Dissabte vam tornar a aquesta petita-gran paret amb el Segi V. per fer-nos en una jornada amb aquestes dues joies castellonenques.
AROMES DE TAGHIA.
LL1, 6a+: Tirada llarga per posar-se en situació, on trobem de tot: inici trencat, dièdre curiós i final de placa.
LL2 7a/b: Grandiosa tirada un cal navegar per placa coral.lina a través de crostetes i punxes excel.lents però d’aspecte amenaçador, amb potent final de superació de sostre.
LL3, 6c+: Inici rebuscat parasitant altres vies i final de diédre bonic...tot plegat es l’excusa per assolir la fissura del últim llarg...
LL4: 7a+: Curta però brutal tirada d’encastaments desplomats sense expansions, on caldrà trobar l’equilibri exacte entre autoprotacció i morro per poder “encadenar”.
3h,30’. Em surt al Rotpunkt (LL2 i 4 de segon).
LL2
LL4
Baixem i en uns minuts tornem a estar encordats de nou...
GREEN DAY
Equipament per dalt, amb resultat mes asèptic que l’anterior però de bellesa inigualable.
LL1 i LL2 tranquils de 5+ i 6a+, on caldrà autoprotegir algun tramet.
LL3: genial placa de 7a, totalment equipada per gaudir d’aquesta roca tan brutal.
LL4, 6c+: mes discontinua però amb algún tramet d’estudiar-s’ho be i apretar.
LL5: 6c. Orgàsmica i mantinguda fissura d’encastaments, te 4 xapes que fan mal als ulls però humanitzen la tirada seguint la tònica de la via.
Brutal línia, ben mantinguda, a través d’un regal de roca montserratina,
llàstima que estigui equipat per dalt, es un terreny ideal per obertures desde baix,
però en general les assegurances estan be: obligadet però sense desfasar-se, només una excursioneta al LL1 on si que cal morro.
Es repeteix poc, per tant algun forat te terra i algun marlet de peu encara es pot trencar, gens marcada de magnesi.
Amb el Pastes li donem “pegue lunch session” (3h aprox cotxe-cotxe) i ens surt a vista excepte el pas clau del 7b+, molt cabró i amagat, a nosaltres ens caldria treballar-lo amb calma per encadenar.
A l'últim llarg se li podria pujar un plus tranquilament.
Rapelable amb una simple de 70m (ull al últim, molt just)
Els últims dies he fet unes vietes noves al Prohibitivo.
No sortien al llistat antic, però ara ja estan actualitzades a les ressenyes noves que estan penjades.
També he fet un dels interrogants que encara surten a la nova versió.
D’esquerra a dreta:
-Al primer subsector, La balena, hi ha dos 7a’s nous a l’esquerra de tot.
* El de mes a l’esquerra per mi es 7a/+, bastant rebuscat, ja que incomprensiblement te el final comú amb la de la dreta, si seguis recte, agafaria una bonica placa, però falta un parabolt. Una autèntica llàstima!
* La següent de la dreta te un inici mes suau i queda de 7a, més lògica i per tant, mes maca.
Jesus sobregant a aquesta via nova
Menció especial la R comuna d’aquestes vies, una xapussa tot i tenir dos parabolts i cadena!...si el que es vol es estalviar material, potser pot interessar aquest post
Ara aquesta placa ha quedat súper apretada de vies, la majoria comparteixen cantos.
- Seguint cap a la dreta, al sector Aspirina, entre “El Pervertit” i “La Normal”, hi ha una via d’interrogant, amb la primera xapa treta (potser per que expansionava en una llastra), te la pots saltar, hi ha canto, però amb caiguda important... si no es te clar, millor fer alguna del costat i sortir amb la segona pre –xapada. A mi hem va semblar 7a/+.
- Continuant cap a la dreta, entre el Bombo i El Dolmen, hi ha dues noves vies de fa mes temps:
* A la dreta de la “Riss” hi ha la SIKATRIU: 6c, amb un inici trencat i resta de placa fina.
* Just a la dreta, hi ha un altre nova, es diu “PROTESTERONA” i comença per l’esperó i amb diagonal, va a buscar la R comuna amb l’anterior. Molt trencada, però ben assegurada i força mantinguda. Te un parell de passos amagats i cal tacte per que no et peti res. 6c+ dur.
- Finalment, al Dolmen, hi ha l’última via d’aquesta fanàtica escoleta, ja porta mes d’un any equipada, però fins ara no l’han ressenyat i graduat, li posen 7c. Jo només li he donat un pegue i va ser bastant frustant, caldrà treballar-la.
Estic només a tres vies pel “game over”, però ara ve la feina mes dura...ja per l’estiu vinent!
nota apart: el tema de les cleques el trobo una porqueria, però en vies de 4 o 5 xapes...inexplicable!
En una via equipada de varis llargs on decidim assegurar amb un fre automàtic , si hem de baixar en varis ràpels, hi han dues opcions habituals, però tenen alguns inconvenients.
Al final us detallo una tercera que m’he inventat i que penso que millora les altres.
1)L'opció mes coneguda es passar la corda fins la meitat per les anelles, fer un bucle a la corda just al sortir de les anelles i posar-hi un mosquetó per agafar i escanyar l’altre extrem que surt pel cantó contrari de les anelles i rapelar per aquest tram de corda, que queda fixada i per recuperar-la tibant del tram amb nus.
Es bastant perillosa per l'alta probabilitat de que s’enganxi el mosquetó o el bucle en branques i desaconsellable pel desgast a la zona del nus pel fregament.
També es la mes lenta ja que cal recuperar sempre tota una meitat de corda, desfer i tornar a fer el nus.
A mes, llencem les dues puntes avall amb el risc de que s’enganxin, sobretot si fa vent o be l’hem de portar tota plegada a sobre.
2)Rapelar els dos de cop.
Només recomanable si les reunions son a prova de bomba. Cal tenir clar que si un dels dos s'ancla a una assegurança i obra el fre, precipita el company al buit.
Es mes ràpida que l’anterior, ja que no cal esperar a que baixi el company, però també es perd molt temps localitzant la meitat de la corda i passant tota la meitat per l’anella. També cal llençar puntes avall o be l’hem de portar tota plegada a sobre.
3)Ara l’altra opció que m’he inventat:
Figura A:
Cal passar una punta per les anelles, encordar-se-la a l’arnés i passar pel grigri l’altre extrem que surt de l’anella i despenjar-se un mateix fins la R inferior (Veure figura A).
Es aconsellable que el col.lega et vagi donant corda des de la R, així que no cal llençar-la de cop i diminuim riscs d'enganxades o encara millor, baixar-la un mateix enrotllada al peu.
Passem a la Figura B
Un cop arribes a la R inferior, t’hi ancles i sense desencordar-se, fas de CONTRAPES, així que pot baixar el company per l’altre extrem lliure ( aquest fixar-lo també a la R, no fos cas que el company s’equivoqués de punta!)
Un cop sou tots dos a la R, desfer el nus i només cal recuperar el tram just del ràpel, i no tota la meitat com en els cassos anteriors, guanyant temps i energia.
Tampoc no cal buscar cada cop la meitat de la corda, amb això estalviem molt de temps.
No cal tirar puntes avall, per tant, anul.lem el risc de que s’enganxin.
Tampoc hi han nusos que es puguin enganxar o desgastar la corda.
NOTA: Això no un mètode exhaustiu, es una experiència personal, cadascú l’ha d’intepretar amb la precaució necessària.
L’esportiva dels 80’s sense reequipar planteja un joc interessant i mes encara quan parlem de via llarga.
Al graus collats i mala ubicació de les assegurances li hem d’afegir el deteriorament de xapes i cargols i que les vies normalment estan poc marcades, ja que han caigut en l’oblit.
Diumenge volíem fer amb el Jesus una combinació d'aquest rotllo ideal per dies de calor:
casi 500m al Montsec, on precisament escasseja l’ombra.
Comencem pel Peladet amb la EMPACHO DE GARNACHO.
Viot compromès, obligat en 6c/+ en varis trams i amb el seguro molt lluny, sobretot al últim llarg. Molt interessant portar l'alien groc per disminuir l’exposició en el 6b i en el 6c
El grau està molt collat, excepte el 7a, que si que em sembla correcte i mes fàcil que el 6c
Els spits amb plaqueta petita es veuen força ben conservats, però sovint es una doble assegurança enllaçada amb cable d’acer, o sigui que es depèn exclusivament de la resistència dubtosa d’aquest cable...
LL2 i LL3 empalmables, igual que els dos últims.
LL2... "Vº levanta!"
LL5, 7a, es pot veure al detall l'invent: 4 expansions i al final depens d'un cable de dubtosa resistència
Surt tota en lliure, excepte el primer llarg de la Destellos, on el crux del mig, la regleta massa sobada m’escup.
Per cert, hi ha una via nova totalment equipada amb parabolts entre aquesta i la BABY BOOM. Algú sap quina es?
Rapelem i anem cap a les Bagasses per fer la COLOR DE ROSA, començant pel primer llarg de la STRIP LEGAL iallargar encara mes la integral
El inici de via toca el riu, amb una platgeta molt bona per banyar-nos si apreta la calor i esperar que arribi l’ombra.
El primer llarg de la STRIP LEGAL es un mur negre boníssim de 30m, molt mantingut, i físic, poc comú a les Bagasses. Equipat amb spitsM8 molt rovellats i plaquetes d’espeleo que no conviden a caure, normalment es mulla i s’embruta amb liquen que cal netejar. En definitiva, cal currar-se el rot punkt, i seria un bon 7a actual.
Si es vol seguir per la Strip Legal, es una via molt recomanable. Segueix amb burins acceptables, amb un 6b+ amb una excursió unamica expo i finalitza per un mur superior per la zona de sostres amb molt d’ambient, però equipament mes abundant.
Nosaltres seguim per la COLOR DE ROSA, que ens faltava.
De la feixa de la R1 de la STRIP flanquegem a la dreta en lleugera baixada a buscar el LL1
Aquí comencen vàries línies, a la dreta una de burins i a l’esquerra, mes llògica, una de burins i espits de diferents èpoques. Triem aquesta ja que segueix una línia més llògica, serà 6a/b molt bo.
La següent tirada de IV i V+ es molt indefinida i costa de trobar. Seguint la línia lògica anem a parar de nou a la STRIP.
Aquesta ja l’hem feta i com que es tard i noto fortes molèsties al menisc, optem per retirar-nos quan faltaven tres llargs per acabar, una llàstima ja que hauria sigut una activitat força bona.
Bufat no, només amb una lleugera resaca, decideixo pujar la tarda del diumenge al càmping a fer una solitària a aquesta via històrica
Si no tens al·lèrgia als “mercaders que envaeixen el temple”, em va agradar com a activitat en solitari i crec que per a qui gaudeixi el 6b (cara nord), es una bona via, ja que enllaça plaques força mantingudetes en aquest grau.
Els spits dels tres primers llargs ja estan vellets, la xapa tak encara aguanta, però el cargol es una incògnita. Mas amunt ja està amb parabolts, cada cop mes aprop.
Tot el contrari dels totxos de la dreta: vaig fer el 6c+, i vaig flipar amb la “mala llet” de la ubicació de les xapes, aquí si que valdria la pena un reequipament, realment son molt bons.
topo de l'antiga onaclimb, ara www.lanochedelloro.com
Diumenge, amb el Sergi V, vaig pintar el punt vermell a l'última via oberta al Pisón.
Es a l’esquerra del tot de la cara N.O, ideal per a dies d’estiu, amb ombra tot el dia.
Molt bona via de concepció 100% “riglera”, a destacar els dos primers llargs, una passada de mur taronja desplomat. Després agafa ja la típica part de roca grisa que forma terrasses i balmes, però la via sap mantenir el interès, buscant sempre per on mes tira.
Cal treu-re’s el barret davant l’aperturista, ja que la major part de la via està oberta en solitari.
Ha quedat equipada amb parabolts, spits, ponts de roca i... tacs de fusta!
La roca es variable: des de corall excel.lent a patates plantades amb terra, (de les que tibes a extracció!), a mes,pensar que la via s’ha repetit poc, li dona una tensió i un plus afegit força interessant, ja que vam seleccionar al màxim de que agafar-se i de que no.Per tant, la proposta de graus em sembla correcte.
Tot i això, la via ja estava marcadeta, ja que no ha plogut gaire, i ara encara ho està mes.
Conteu amb els allunyaments típics de Riglos, sobretot als llargs superiors, amb alguna caiguda lletja a reprisa. Això també implica que a vegades no es veuen les xapes i cal posar el GPS en mode “aperturista” per localitzar el traçat correcte.
(ull la tercer llarg, on cal superar el primer deplom recte del parabolt, no anar a l’esquerra, on es veu un còdol envoltat de cinta americana)
Nosaltres portàvem el semàfor alien (vam llegir que era interessant reforçar els ponts de roca), però no ens va sol.lucionar massa cosa, es mes interessant algun camalot mitjà o encara millor, un parell de talles dels friends multirang.
Es pot fer amb corda simple, afegiu un parell de cintes extres desplegables.
Rapels per la canal del Circo de Verano (cadenes i p's) que et deixen de nou just a peu de via.
Una dècada desprès de fer-la, Dissabte vaig tornar a aquest viot amb el Cesc, aquest cop a intentar-la amb lliure després de la restauració feta pel Kim:
Ara trobarem parabolt M10 amb plaqueta petita on hi havia els burins, que s’han retirat i algun pitó renovat i les fissures netejades. Potser algun parabolt es podria haver estalviat, ja que al costat es podria posar algún friend a caldo, però això no treu l' excel.lent feina feta)
Ara cal anar repetint-la i que tothom vagi netejant, si no, es taparan de nou les fissures. Al primer llarg ja hi havien matolls a les primeres fissures i el primer pitó tampoc es veia.
Hem surt tota en lliure excepte el crux del 7b...llàstima!, tot i poder estabilitzar-me de peus, caic alequivocar-me de regleta. Si no està marcat, a vista es un pas dur.
El 7a cal una mica de morro per encadenar, es de roca cutre, assegurat amb pitons i reforçable amb algun alien, cal moure’s be per no petar res (empotrar millor que tibar!)
Tots els llargs son molt macos. La roca es la típica del secotr i cal anar mirant-s’ho.
Material: aliens a partir del verd i camalots fins el 3. Els tascons son prescindibles
La topo original no te cap tipus d’interès, però ens havien dit que la via sortia mes o menys en lliure i que l’equipament era generós, així que aquest mati, buscant l’ombra amb el Pastes, li hem anat a fer un “pegue” ràpid a vista.
No li hem pogut pintar el rotpunkt. Algú sap si s’ha fet?
Hi han petits trams que ens hem hagut de penjar i ens han semblat molt durs, a mes, la via no està gens marcada i la roca es realment cutre en general. En l’últim llarg tampoc ha sortit net, m’han petat fins a cinc cantos amb dos caigudes, però al final l’he fet en lliure.
En definitiva, bona via per tibar-li en lliure a la cara nord, llargs mantinguts, però només recomanable si tens “feeling” amb la roca dolenta.
La setmana passada vam fer la Grau-Tarragó a la paret de l’Aeri amb el Pastes
Com sabeu, es una via que “re-obra”, equipant per dalt, un altre equipament dels 80's del Rubio que mai va repetir-se per sota, ni ressenyar-se.
La via no te secrets, esta totalment equipada amb “long-life’s” inox i per aquest motiu ens va semblar una opció “tranquila” per fer en una tarda, tot i que puges 400 metres.
De seguida vam veure que el grau esta molt “collat” i en tirades fàcils de 6a i 6b ja cal mirar-s’ho força, però totes son interessants, no hi ha cap marca i la veritat es que vam gaudir-les…
fins i tot les del sòcol i la ultima, per la canal de fang solidificat que va a parar a l’estació de l’Aeri.
El problema son les tirades de setè (que son 4 i no 3 com marca la ressenya del Vèrtex) on continua la proporció de la graduació, que sumades ala morfologia de la roca, ens fa impossible escalar 4 metres seguits sense haver de pillar-nos. Aquí la roca es fràgil, els còdols son roms, cal tibar de llastres que peten sovint, no hi ha el mínim indici de marques, els pocs forats que hi ha estan bruts o queden fora de la línia de xapes...en definitiva, un tram frustrant que amb el poc temps que tenim, hem de csolucionar a base de molts A0’s
Potser per això vam llegir a la llibreta de piades que era la segona ascensió...
Un cop abaix, parlant al refu, vam deduir quela graduació es la antiga que va proposar el Rubio en el seu alliberament en top-rope i que el Tarragó la ha copiat tal qual...sense sanejar ni encadenar.
No es una via que es pugui recomanar, però qualsevol col·leccionista de la cara nord si que l’hauria de fer...millor anar-hi amb temps i paciencia...a mes, amb repeticions s’aniria sanejant i guanyaria molt.
Adjunto topo arreglada. El 7b amb interrogant es la tirada “extra” que ens vam trobar.
LL1...això comença guapo!
LL4...6b+ "mirat’ho amb calma"
LL5+LL6...empalmada poc recomanable, cal recuperar moltes cintes.
LL7 ...que guai, fissura!!!...pero, collons, això es 6b?
LL11...tibant a mort per poder fer algun tram en lliure
Un altre línia que no he pogut resistir a equipar:
Esta just a la dreta de la Santi Verona (es doncs l'ultima del sector principal)
Consta d’una entrada “riglera” per uns llavis roms per remuntar-se sobre una banya-reprisa.
Desprès ve una placa de forats i un díedre blanquinós força tècnic, amb pinta de trencat, però els cantos de progressió son sòlids.
Segueix el tram mes espectacular, superant el sostre per on mes desploma, pel fil de l’espero, molt seqüencial, i amb varies sol.lucions, encara que cap fàcil
Final de placa amb aire.
Una via curiosa i ben variada, sempre a l’ombra. 25m i 9 parabolts M12.
Rot Punkt el 25/08/10:
Aquest cop, amb assegurador, l’he pogut encadenar al segon intent.
M’ha semblat mes assequible del que pensava i de moment la graduo de 7b/+, agrairia qualsevol comentari per confirmar el grau.
El nom ve d’un estudi que va fer el Donn Demetrinco sobre les vies dedicades a Frank Zappa, on vam descobrir una injustícia històrica que avui queda resolta. Com que es una línia una mica psicodèlica, el nom li queda perfecte.
Dóna-li al play, però vigila que “disc dur” no se't “ratlli”...
Adjunto el resumet actualitzat del sector que vaig penjar a l’anterior post.
Abans de tot, felicitar la gran tasca i bon gust dels autèntics descobridors de sector: l’Amils, autor de la majoria, Llullu, Tati, Kim i A. Egea que complementen aquest petit-gran sector de setens, fresquet i tranquil.
- Botox, 7a+: de les menys aconseguides del repertori, per sobre la repriseta del mig hi ha xapatge allunyat i amagat i en conseqüència el pas queda una mica expo a vista.
- El Bisbetó, 7a. Fineta i molt bona placa, ideal per catar el sector.
- Supernanny: atlètic i bon esperó, amb un pas de canto amagat, 7b a vista o 7a al segon pegue.
- Cap de trons: 7c, espectacular esperó molt desplomat, poc habitual a Montserrat, molt concentrada amb dos passos seguits a bloc.
- L’amenaça fantasma. 6c+. Fa un quatre anys em va semblar un bon 7a, no estava gens tocada i es trencava força i les xapes bastant mal posades augmentaven la dificultat. Ara ja està sanejada i es repeteix molt millor, tot i això ull una xapa mal ubicada ja que si li fots recte, el canto queda amagat.
- El repte, 7c. Complerta placa de forats, monodits, roms i dinàmics, algun forat terrós i sovint amb peus precaris en crostes. Llàstima d’un micropeu relliscós al crux que m’escup i encara no l’he pogut tatxar. La topo de la guia del Luichy està malament: arriba fins dalt compartint cadena amb la via de la dreta . Hi havia una xorrera-repòs al últim terç que vaig arrencar..."sorry"
- Cop baix, 7b+. Genial placa de foradets, roms i equilibris, mantinguda i similar a l’anterior però amb roca mes bona i no tant a bloc. Una de les bones del sector.
- Afluixa maduixa, 6c. Curta però genial fissura que van deixar desequipada amb molt bon criteri que caldria generalitzar. 5 o 6 friends, del alien vermell al c3.
- Sudoku, 7b. Poc mantinguda però espectacular pel que fa als moviments en els tres trams clau: fissura d’entrada, desplomet i sostre final. A vista sembla molt dura però al al segon pegue ja li quadra el 7b
- Amb rintintín, 7b+. Per mi dura. Esperó d’entrada desplomada i rampa fineta al final. Per a fanàtics del bloc.
- L’Anguila, 6c+. Entrada rara on es podria pujar un plus, però la resta es una bonica i assequible fissura típica de la nord.
- L’espantasogres, 7c+. Encara no m’hi he atrevit. La mes dura del sector, esperó desplomat que sembla compartir tram amb l’anterior.
- Pies negros, 7a. Curiós dièdre-canal, fàcil per als cama-llargs amb bonic final de placa.
- Mousambaní. 7a. Primera i mes assequible d’una trilogia de vies molt a prop entre elles, compartint molt trams entre si, però d’equipament justificat per la seva qualitat. Val la pena dosificar-les i fer-ne una cada any, per no repetir-se i gaudir-les mes.
- Mareja Pardius. 7a. Com diu el nom, mes rebuscada que l’anterior però també val la pena.
- Jo passo. 6c+. Menys mantinguda però amb un crux que la fa molt semblant de dificultat que les dues anteriors.
- Mètode Estivill. Una gran via per... no adormir-se!. A la guia està de 7a/b però sempre hem comentat amb altra gent que m’he trobat que es 7b+ (ja fa anys sembla que va petar alguna cosa al sostret). El conjunt surt ben mantingut i, per mi, una de les millors vies del sector.
- El cafè del mar. 7a+. La joia de la corona, estètica pura. Primera meitat de fissura física i segona de placa de somni. Dura, però factible a vista (sempre està marcada)
- Thai Massage. 7c. Mateix inici que l’anterior, per la fissura i segona meitat d’esperó desplomat molt físic, amb tot tipus de forats seqüencials (rebots, creuaments). Hi ha però un crux galàctic que no em quadra amb la resta de 7c’s del sector...ha petat algo...(?)
- El racó Mallorquí. 7c. Curiosa via, de les mes llargues. Assequible pel seu grau, més aprop del 7b+. Te un bloc d'entrada xulo, un aleje tens a la primera meitat i una xapa una mica a desmà a la segona , però un cop muntada s'encadena be. No val tocar el dièdre de dalt
- Doble Malta, 6c+/7a. Nova. Primera part de placa tombada i peus llisos i una segona part d’esperó-placa desplomat. Topo aqui:
- Santi Verona. 6c+. Placa tombada amb pinta de innocent que enganya...cal estar a l’aguait! ...tècnica de peus i mans rometes. Llargueta. Ideal per entrar en sintonia.
- Hot rats. 7b/+ . La nova. Entrada desplomada per llavis roms, díedre blanquinós tècnic, sostre a mort i placa final.
- Lapidació 7b+. Es el final, uns 50-100 metres separada del sector, a la volt d'una cantonada. Via de gran ambient però per anar a vista queda molt collada, en general te roca dolenta, sobretot pel peus, que l’any passat anaven petant contínuament. Hi ha una excursió que, a mes, acaba amb la xapa mal ubicada. Ens va petar una regleta a l’entrada de forma que ara encara es mes dura. A l’últim terç hi ha un tram sense peus que queda bastant inhumà, potser va petar alguna cosa.
- Som i serem. 6c/+. Nova. Bonissima placa semi-vertical amb franges de llavis horitzontals. Topo aquí:
Son apreciacions dels dos últims anys, potser alguna cosa ha canviat i generalment amb pegues a vista.
La majoría de 7c’s encara no els hi he fet el rotpunkt, així que em queda feina
Es diu SOM I SEREM i esta dedicada a tots els que van anar a la “mani” dissabte passat.... us ho van currar!
Es troba al final de tot del sector, just a la dreta de la “Lapidació”. Es una llarga placa, no massa vertical, però molt mantinguda i tècnica, ja que sempre cal esudiar la combinació de foradets (evitar tibar de regletes, encara pot petar alguna) i com sempre aquí, cal afinar amb els peus.
Es de les mes llargues i sempre esta a l’ombra, un tema interessant aquests dies.
12 Parabolts M12 + R d'anella. Peu de via penjat.
L’hem encadenada tant el Jesus com jo i ens sembla 6c/+ "montserratí". Us agrairia als repetidors que digueu la vostra i consensuar el grau abans de publicar-la en mes mitjans.
