda (o donant corda el que es queda a dalt fins que no en queda més) habitualment quan no tenim clar si amb la meitat arribem a baix i així el primer arriba segur. Al fer el contrapès ja veus on queda la marca de la meitat pel segon i si cal fer alguna trampeta per poder arribar a baix.

També el fem anar quan escalem amb penya que comença. El que en sap baixa primer, i un cop a terra baixa al segon com si fossim fent un top.

El que proposes està bé per no haver de tirar corda, però té més fregament a les anelles que no si baixes amb la punta fixada, i a més al anar passant la corda per les anelles a mesura que baixes i si són varis rapels la corda es va recargolant, sobretot si les anelles estan separades en horitzontal (un varitable conyas si són molts ràpels i per com queda la corda al final). Part del recargolament es pot solucionar quan les anelles estan horitzontals muntant triangle pel primer, però això demanarà una mica més de temps després per passar la corda per les anelles quan baixi el segon..

salut!

Anònim ha dit...

Molt bo!!! Clar que si!!!!
Fins i tot ho podem fer servir encara que les reunions no tinguin anelles, i m'explico:
Quan despenges al company pots posar els teus mosquetons a la reunió i quan et despenges tu ho fas de les bagues que hi hagis deixat, com que no hi ha moviment de corda no hi ha problema.

Salut.

Parce.

LES PAUL ha dit...

Això li vàrem veure fer a un fotògraf professional a siurana fent-li fotos a un lolo en el pati quan desmontava el xiringuito i penso que és "la" opció i no "una" al menys per a mi, bonissima feina, nomès una pregunta: creus que és molt més ràpid que fixar la corda a la meitat, un baixa per la corda fixa i quan arriba a la instalació de sota despenja al company?
salut roca i r&r

Piju ha dit...

Hola a tots,


Paca: si, reconec que els dibuixos son “infantils”...espero que els usuaris no ho siguin tant!

Charlie i Edunz: con lo que te ahorras cada vez de pasar + recuperar cuerda (aunque sin peso), diria que el rozamiento es igual menor, tanto en la cuerda como en la instalación, sobretodo en varios rapeles cortos seguidos.

Les Paul, pel que entenc, el teu mètode es lent, només pel fet de buscar la meitat de la corda, ja no compensa.


Gràcies a tots pels comentaris i aportacions

Llorenç ha dit...

Bones!!! m'agrada molt! bona proposta! i l'aprotació del Parce també.

Sols un detall....vosaltres escaleu parets molt verticals, però els que escalem per rampes...i a vegades amb roca delicada,o podrida...
Tema de com es dona corda el que es despenja, quan passa de 2/3 de la corda del dalt deixarà anar el cap, i es pot enganxar la corda en aquest moment, o pitjor si la corda et fot algun roc pel cap...per tant crec que es preferible que el que es despenja es vagi donant corda,(recullida en un braç...

bon post!

Anònim ha dit...

Enhorabona i una pregunta. Quina llargària té la corda que feu servir en vies amb tirades de 50 metres?
Joan Serra

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

És un métode de fortuna, lògic quan el company està petat, o bé no en sap prou. A casa en diem el mètode del tonto, doncs, només cal que un sapiga el que fa. L'altre només s'ha de lligar a la reunió i tu t'auto despenges...
Per desgràcia, com tots els mètodes de fortuna, s'aprenen sortint del marrón. En aquest cas va ser amb un colega que es va liquar, i afegint que el rapelador, primer el seu i després el meu, es van independitzar abans d'hora. Amb sis mosquetons de reunió surt algo semblant a un dessler. No ho he probat més, però amb grigri te que ser un escandol...

Abracades a tots

Piju ha dit...

Hola LLorenç,

Tens raó, en cas de vent, molta branca o pedres soltes, millor baixar-la tu mateix plegada. Si vaig en solitari, sempre ho faig així, no me la jugo.

Bones Joan,
Per fer tàpia amb corda simple porto un 10.2 de 80m, però amb un ràpel obligat de 50m necessitaràs doble corda (o un cordino auxiliar que pots deixar en aquesta R per quan baixis)

Hola Mono,
segur que altra gent com tu ja l’havia provat abans.

Salutacions a tots.

Anònim ha dit...

Gràcies Piju,
El meu comentari més que una pregunta era un toc d'atenció de que la llargària de la corda i de les tirades fa necessari, com be dius, un cordino auxiliar. Fet quasi obligat anant en simple.
Tota una lliçó el teu esperit de comunicador i la teva imaginació.
Salut
Joan Serra

Anònim ha dit...

hola piju lo que expliques tens prou raó excepte en lo de invent, vaja que jo aixó ja ho he fet moltes vegades, tal com tu ho dius ho al revés es a dir el que estar a la r baixa al company sempre rapels curts que veus on va i perque es una mica novato.
Ale salut!

Piju ha dit...

Hola Anònim,

Jo no parlo de despenjar al company, això s’ha fet sempre, la novetat es:
autodespenjar-se, no desfer-se el nus i fer de contrapes , recuperar la part mes curta de corda i no haver de buscar la meitat per fer el nou ràpel…son petits matisos que junts permeten guanyar velocitat i seguretat.

Quan dic “invent”, es a nivell personal, se’m va ocórrer i així ho explico per a qui li interessi.

NO PRETENC teir CAP PATENT i SEGUR que algú altre ja ho ha fet abans.

Salut i rotpunkt!

Anònim ha dit...

Molt bon sistema Piju.

Si em permets fer una aportació, et diria el que jo he fet a vegades. Faig servir aquest sistema, quant els dos som competents, enlloc de encordarme ho faig amb nus doble i moscata, baixa el primer, arriba a la R i es lliga amb l'autoseguro e inmediatament xapa el moscata de la corda a un parabolt segur i ja pot dir lliure. Aixó li permet tindre prou movilitat per preparar el següent rápel, inclús amb la corda sobrant pot començar a rapel·lar, no sé si m'entens. Evidentment, és un mètode que no permet errors i molta feina li queda per fer al que va de segon, desfer el nus i desmuntar el ràpel mentre que l'altre ja està rapellant, pero guanyes una mica en rapidesa per que els dos sempre estan fent feina.

Salutacions, toni.