Taghia. Quelques petites voies

1er capítol:
Aquí van les nostres recomanacions de vies curtetes, per fer el mateix dia d’arribada o el de marxar, en temps insegur o per “relaxar” braços.

- Classe Montagne Epinal. Paret de les Sources (sòcol inf. del Ifrig S/S.O.).
200m. 6b+, 5+, 6c+, 6a, 6a+, 6c+. Equipada. 2h. Tot a vista.
Molt ràpida, seguros abundants i graus generosos per al que s’estila a Taghia.
Poc mantinguda, tot i això, es força maca. La vam fer el mateix dia de l’aproximació al poble. Potser es millor continuar per la Bellle et Berebere fins la feixa sup., ja que sortir per la feixa petita on acaba ens va resultar una mica complicat.

Part sup. de la paret de les Sources

Mirador Bereber

- Au nom de la réforme. Toujdad S.O.

300m. 6a,6c, 6b+, 6a+, 5, 6b+. Equipada. 3h. Tot a vista.

Aquesta no la teníem a la llista però el tercer dia ens llevem amb pluja i molt fred. Cap al migdia sembla que hi ha una treva i ens decidim a fer-la, però amb condicions patagòniques i nevadeta al últim llarg. Al final resulta una petita joia. Molt ràpida, però amb forta pujada d’aproximació. Graduació mes d’acord a la “local”. Llargs empalmables al gust. Vam baixar amb ràpel, però no estan del tot montats i millor portar cordinos per reforçar-los.

L4.6b+

Una altra cordada al pilar de "Au nom de la réforme"

- Zebda: Aquesta la vam escollir per descansar i va resultar súper completa amb llargs ben durs i “rebentadits”. L’explicaré doncs al següent apartat de “vies bones”

- Esportiva: Sector Almadrassa. Varietat de grau i qualitat al pany central, amb itineraris llargs (ull!, alguns mes de 30m) i desplomats. Molen cintes extrallargues. Grau collat. S’hi pot escalar amb pluja. Ens va salvar l’últim dia, amb ruixats i molt fred.

6c+

7a+

Salam ali kum

A hores d’ara, tots els “infidels” amb peus de gat ja sabem que Taghia es sinònim de “tàpia de la millor qualitat”.

Ho vam comprovar amb la nostra pròpia pell...

En breu penjo tres articles sobre els vuit dies d’activitat amb en Pastes resumits en:
- Petites vies.
- Vies mitjanes
- Els viots

Tots els aspectes pràctics, els trobareu a l’excel.lent recull de http://www.onaclimb.com/ o a la recomanable guia del Ravier.

Poca cosa mes a afegir-hi:
Destacar que aquí el temps es molt variable, hauria de fer calor però vam passar molt fred i fins i tot ens va nevar una mica.
Que la pista millora dia a dia, hi ha mes varietat amb el menjar, la dutxa calenta, un telèfon... que apropen aquest milenari poble bereber al nostre standard de vida i ens hi fan sentir encara mes a gust...shukran!

Però queda un aspecte inamovible:
l’Ifrig, el Taoujdad, l’Oujdad, el Tagoujimt, el Tadrarate...els impressionants pilars de l’Atlas, seguiran aguantant el cel per sempre...Inshalah!

La Piula

Situada a la Canal de l’Artiga Baixa, es un mini-sector recomanable per "setégrauistes" inquiets.


Els Pollegons i a sota, a la dreta, la Carmela i la Piula

Bonic i tranquil racó, relativament verge (que duri!) amb línies bones i variades, dièdres, fisures, plaques i desploms, de 6b+ a 7c, de 20 a 30m màx.
Equipament excel.lent, i abundant.
Possibilitat d’escalar-hi amb pluja.

De moment, que jo sàpiga, s’ha publicat només a onaclimb/vinya nova:
http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm

Un parell d’inconvenients per als mes “delicats”:
- algun tram de roca qutre, que per mi encara li dona mes interès al tema, però cal que els asseguradors estiguin al lloro.
- Les vies encara estan una mica brutes, sobretot les mes difícils, que s’han tocat molt poc (forats amb terra i peus que peten). En contra l’absència de magnesi ens regala una pura escalada a vista.

Entre el Jesus, el Josep i jo li hem donat un pegue a totes, excepte les dels dos extrems, una perquè encara te la corda fixe i l’altre perquè ens van dir que el grau no quadrava. Ho he contrastat amb l’autor i confirma que si, que està be, que es un 7b+/c. Caldrà tornar-hi.

A nosaltres ens ha semblat que els dièdres i fisures tenen el grau regaladet (o es deformació professional?) i en canvi les plaques estan ben graduades.

Per part meva m’apunto el meu primer 7b+ a vista (real, ni senyals de magnesi), però que un cop marcat es decotarà a 7b segur.

Felicitats als equipadors!... i la resta a respectar-ho.

Cartell al final de la pista anunciant la desactivació de la prohibició...això sembla que funciona!

Nota del 11/08:

- A onaclimb han decotat algunes vies. Per mi, ara estan millor graduades.

- Vam fer una de les noves d’aquest any, la de mes a la dreta, que ens va semblar la mes interessant i es realment bona: MENGANOS 7a+, va per un esperó desplomat. Surt a vista.

Nota del 01/10:

En el últims mesos hem tornat per encadenar algunes que em faltaven personalment:

-Panchitos: mantingut dièdre de 6b+

-Kabrasaki, excel.lent esperó de 7a, molt mantingut i homogeni

-Yo soy reborde, 7c. Placa de forats i regletes, molt bona. No te cap pas dur i al primer pegue sembla massa fàcil, però la via es mantinguda i sequencial i m'han calgut dos visites per apuntar-me-la, 4 pegues en total. Hi han dos sikats de reforç que jo no utilizo, sense que afecti al grau.

Nota del 03/10:
-Pato laqueao, 7a+. En els dos pegues es trenca un canto espatllant el a vista. Un d'ells era la rebaba d'un forat al crux, per tant ara esta mes dura i cal cambiar la sequencia natural, tot i això, el 7a+ li queda mes be que abans (si no ens endiedrem al final). Molt bona.
-Txusma, 7a+/b. Molt dura a vista, mes 7b que 7a, rebuscada amb dos pasos amagats. No tan bona com les altres. Falta el rotpunkt.
- Fulanos 7b. A bloc, per mi 7b+. El mes callo de totes :comparteix trams de les veines. i te un picat lleig. Falta el rotpunkt.

Montrebei. Nova via: A vista cansada

Nova via a Montrebei, Paret de Catalunya:

A VISTA CANSADA
ED+, 7a/A2, 250m

Oberta per Josep Sánchez “Pastes” i Jordi Pijoan “Piju”

Finalitzada el 24/04/08

Material:
Dos jocs complerts de friends fins el nº 3
Un friend 3.5
Dos jocs complerts de microfriends
Un joc de tascons.
18 exprés mínim

Comentaris:
- Grau obligat (sense el ganxo).
- Roca a estudiar...
- La metralla sencera es necessària per a tots els llargs (excepte L2 i L3, de tràmit)
- El L1 ja estava obert (“Adiós Coños”, en dues tirades de V/A1). Tenia un casquet d’spit al mig que no hem utilitzat.
- L5 forçable en lliure amb morro (en verd, grau orientatiu, nosaltres ens hem penjat)
- El A2 del L6 es forçable (encastament de punys i friends a caldo, però en desplom, ah!, millor embenar-se les mans per provar-ho).

VIA AUTÈNTICA!!!

Ara que està sanejada i s’hi pot anar mes lleuger, potser hi tornarem per forçar-la tota, però d’aquí uns mesos. Si mentre estant algú s’anima...doncs això: ànims!

*****NOTA: LA VIA HA QUEDAT ALLIBERADA PER JORDI GRAU I JO MATEIX EL 19/10/08,
MIREU EL POST SEGÜENT*****




Algunes fotos:

Panoràmica



Josep a al inici L4, 7a




"Suggerent" aspecte del L4, L5 I L6



Entrant a R4







Entrada a R5

Montrebei. Cor Salvatge al rotpunkt, 7b, 500m

Amb en Paco la vam encadenar dissabte passat. De les 36 vies que porto al congost, aquesta es la millor que he fet.

Segons l'opinió generalitzada, es l'obra mestra dels autors, que relativament tard, al 2003, descobreixen una línia súper lògica, enllaçant fissures yosemítiques d’excel.lent roca amb plaques alliberades, tot amb grau mantingut i OBRINT SENSE EXPANSIONS!

Fa unes setmanes el Ganxets va deixar fix un clau mes, que junt amb algun abandonat per altres cordades, permet repetir-la sense clavar amb:

un joc aliens (blau, verd x2, grocx2, vermellx2, taronja, lila), joc camalots fins 3.5 (1 repetit) i joc de tascons
(sempre que es tingui el grau aproximat per intentar-la en lliure i dossificant les peces grans en les tirades mes llargues).


Adjunto topo (copyright Ganxets) on hi he afegit els pitons nous i alguna anotació segons la nostra repetició.




i algunes fotos:




R0 compartida la amb la cordada Kletterer que van a la via del Corb. Anirem localitzant-nos al llarg de la paret, comentant la jugada i fent-nos algunes fotos.




L2, 6b. Comença l’ambient “salvatge”





L3. 6c+, 50m. Llaaaarg i difícil!




L11, 6b+. 55m de dura fissura yosemítica.




L12. 7a+. Canvi d’estil: desplom amb canto.





L13, 7b, la placa del crux.



El mateix llarg (fotos cordada Kletterer):

Rotpunkt per als dos!



El nom de la via m’ha recordat aquest peliculón que vaig veure fa poc i que te força relació amb el tema:
Hacia rutas salvajes (Into the Wild). No us la perdeu.
Dir. Sean Penn. Excel.lent banda sonora d’Eddie Vedder (ex-Pearl Jam)

La Tossa. Feina acabada.

La última feina pendent que quedava ja està enllestida.

CalaMontse i a la dreta la part superior de La Tossa, vist des de prop de casa.

Ara que ja està tot restaurat i arreglat, penjo ressenyes “definitives”: mes ben dibuixades i a dos colors:

En subratllat hi ha els noms “oficials” de les vies que s’han batejat.
Els noms sense subratllar son una descripció per identificar-les millor.


La última feina que quedava pendent era a la via nº 24, la de l’Abel, que pel meu gust li faltava una primera xapa. Ara ja s’hi ha posat, amb permís dels autors.

La via te una sortida a peus volats per superar un sostre amb 5 moviments molt espectaculars. Es menys difícil del que pot semblar, tot i que abans cal estudiar una mica els moviments... jo li dono 7a/+.

Ara es pot arrancar del terra amb la corda passada, xapant abans amb un salt des de la pedra del costat (era l’únic lloc on la roca permetia expansionar).
La vaig encadenar així i també sense pre-xapar, el pas es només a 2 m. del terra, però cal vigilar la caiguda.

Els autors també em van donar permís per treure la presa artificial que unia un tram de boulder amb aquesta via d’esportiva.
Aquest boulder estava encadenat per l’Abel i graduat de 7a (escala bloc), però el purisme ens ha pesat massa i ara el repte es fer-ho sense la presa.

La Tossa. Reequipament finalitzat

Reequipaments o millor dit, restauracions, finalitzats!


Tots els spits s’han substituït per químics (excepte la via nº 22, amb Parabolts M12 per no confondre-la amb les veïnes). En total 82 peces.

Les vies d’autoproteció s’han deixat com estaven, però s’hi ha afegit cadena per despenjar-se. Qui no disposi de material sempre pot fer-les es top-rope (es molt fàcil accedir-hi des de el cim), esperem que es respectin.

S’han millorat xapatges (encara que degut a la morfología de la roca no sempre es poden posar en el lloc ideal) i s’han tapat i dissimulat el millor possible els forats.


Només falta reubicar els parabolts de la via nova que xafa el “Dièdre Vaquilla”. Si algú coneix l’autor, que contacti amb mi, he fet corre la veu, però no se’n sap res.

Un altre tema a arreglar: Els autors m’han donat permís per equipar amb un bolt l’inici de la via nº 24 i treure la presa artificial que unia una travessa de boulder amb la via. Intentaré encadenar només la via i graduar-la com a esportiva.

Per últim, s’ha demanat a l’ajuntament que planti algun cartell al prat superior, prohibint que la gent tiri brossa o objectes, tant per a la nostra seguretat com per la preservació del medi.
Es dona per suposat que els escaladors no embrutem. Al contrari, estaria be que entre tots pugem la brossa que hi trobem.

Bones escalades!

Nova guia de Taghia

Com ja avançava el blog del Luichy, la guia d’escalada al Taghia acaba de sortir del forn i ja li he fet una bona repassada...



http://www.remi-thivel.com


D’entrada s’agraeixen les dimensions reduïdes i el poc pes, vaja que es pot pujar a la paret.
Les topos estan en croquis dibuixats a l’estil del Ravier: bons dibuixos però sense entrar en grans detalls, just el mes significatiu de cada llarg.

No millora massa les ressenyes originals que podeu trobar a l'excel.lent dossier d’onaclimb (si l’original era poc detallat, a la guia també). .
La diferencia es que en un mateix croquis surten les vies veïnes i ajuda a aclarir-te i totes les línies estan marcades sobre foto panoràmica, bàsic per localitzar els peus de via.
Li falla el mapa general, bastant reduït i pobre. Per complementar-ho, al dossier d'onaclimb hi ha uns minicroquis sectorials molt útils.
Per últim hi ha concisos comentaris que, coneixent el bon gust de l’autor, poden ajudar a decidir-te per fer o no la via.
Ah, està en francès...així practiquem pel viatge.

En conclusió: val la pena per qui hi vulgui anar.

Val 25 eur que cal pagar per transferència bancària. cravier@club-internet.fr

Per cert, nosaltres hi anem el 23 de maig, de moment som només dos. Si alguna altre cordada li interessa, podem compartir taxi fins a Zaouia, que val una pasta.

Roc dels Collars, El 7º de los Cielos

Com que ens va quedar feina pendent al Roc del Collars, Diumenge vam anar a acabar els deures.

Si fem una selecció de vies d’esportiva en paret calcàrea, aquesta es de les millors del País, per qualitat del traçat, excel.lent roca i gran ambient, al nivell de les bones del Peladet o Sud del Pedraforca.

Porteu un parell mes de les exprés ressenyades.
Es pot fer amb corda simple. Si es de 80m es pot rapelar per la via i si es mes curta, per la canal arbrada de l’esquerra (ràpels al gust).

En general la via es obligada, amb alegria entre les xapes, però en general es segura.
Per altra banda, en algun curt tram de canto ens sobraven expansions.
Algunes xapes mal ubicades, però el conjunt es correcte i no desmereix la via.
Felicitats als equipadors (o obridors?) per aquest joia.

La topo es del blog de l’Alt Urgell (gràcies Xavi) on hi trobareu comentaris d’altres repeticions,com la del Willow en rotpunkt i en el dia.

Es va deixar encadenar tota, excepte el 7c+. El L1 al flaix (ja l’havíem fet) i la resta a vista, el L5 tots dos de primer.

L1, 25m. 7b: Al.lucinant llarg de xorreres, regletes i desplom. Equipament perfecte i abundant. Ell sol ja val la visita.

L2, 40m 7c+: No desvelo res si dic que el pas clau es entre la 1ª i 2ª xapa (es evident), una apretada dura. La resta es un 7b preciós, d’anar aguantant. Nosaltres estàvem congelats, provar el pas clau em va destrossar i vaig haver de penjar-me de nou a la meitat per recuperar-me. A l’esquerra s’està equipant una variant al sortir de la R, hi ha una corda fixada però no molesta.

L3, 45m, 7a+: Un altre llarga i excel.lent placa on cal anar pensant la línia a seguir. Per sort va tornar el sol i els encadenaments. Ull al 2º xapatge amb caiguda lletja, al forat amb arbust de punxes (son com claus!) i a la 7ª xapa, amagada dins les branques d’un matoll (catxondeo?). A l’esquerra s’està equipant una variant.

L4, 30m 7a+/b: Mes compacte que els anteriors, hi apareixen les adherències i cal intuïció per endevinar el traçat. El Josep li baixa un plus, però a mi em va semblar correcte.

L5, 55m, 6c: Bonica i llarguíssima tirada d’adherències amb alegria entre les xapes. La vam escalar tots dos de primer, la opció mes còmode si es vol repelar per la via (ull!, no arriba la corda al despenjar el company, vam deixar un maillon per fer-ho en dos trams però es per corda de 80m, cal desplaçar-lo mes amunt). El Pastes li fa el rècord de velocitat (l’escala en 3-4 min., corrent!)


Pel meu gust, amb l’obertura de la “Retirada Comanche”, la paret ja està saturada, les variants del “7º cielo” o qualsevol altra via queden molt apretades, espero que no ho espatllin.Per part nostre queda una visita per intentar en lliure “l’Avi del Mas de St. Pere”, potser per l’any vinent, ja veurem...

Químics versus parabolts

Difícil decisió, algunes idees per qui s’ho hagi de plantejar algun dia (parlem d'esportiva, es clar):


Durabilitat
Químics: estimada en 30 anys (50 anys per la Hilti RE-500)
Parabolts: Molt variable, depenent del material i la humitat (els de la Calavera, per exemple, porten deu anys i ja tenen mal aspecte). Els de inox duren molt mes, però la contínua micropresió dins el forat continua sent el perill de totes les expansions.

Resistencia:
Similar, per sobre dels 2000 kg-força en els dos casos si la feina es fa be. Ull a les incompatibilitats entre alguns tensors de poc relleu i algunes resines.
Idem amb els parabolts, no es pot mesclar inox i altres materials (zincats, bicromatats).

Estètica:
A mi el químic inox em sembla mes discret que el conjunt espàrrec + plaqueta.

Col.locació:
Aquí la diferència es abismal, pels químics cal:
- foradar, fer encaixos en el forat de sortida, raspallar, bufar, tornar a raspallar i bufar, insertar la resina (fàcil en cartutxos envasats, mes complicat amb el sikadur 31), girar uns quants cops el tensor per assegurar la mescla correcte i finalment netejar la superfície de resina sobrant...15 min. si es te pràctica
- El parabolt només cal enfonsar-lo en el forat i apretar la femella. Tot i la simplicitat, de n’hi do del munt de parabolts mal posats que es veuen (en particular, els Fixe M10 expansionen fatal). 4 min. en total.

Temps d’espera:
Pels químics, des de 2h a dos dies, depenent de la resina i la temperatura. Això es un problema en desploms on volem xapar de forma immediata el seguro per seguir equipant.

Normalment es fan tots els forats primer i posteriorment s’aplica la resina i tensor.
Si entre les dues operacions plou, cal esperar fins que el forat està totalment sec.
En l'altre extrem, si fa molta calor i ens distraiem uns minuts entre forat i forat, la resina pot assecar-se dins la boquilla.
El parabolt no te cap d’aquests problemes.


Eliminació:
Si l’has cagada amb un químic, ja pots buscar una radial. Serrar a mà o trencar-lo pot ser una odissea.
Enfonsar un parabolt es simple, si s’ha tingut la precaució de deixar el forat de la mateixa llargada que el espàrrec.

Incognita de la instalació.
Una resina en mal estat no es fàcil de detectar, ni pel equipador ni pel repetidor. Ull amb les Hilti, son molt delicades pel que fa a l’emmagatzematge, necessiten temperatures molt estables.
Per exemple: una via a Siuranella sud , no se que del “gusano”.
Els parabolts mal expansionats son evidents, per l'equipador i pel repetidor, tenen l’espàrrec sortit mes de 2cm de la femella.

Economia:
Preus de fabricant del 2007 (iva incl.):
0.82 eur/parabolt zincat M10x90+ 0.75 eur/plaqueta bicromatada= 1.57 eur/u. total
2 eur/tensor inox +2.5 eur/resina en cartutxo (per forat, aproximat) = 4.5 eur/u. total (per aquesta opció cal pistola específica)
casi el triple!

Conclusió:
Les tres característiques mes diferenciades son les que ens poden fer decidir, el factors mes determinants són:

L’econòmic i disponibilitat de pistola, específica (hilti) o no (sikadur).

Pel que fa a durabilitat, guanyen el químics per golejada.

També el temps disponible, però aquest no hauria de ser tant important, la feina ben feta...

Altres factors com l'estètic ja no son tant importants i depenen dels gustos.

Actualització Tossa (4.08)

13/02/08: Reequipada la nº 22 (variant directa) de la travessa (nº 23), amb dos parabolts M12, així ajudarà a no confondre-la amb les seves dues veïnes que tenen químics.




25/02/08:
SECTOR C “De les Baumes” reequipat. Falta retirar alguna xapa d’espit que es resisteix de les vies 23 i 25.
He començat amb el sector D “El revedor” on també està reequipada la “Placa gruyere” reespectant com estava, amb l’assegurança molt alta (encara que fins a xapar-lo es fàcil, 4+), però resituada: el pas difícil queda millor protegit ara.
La reunió l’he equipat just a l’aresta cimera i es comuna per la xemeneia de la dreta.
Recordeu que si ho veieu massa exposat, es molt fàcil montar top-rop des de el cim.

Acrtualitzacions de la Tossa (03.08)

Iniciat el reequipament del sector de les Balmes (sector C).

Ja estan amb químics:
la via nº 20(sostret fissurat), 7a
i la nº 21 (desplomet-canto),6c

Roc del Collars. Komando Cerdanya, 7b+?

Diumenge passat ,amb el Pastes vam fer aquesta via nova . Ja la vaig piar al caranorte on s'hi han fet comentaris interessants, només ho repeteixo, afegeixo fotos i alguna altre reflexió que m’ha sorgit aquests dies.


[www.remi-thivel.com]


Pel que fa al rotpunkt va ser un desastre, (cantos trencats, patinades i errors varis), com que anàvem a vista i amb presses, no vam repetir, però almenys la vam “pujar” en lliure excepte 3 A0 per entrar a la R4.

La via es molt bona, mantinguda de collons i rabiosament obligada (potser 7a/+ sense ganxo, encara que les assegurances no allunyen).

La roca es bona amb algun tram dubtós.



De la ressenya, no quadren vàries coses: A partir de la R1 està totalment equipada. (podeu llençar el catxarros al terra). No entenem on es posen els friends que demanen. Com a molt un alien verd a mig L3, però es perfectament prescindible.
En canvi es important portar moltes exprès (unes 18) i d’això no diuen res.
Es pot fer amb corda simple.

El grau ens va semblar de fantasia i incoerent en proporció a la mateixa via:

El L2 pot quadrar, 6c+ dur.

El L3 es igual de difícil, amb roca bona. Ells li baixen un plus...

El L4 efectivament es 7b+, però fins que arribes a 6m de la R, on s’acaba el canto i ens vam penjar. Algú l’ha encadenat?.

Per exemple, comparat amb el primer 7b de la via del costat “El séptimo cielo”, molt similar, també de placa + desplom i que ens va semblar correcte, el de la “Komando” sembla surrealista.

Una recomanació: En les ressenyes, si un llarg no s’ha encadenat (no se si es el cas), però es sospita de forma fonamentada el grau, es pot posar un interrogant, encara que només sigui un tram.

Finalment al L5, li posen 6a+, suposo que de “cachondeo”. Hi ha un pas difícil a l’estil del L2 o L3.
Descens per la canal arbrada de l’esquerra, destrepant i/o amb ràpels al gust.

En resum, la via es molt recomanable, la línia atrevida i visionària, potser massa, ja que els tres últims xapatges del L4 poden sortir molt durs en comparació a la resta.

Espero poder piar aviat la “7º cielo” (veure el blog Alt Urgell), que volíem fer al mateix dia però sen’s va fer tard i nomès vam poder amb el primer llarg.

Nota: Com Montrebei, Beseit, etc, aquesta zona també l’ha comprat la Fundació territori i paisatge (...això ja comença a fer por!) i els del Mas de St. Pere ja no poden deixar passar amb el cotxe, aparqueu abans de la casa sense molestar.

Encadenaments i reequipaments. La Tossa (02.08)

Avui tocava Tossa i he tingut la visita del Pastes.
M’ha ajudat amb el curro de reequipar les dues últimes que faltaven del sector B que ja tenim enllestit, juntament amb el sector A.

Després ens hem posat a encadenar “a mort”:

El Pastes s’emporta a vista el preciós esperó de la
Moby Dick, 7a
i la brutal Nexus 7, 7b, al flaix i al primer pegue.



Aprofito que tinc assegurador i jo encadeno (primera ascensió que sàpiga) de la
Enlluernat i confós, 7c.


Han sigut tres pegues "oficials", però encara la recordava be de quan la vaig equipar.
Es una placa lleugerament tombada, amb pinta de innocent, però ja comença pilosa i el pas clau es molt seqüencial, de mini-regletes i peus tècnics, per sort amb la temperatura fresqueta d’avui s’han deixat agafar...

Aquí, el tema que inspira el nom:

El (mal) ús del gri-gri

A rel d’una cas que hem va explicar un col.lega, últimament m’estic fixant amb com assegura la penya al peu de les nostres vies d’esportiva i la conclusió es pessimista:
no hi han mes accidents de miracle.


L’estampa sempre es aquesta, amb tres variants:

- L’assegurador no mira l’escalador i centra la seva atenció altres motius mes "interessants"...ERROR!
- A mes, agafa permanentment el gri-gri amb la mà, per poder bloquejar el mecanisme i donar corda ràpid... ERROR GREU!!
- Amb l’altre mà no agafa la corda que surt per sota, si no la que surt per dalt o directament no agafa cap corda. ERROR MOLT GREU!!!

Amb la tendència a utilitzar cordes mes fines, la situació empitxora encara mes.

La combinació dels tres factors porten a un resultat fatal que em va explicar el col.lega:

L’escalador cau.
L’assegurador, que no el mira , nota una estrebada de corda.
Pensa que el seu company li demana corda per xapar, com que està bloquejant el gri-gri amb la mà, aconsegueix donar-li mes corda ràpidament.
Amb l’acceleració de la gravetat, l’escalador cau 10m per segon. Estava apunt de xapar la cadena, però en dos segons arriba al terra!!!

Aquest accident es real.

Si veieu algú que assegura malament, digueu-li; segur que us mirarà malament, però potser eviteu un accident.

http://en.petzl.com/ProduitsServices/GRIGRI%20experience.pdf