Al Frare Baix del Clot de la Monica provem les vies noves:
El 7a, “la Bleda Soleiada” ens agrada força, mantinguda i ben graduada.
La de la seva dreta, el 7b hem va semblar molt discontínua...passos a bloc tallats per dues terrasses amb un arbre pel mig, encara molt bruta i gens tocada.
La següent de la dreta, el 7b+, semblava del mateix estil…
El pitjor es que ambdues, xafen sense miraments una via d’artifo (potser es podria alliberar?)...el resultat és un cacau una mica decebedor .
A la cara nord d’aquesta agulla hi ha 2 vies, crec que del Antonio Tápia, pendents de confirmar grau, es veien sense tocar i una amb un maillón…algú les ha fet?
Podem complementar-ho amb les vies d’esportiva del Serrat del Muntaner però són de grau baix, tot i que hi ha un 6c i un 6b+ recomanables.
Però per als més curiosos, val la pena pujar una mica més amunt, a la Miranda de la Vinya Nova.
Seguir pujant pel camí principal del Clot de la Mònica cap a St. Joan i a l’alçada de la Pastereta, trencar a l’esquerra per un corriol poc marcat, travessar el torrent i pujar fins a un collet que és el final de l’aresta del Serrat del Muntaner inferior (fites), saltar al vessant contrari (Torrent de l’Artiga) , baixar uns metres (corda fixe) i flanquejar per una vira boscosa (uns 15 min des del cotxe).
Sectoret interessant, per escalar a vista de veritat (ni una marca).
Les tres vies de l’esquerra (6c dur, 7a+ i 7a) estàn força be, primera meitat en desplom i resta de placa tombada. Roca excel.lent però poc tocada. Tranquil.litat i bones vistes.
Topos a: http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesmag.html (regió Magdalenes / St.Pere) o a la nova guia del Luichy acabada de sortir del forn
dimecres, d’abril 25, 2012
dimarts, d’abril 03, 2012
Racó del Segre. Alòs de Balaguer
Sector d’interès local, ... jo afegiria “d’interès alt” (si et mous per aquesta zona)
Vies curtes, 15 a 18m, però contundents, de placa desplomada, unes 25 rutes de grau molt variat amb la genial roca típica de Camarasa.
Graduació sense regalar, standard “kuestolón”.
Accès: Al final del poble, seguir per la pista paralela la riu, passar la zona de pícnic (font), seguir la pista fins sota les parets de conglomerat on hi ha la via Olga Frontera, aparcar. Caminar per les passareles de Mu i pel camí paralel al riu i al cap d’uns 10 min, abans d’una forta pujada, en un torrent, desviar-nos a l’esquerra per un prat abandonat, uns 2 min., fins a peu de paret.
Ull a la insol.lació, és cara Est, però al matí la Serra Carbonera pot fer ombra a l’hivern i en canvi no tapar el sol a partir d’ara.
Topos al escalar 78
Vies curtes, 15 a 18m, però contundents, de placa desplomada, unes 25 rutes de grau molt variat amb la genial roca típica de Camarasa.
Graduació sense regalar, standard “kuestolón”.
Accès: Al final del poble, seguir per la pista paralela la riu, passar la zona de pícnic (font), seguir la pista fins sota les parets de conglomerat on hi ha la via Olga Frontera, aparcar. Caminar per les passareles de Mu i pel camí paralel al riu i al cap d’uns 10 min, abans d’una forta pujada, en un torrent, desviar-nos a l’esquerra per un prat abandonat, uns 2 min., fins a peu de paret.
Ull a la insol.lació, és cara Est, però al matí la Serra Carbonera pot fer ombra a l’hivern i en canvi no tapar el sol a partir d’ara.
Topos al escalar 78
dimecres, de març 28, 2012
Abella de la Conca
Ja feia temps que volíem visitar aquesta tranquila escola i la veritat es que ens va deixar bon gust de boca.
Els tres sectors de la Costera, al costat del poble, són prou interessants: aproximació zero, varietat d’orientacions i estils, vies bones… però no deixa de ser un sector típic dels molts que tenim (per sort) al Montsec.
uff! quin fart de caminar!
Nosaltres buscàvem un altre cosa: les plaques llises de roca verdoniana característiques d’aquesta escola…i les vam trobar al sector Congost. Aquí vam gaudir de tirades llarguíssimes, tècniques i obligades, en el millor calcari imaginable…molt recomanable!
Els tres sectors de la Costera, al costat del poble, són prou interessants: aproximació zero, varietat d’orientacions i estils, vies bones… però no deixa de ser un sector típic dels molts que tenim (per sort) al Montsec.
uff! quin fart de caminar!
Nosaltres buscàvem un altre cosa: les plaques llises de roca verdoniana característiques d’aquesta escola…i les vam trobar al sector Congost. Aquí vam gaudir de tirades llarguíssimes, tècniques i obligades, en el millor calcari imaginable…molt recomanable!
dilluns, de març 05, 2012
Pare, tinc fred. Montrebei. Catalunya
Molt bona via oberta pel company Vilaplana... però tenint en compte que ho va fer en solitari, doncs per treure’ns el barret!
http://vilaplain.blogspot.com/
En general, mantinguda i en roca bona, trams durs equipadets, excepte el crux del LL3 on cal treballar amb els tasconets i tota la resta a protegir, algún tramet amb morro.
Amb un sol joc d’aliens, del verd al carbassa, podríem passar, opcional repetir semàfor.
Camalots del 0.75 al 3 i tascons petits-mitjans
Graduació encertada,segons el nostre gust.
Surt tot a vista (estava marcadeta)
Sol a partir de les 11h aprox.
foto: Jesus al LL1
L’únic inconvenient es que es fa curta, només 4 tirades , però són molt llargues i amb la rasca que fotia, mig nevant, ja ens va anar be...cap al Camp 300 a complementar el dia.
http://vilaplain.blogspot.com/
En general, mantinguda i en roca bona, trams durs equipadets, excepte el crux del LL3 on cal treballar amb els tasconets i tota la resta a protegir, algún tramet amb morro.
Amb un sol joc d’aliens, del verd al carbassa, podríem passar, opcional repetir semàfor.
Camalots del 0.75 al 3 i tascons petits-mitjans
Graduació encertada,segons el nostre gust.
Surt tot a vista (estava marcadeta)
Sol a partir de les 11h aprox.
foto: Jesus al LL1
L’únic inconvenient es que es fa curta, només 4 tirades , però són molt llargues i amb la rasca que fotia, mig nevant, ja ens va anar be...cap al Camp 300 a complementar el dia.
diumenge, de febrer 19, 2012
Cingle de la Llum. Camarasa
Repetim visita a aquest nou sector de Camarasa
Ara que s’ha publicat (revista escalar 78), ja se li pot fer la publicitat que es mereix.
Aquest sector queda entre la Pera i el Fashion i ja disposava d’alguna via antiga, però els incansables equipadors de Lleida l’han acabat de complementar, amb molt bon criteri.
La qualitat és comparable al genial Kuestolón: dièdres, fissures, plaques i desploms...tots els estils en un pam de roca.
Aquí només li falla que al últim terç de via la roca ofereix molt cantell i les vies perden una mica de continuïtat.
La graduació (igual que al Fashion) ens va semblar poc homogènia: en vies veïnes del mateix grau podem notar salts de dificultat...però en general es correcte i per sort, no regalen (una nefasta tendència d'alguns equipaments moderns).
Equipament correcte o abundant.
Peu de via còmode i sol per la tarda, algún plec de roca aguanta més temps l'ombra.
Moltes gràcies als equipadors per la feina feta.
foto: Crackistan, un 7a de 5 estrelles
Ara que s’ha publicat (revista escalar 78), ja se li pot fer la publicitat que es mereix.
Aquest sector queda entre la Pera i el Fashion i ja disposava d’alguna via antiga, però els incansables equipadors de Lleida l’han acabat de complementar, amb molt bon criteri.
La qualitat és comparable al genial Kuestolón: dièdres, fissures, plaques i desploms...tots els estils en un pam de roca.
Aquí només li falla que al últim terç de via la roca ofereix molt cantell i les vies perden una mica de continuïtat.
La graduació (igual que al Fashion) ens va semblar poc homogènia: en vies veïnes del mateix grau podem notar salts de dificultat...però en general es correcte i per sort, no regalen (una nefasta tendència d'alguns equipaments moderns).
Equipament correcte o abundant.
Peu de via còmode i sol per la tarda, algún plec de roca aguanta més temps l'ombra.
Moltes gràcies als equipadors per la feina feta.
foto: Crackistan, un 7a de 5 estrelles
Les Xinxetes. Sant Llorenç de Montgai
Visita a aquest interessantíssim sector de conglomerat, un retall de Riglos al Montsec.
La verticalitat és acusada i homogènia, però la roca no és del tot perfecte... s’agraeix si la via està tocada, si no, la dificultat s’incrementa considerablement.
L'originalitat del sector ve donada per la possibilitat d’empalmar les dues tirades i fer fins a 65m en un sol llarg d’esportiva....tota una experiència.
Aquesta modalitat requereix certa logística: 24 cintes mínim, utilitzar-ne de llargues en punts estratègics, empalmar dues cordes per despenjar el company fins al terra o be una corda de 80m per fer-lo arribar a la R intermitja (tot i així, a vegades no es possible i l’assegurador haurà de pujar fins a la segona o tercera xapa).
Ideal per matins de dies freds, ja que a primera hora ja hi escalfa al sol i queda a raser del vent.
A mitja tarda ja entra l’ombra.
Equipament abundant
Topos a la guia del Pete O’donovan i actualitzacions amb les noves vies a www.lleidaclimbs.com
via Rebaixes, LL1+LL2, 65m, 7b
La verticalitat és acusada i homogènia, però la roca no és del tot perfecte... s’agraeix si la via està tocada, si no, la dificultat s’incrementa considerablement.
L'originalitat del sector ve donada per la possibilitat d’empalmar les dues tirades i fer fins a 65m en un sol llarg d’esportiva....tota una experiència.
Aquesta modalitat requereix certa logística: 24 cintes mínim, utilitzar-ne de llargues en punts estratègics, empalmar dues cordes per despenjar el company fins al terra o be una corda de 80m per fer-lo arribar a la R intermitja (tot i així, a vegades no es possible i l’assegurador haurà de pujar fins a la segona o tercera xapa).
Ideal per matins de dies freds, ja que a primera hora ja hi escalfa al sol i queda a raser del vent.
A mitja tarda ja entra l’ombra.
Equipament abundant
Topos a la guia del Pete O’donovan i actualitzacions amb les noves vies a www.lleidaclimbs.com
via Rebaixes, LL1+LL2, 65m, 7b
dimarts, de febrer 07, 2012
Santaïna, Travil
Visita a aquest bonic sector que ja sobrepassa amb escreix el Malpas de Travil, tant per quantitat com per qualitat.
Línies en general interessants i variades, de conglomerat boníssim i de bon cantell, equipament excel.lent amb inox. (tendència a l'excés de xapes) i graduació benèvola amb abundància de vies entre el 6b i el 7b.
El millor de tot...les vistes: un regal per l’esperit.
Ideal pel hivern, amb sol fins a les 16h que pot seguir escalfant-nos si baixem al Malpas.
Moltes gràcies als descobridors i equipadors per la feina feta i per difondre-ho!
Topos a : http://toposberga.blogspot.com/
foto: Pa negre...un bon 7a de conti
Línies en general interessants i variades, de conglomerat boníssim i de bon cantell, equipament excel.lent amb inox. (tendència a l'excés de xapes) i graduació benèvola amb abundància de vies entre el 6b i el 7b.
El millor de tot...les vistes: un regal per l’esperit.
Ideal pel hivern, amb sol fins a les 16h que pot seguir escalfant-nos si baixem al Malpas.
Moltes gràcies als descobridors i equipadors per la feina feta i per difondre-ho!
Topos a : http://toposberga.blogspot.com/
foto: Pa negre...un bon 7a de conti
dimarts, de gener 24, 2012
El Retorn: Bombo infierno
Després d’un mes de parada tècnica per una petita averia interna, per fi he tornat a tocar roca....res millor que Cala Montse... i a sobre, un sector “vidilla” per no passar por...
Així cau el “game over” al Manantial… ja mola, perquè aquestes vies s’estan sobant a marxes forçades quan encara no tenen ni un any!
I per completar la “migdiada” , visita ràpida al nou sector de l’esquerra: “Bombo Infierno” on ja han caigut al primer "pegue" el 7a i el 7b(aquest molt regalat).
Interessants i originals vies pels marcats desploms que creuen... anirem fent la resta.
Felicitats l'equipador pel curro... les topos, al seu blog:
http://tibalifort.blogspot.com/
i a http://lanochedelloro.com/
Així cau el “game over” al Manantial… ja mola, perquè aquestes vies s’estan sobant a marxes forçades quan encara no tenen ni un any!
I per completar la “migdiada” , visita ràpida al nou sector de l’esquerra: “Bombo Infierno” on ja han caigut al primer "pegue" el 7a i el 7b(aquest molt regalat).
Interessants i originals vies pels marcats desploms que creuen... anirem fent la resta.
Felicitats l'equipador pel curro... les topos, al seu blog:
http://tibalifort.blogspot.com/
i a http://lanochedelloro.com/
dimecres, de desembre 07, 2011
Collegats, Pessó: Terra Verge
Diumenge vam repetir amb el Pastes la última via de Collegats
http://capitancabernicola.blogspot.com/2011/12/croquis-actualizado-de-terra-verge.html
Bona línia, molt mantinguda i oberta amb mestria: …les xapes justes i necessàries!
La nova graduació ens sembla correcte, potser el pas de 7a+ massa collat: xapa enganyosa i forats amagats...a vista molt dur, caic en els dos intents... el Josep encadena de segon al flash
Roca molt cutre al LL1 i en algun tramet del LL3, això li puja un plus picant i no hauria de ser inconvenient per qui busca una via d’aventura.
El problema que espatlla la via és la terra i el liquen que hi ha per tot arreu, una llàstima!
Amb un joc d'aliens complert a partir del verd i un de camalots fins el 3.5 sense repetir res es passa be, afegir algun tasconet mitjà.
Sol tot el dia fins a les 16h
6h cotxe-cotxe
Baixem pels ràpels que hi ha a l’esquerra, al final de la paret, just quan la paret canvia d’orientació i es torna est, amb un cable al inici i dos ràpels amb cadena i argolla (55m i 30 m)
Es veuen molt projectes i vies noves pel sector que no surten a la guia de l’Armand...s’agraeix informació!!!
LL2:
Ll3:
LL4:
LL5:
http://capitancabernicola.blogspot.com/2011/12/croquis-actualizado-de-terra-verge.html
Bona línia, molt mantinguda i oberta amb mestria: …les xapes justes i necessàries!
La nova graduació ens sembla correcte, potser el pas de 7a+ massa collat: xapa enganyosa i forats amagats...a vista molt dur, caic en els dos intents... el Josep encadena de segon al flash
Roca molt cutre al LL1 i en algun tramet del LL3, això li puja un plus picant i no hauria de ser inconvenient per qui busca una via d’aventura.
El problema que espatlla la via és la terra i el liquen que hi ha per tot arreu, una llàstima!
Amb un joc d'aliens complert a partir del verd i un de camalots fins el 3.5 sense repetir res es passa be, afegir algun tasconet mitjà.
Sol tot el dia fins a les 16h
6h cotxe-cotxe
Baixem pels ràpels que hi ha a l’esquerra, al final de la paret, just quan la paret canvia d’orientació i es torna est, amb un cable al inici i dos ràpels amb cadena i argolla (55m i 30 m)
Es veuen molt projectes i vies noves pel sector que no surten a la guia de l’Armand...s’agraeix informació!!!
LL2:
Ll3:
LL4:
LL5:
dimecres, de novembre 09, 2011
Cova de l'Ós "reloaded"
Pels qui no ho sapigueu, la Cova de l’Ós ha gaudit d’un renaixement des del passat estiu, gràcies al Roger Cararach.
Ell ha equipat vies noves i també reequipat i sanejat (en definitiva, recuperat) moltes de les antigues que estaven abandonades, recobertes de molsa i fang i amb el peu de via tapat per l’heura ...sorprenentment fins i tot algun interrogant antic no passa de 7a i és boníssim
Hi hem anat fent la majoria de noves i totes són alta qualitat, molt bones i recomanables.
També hem anat fent vàries de les “recuperades” i ens semblen imprescindibles... fa anys ens van semblar desagradables i ara és un gust escalar-les
En general plaques verticals i molt mantingudes de foradet petit i peus tècnics, però també trobem alguna fissura molt estètica, esperons espectaculars o sostres físics, en general ben llargues, 30m
És d’agrair que apuren la reunió fins a dalt de tot de la paret, ... incomprensiblement alguns equipadors deixen la feina a mitges desaprofitant metres interessants.
Els graus correctes, és un tipus d’escalada que magnesiada baixa la dificultat...ara, després de la pluja, costen bastant més.
L’equipament , pel meu gust perfecte.
Encara pot petar alguna cosa en les menys repetides, sobretot les llastretes de peus sospitoses...això li dona un plus “picantet” que a força de repeticions desapareixerà!
Les topos aquí:
http://equiplasargantana.wordpress.com/2011/09/04/sector-de-la-cova-de-los-a-montserrat/
doncs això, felicitats al Roger...molt bona feina!!!
Nota del 8/5/12. Dues noves vies a la cara nord:
- a l'esquerra de la Jihad, un 7a curtet, 15m, amb entrada a bloc, interessant, surt a vista i em va semblar suau.
- just a la seva esquerra, un 6c dur, típic cara nord on cal llegir quins còdols i forats són els bons, roca encara a seleccionar. Molt bona, 20m
Topos penjades a la Cova
Gràcies al equipadors i endavant amb la feina!
Ell ha equipat vies noves i també reequipat i sanejat (en definitiva, recuperat) moltes de les antigues que estaven abandonades, recobertes de molsa i fang i amb el peu de via tapat per l’heura ...sorprenentment fins i tot algun interrogant antic no passa de 7a i és boníssim
Hi hem anat fent la majoria de noves i totes són alta qualitat, molt bones i recomanables.
També hem anat fent vàries de les “recuperades” i ens semblen imprescindibles... fa anys ens van semblar desagradables i ara és un gust escalar-les
En general plaques verticals i molt mantingudes de foradet petit i peus tècnics, però també trobem alguna fissura molt estètica, esperons espectaculars o sostres físics, en general ben llargues, 30m
És d’agrair que apuren la reunió fins a dalt de tot de la paret, ... incomprensiblement alguns equipadors deixen la feina a mitges desaprofitant metres interessants.
Els graus correctes, és un tipus d’escalada que magnesiada baixa la dificultat...ara, després de la pluja, costen bastant més.
L’equipament , pel meu gust perfecte.
Encara pot petar alguna cosa en les menys repetides, sobretot les llastretes de peus sospitoses...això li dona un plus “picantet” que a força de repeticions desapareixerà!
Les topos aquí:
http://equiplasargantana.wordpress.com/2011/09/04/sector-de-la-cova-de-los-a-montserrat/
doncs això, felicitats al Roger...molt bona feina!!!
Nota del 8/5/12. Dues noves vies a la cara nord:
- a l'esquerra de la Jihad, un 7a curtet, 15m, amb entrada a bloc, interessant, surt a vista i em va semblar suau.
- just a la seva esquerra, un 6c dur, típic cara nord on cal llegir quins còdols i forats són els bons, roca encara a seleccionar. Molt bona, 20m
Topos penjades a la Cova
Gràcies al equipadors i endavant amb la feina!
dijous, de novembre 03, 2011
Integral 20 d'Octubre: Postmortem+Tudiguembu free
Dissabte el Montsec es va llevar tot mullat, amb el Ganxets busquem la dosi de tàpia, però calia una paret que sequés ràpid... ens decidim a repetir aquest “invent” del amics Sam i Pastes:
http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2011/10/integral-20d0ctubre-roca-regina.html#comments
La decisió es encertada, les plaques de Regina sequen ràpid i sense rastre de xorreres...
La Postmortem feia tant que la vaig fer (ens fem vells!) que no recordava rés...i déu n’hi do, aquí no regalen: és una línia equipada per dalt típica de l’època...algun tram rebuscat i xapes mal ubicades, alternats amb trams realment bons i curiosos, graus collats i spits envellits...o sigui que cal apretar...així i tot hem caic al crux...el rotpunkt a pendre pel sac!
L’enlllaç obert pel Sam i el Josep està molt ben trobat, sense expansions i directe de R a R, però mola anar posant peces, no fos cas que es trenqués alguna cosa, li posen 6a, però és dels "clàssics"... cal mirar-s’ho amb calma!
La Tudiguembu encara està bruta i gens tocada, vam tenir un parell de voladetes al trencar-se cantos, per sort està mooolt equipada.
Els graus colladets.
El 7a anant recte té pinta de molt dur, per l’esquerra, surtin-se de la línia de xapes, es fa be, però no pots xapar l’spit directament, només la baga que penja i d’aquí cal fer una excursioneta, mola posar un friend abans de tornar a la línia de xapes.
Per dalt algun 6b surt dur, per acabar be la festa.
En definitiva, combinació de dues vies irregulars, interessant per apretar i fer metres, imprescindible si et col.leccionista de Regina, però no recomanable a qualsevol.
Porteu aliens groc, vermell, carbassa i lila per anar tranquils, no es una via freeky!
Vam fer la baixada que porta de nou cap al Torrent del Bosc i ens va semblar més còmode i potser una mica més ràpida: del cim baixar lleugerament cap al oest per un camí molt marcat fins un trencall on hi ha un cartell de medi ambient que marca Torrent del Pont cap a l’esquerra, en baixada fins al riu, el creuem i fem un parell de pujades fortes fins devallar ja cap a la carretera. Ideal per combinar amb la zona d’esportiva....si queda pila!
http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2011/10/integral-20d0ctubre-roca-regina.html#comments
La decisió es encertada, les plaques de Regina sequen ràpid i sense rastre de xorreres...
La Postmortem feia tant que la vaig fer (ens fem vells!) que no recordava rés...i déu n’hi do, aquí no regalen: és una línia equipada per dalt típica de l’època...algun tram rebuscat i xapes mal ubicades, alternats amb trams realment bons i curiosos, graus collats i spits envellits...o sigui que cal apretar...així i tot hem caic al crux...el rotpunkt a pendre pel sac!
L’enlllaç obert pel Sam i el Josep està molt ben trobat, sense expansions i directe de R a R, però mola anar posant peces, no fos cas que es trenqués alguna cosa, li posen 6a, però és dels "clàssics"... cal mirar-s’ho amb calma!
La Tudiguembu encara està bruta i gens tocada, vam tenir un parell de voladetes al trencar-se cantos, per sort està mooolt equipada.
Els graus colladets.
El 7a anant recte té pinta de molt dur, per l’esquerra, surtin-se de la línia de xapes, es fa be, però no pots xapar l’spit directament, només la baga que penja i d’aquí cal fer una excursioneta, mola posar un friend abans de tornar a la línia de xapes.
Per dalt algun 6b surt dur, per acabar be la festa.
En definitiva, combinació de dues vies irregulars, interessant per apretar i fer metres, imprescindible si et col.leccionista de Regina, però no recomanable a qualsevol.
Porteu aliens groc, vermell, carbassa i lila per anar tranquils, no es una via freeky!
Vam fer la baixada que porta de nou cap al Torrent del Bosc i ens va semblar més còmode i potser una mica més ràpida: del cim baixar lleugerament cap al oest per un camí molt marcat fins un trencall on hi ha un cartell de medi ambient que marca Torrent del Pont cap a l’esquerra, en baixada fins al riu, el creuem i fem un parell de pujades fortes fins devallar ja cap a la carretera. Ideal per combinar amb la zona d’esportiva....si queda pila!
dilluns, d’octubre 17, 2011
Paret de St. Jeroni, via Sàxia
Aquest dissabte vam fer una d’aquelles joies imprescindibles que hem faltava per la “cole”
Una topo amb graus baixos i només 4 tirades potser no motiva prou...la realitat és la d'una via psicològicament tensa i si volem apurar l’Ae, caldrà apretar fort...afegir que gaudirem d'una llarga excursió per assolir aquest remot recó del massís.
Les constants excursions són antològiques i sempre en escalada força tècnica, grau collat tipus nord, roca a estudiar i sense marques de repeticions... aquí s’ha de navegar!
A la segona meitat del tercer llarg comença un Ae amb les xapes a tocar: va sortint tot en lliure, potser 7a, molt guapo, però amb roca molt discreta on cal seleccionar contínuament (hem peten fins a 3 cantos però aconsegueixo aguntar-me) i a sobre cal anar recuperant exprés sense penjar-se. A punt d'arribar, consegueixo xapar l’spit de sobre el sostre, faig fins a 4 manxades amb les respectives destrepades per buscar totes les possibilitats...però res, allà no hi ha canto...al final hem llenço a la desesperada però tampoc surt res...1 pas d’Ae i tornar a arrancar en lliure el 4m que falten fins la R
La guia parla de 7b si s’encadena tot...a mi no em quadra...(ha petat algo?)
mar de pedra al LL3
En definitiva, via molt recomanable.... i si el tram inicial de la via l’haguessin encarat per la placa enlloc de la xemeneia i el LL3 sortís tot en lliure (per la dreta del sostre la línia es més factible) ja seria brutal!
Adjunto topo arreglada...
Més info al blog d'en Pastes
Una topo amb graus baixos i només 4 tirades potser no motiva prou...la realitat és la d'una via psicològicament tensa i si volem apurar l’Ae, caldrà apretar fort...afegir que gaudirem d'una llarga excursió per assolir aquest remot recó del massís.
Les constants excursions són antològiques i sempre en escalada força tècnica, grau collat tipus nord, roca a estudiar i sense marques de repeticions... aquí s’ha de navegar!
A la segona meitat del tercer llarg comença un Ae amb les xapes a tocar: va sortint tot en lliure, potser 7a, molt guapo, però amb roca molt discreta on cal seleccionar contínuament (hem peten fins a 3 cantos però aconsegueixo aguntar-me) i a sobre cal anar recuperant exprés sense penjar-se. A punt d'arribar, consegueixo xapar l’spit de sobre el sostre, faig fins a 4 manxades amb les respectives destrepades per buscar totes les possibilitats...però res, allà no hi ha canto...al final hem llenço a la desesperada però tampoc surt res...1 pas d’Ae i tornar a arrancar en lliure el 4m que falten fins la R
La guia parla de 7b si s’encadena tot...a mi no em quadra...(ha petat algo?)
mar de pedra al LL3
En definitiva, via molt recomanable.... i si el tram inicial de la via l’haguessin encarat per la placa enlloc de la xemeneia i el LL3 sortís tot en lliure (per la dreta del sostre la línia es més factible) ja seria brutal!
Adjunto topo arreglada...
Més info al blog d'en Pastes
dilluns, d’octubre 10, 2011
Peña Montañesa Oest: Sin casa, ni perro, ni jardín
Brutal via i tot un màster en estil d’obertura…si la qualitat de la roca es excepcional, el compromís que hi aporten els amics francesos està a l’alçada... qui vulgui assaborir la seva essència, també s’haurà de posar al nivell.
Material proposat i graduació perfectes, sempre obligat... aquí l’aire serà el company de viatge... i el sol a partir de les 12h
Hem toquen les tirades “batejades”... en aquell moment intueixo que significa això, però després m’adono de la sort que he tingut: escalar la bellesa...
Llàstima del “rot punkt”, un error en un peu hem tanca les opcions... però ni això, ni els ràpels de nit, ni la corda enganxada que hem de tallar espatllen la jornada, al contrari, donen més caràcter a l’aventura.
Ara les R’s per rapelar per la via estan una mica millor, però continuen sent justetes...millor portar cordinos llargs per reforçar.
Genials tots els companys: els de cordada pel bon rotllo...i a tots els demés per esperar-nos a peu de via i portar-nos de tornada a les fosques i pel sopar preparat que ens trobem a la furgo...
Ah!, molts ànims a tots els que es puguin trobar mai sense casa...la vida et compensa per altres “vies”...
la topo de l'autor a
http://www.christian-ravier.com/Sites/Nouvelles/Entrees/2011/6/15_Sin_Casa,_ni_Perro,_ni_Jardin.html
i més info a
http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/montanesa-sin-casa-ni-perro-ni-jardin.html
Material proposat i graduació perfectes, sempre obligat... aquí l’aire serà el company de viatge... i el sol a partir de les 12h
Hem toquen les tirades “batejades”... en aquell moment intueixo que significa això, però després m’adono de la sort que he tingut: escalar la bellesa...
Llàstima del “rot punkt”, un error en un peu hem tanca les opcions... però ni això, ni els ràpels de nit, ni la corda enganxada que hem de tallar espatllen la jornada, al contrari, donen més caràcter a l’aventura.
Ara les R’s per rapelar per la via estan una mica millor, però continuen sent justetes...millor portar cordinos llargs per reforçar.
Genials tots els companys: els de cordada pel bon rotllo...i a tots els demés per esperar-nos a peu de via i portar-nos de tornada a les fosques i pel sopar preparat que ens trobem a la furgo...
Ah!, molts ànims a tots els que es puguin trobar mai sense casa...la vida et compensa per altres “vies”...
la topo de l'autor a
http://www.christian-ravier.com/Sites/Nouvelles/Entrees/2011/6/15_Sin_Casa,_ni_Perro,_ni_Jardin.html
i més info a
http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/montanesa-sin-casa-ni-perro-ni-jardin.html
dijous, d’octubre 06, 2011
Montserrat, noves vietes d'esportiva a l'ombra
Algunes vietes noves a l’ombra que la penya ha equipat últimament i hem anat encadenant:
Avellaners.
Nova via a l’esquerra (inici del passamà). Mooolt bona i llarga, desplom a bloc, diédre tipus nord i placa final brutal. Ens sembla 7b+ que altres repetidors confirmen. Ben equipada
La Piula.
Un nou 7b al sector d’ombra, la segona a la dreta de la ferrada. Placa-esperó desplomat amb dos xapatges cabrons a vista. Amb les cintes posades ja queda perfecte.
Boixar. El Fitot
Dues noves vies que complement el sector per l’esquerra. Un 6b+i un 7a/b que comparteixen cantells, potser la de l’esquerra es podria haver estalviat i la de la dreta, “Mr. Joan Tejo” quedaria més maca. No passa de 7a si es va per la línia lògica.
Estaven molt brutes, ara han millorat bastant.
Topos a www.lanochedelloro.com
Boixar. Sector Congost:
Des del fons del barranc, remuntant la canal de l’esquerra de la balma fins un replanet, creuar-lo i baixar 2 m per una corda fixa i entrem en un mini congost amb un gran bloc a sobre. En general ombra, excepte alguna escletxa al migdia i sol a les parts de dalt de les vies oest
Roca rentada, tipus càmping i les mes llargues amb placa final de forats tipus sud a dalt. Interessants, però graduació suau i sobreequipades. El sector ja està molt visitat i bastant tocat.
Les dues dures, pel nostre gust tenen el grau intercanviat: “Ni bronquitis ni hòsties” no passa de 7a i “Karate a muerte” es més dura si vas recte i no et passes a la via de la dreta, que queda massa enganxada.
El 6c+ de la banda contraria, "Mackonajui", molaria allargar-lo i fer el sotret final.
Topos a www.lanochedelloro.com
Apa, felicitats als currantes!!!
Avellaners.
Nova via a l’esquerra (inici del passamà). Mooolt bona i llarga, desplom a bloc, diédre tipus nord i placa final brutal. Ens sembla 7b+ que altres repetidors confirmen. Ben equipada
La Piula.
Un nou 7b al sector d’ombra, la segona a la dreta de la ferrada. Placa-esperó desplomat amb dos xapatges cabrons a vista. Amb les cintes posades ja queda perfecte.
Boixar. El Fitot
Dues noves vies que complement el sector per l’esquerra. Un 6b+i un 7a/b que comparteixen cantells, potser la de l’esquerra es podria haver estalviat i la de la dreta, “Mr. Joan Tejo” quedaria més maca. No passa de 7a si es va per la línia lògica.
Estaven molt brutes, ara han millorat bastant.
Topos a www.lanochedelloro.com
Boixar. Sector Congost:
Des del fons del barranc, remuntant la canal de l’esquerra de la balma fins un replanet, creuar-lo i baixar 2 m per una corda fixa i entrem en un mini congost amb un gran bloc a sobre. En general ombra, excepte alguna escletxa al migdia i sol a les parts de dalt de les vies oest
Roca rentada, tipus càmping i les mes llargues amb placa final de forats tipus sud a dalt. Interessants, però graduació suau i sobreequipades. El sector ja està molt visitat i bastant tocat.
Les dues dures, pel nostre gust tenen el grau intercanviat: “Ni bronquitis ni hòsties” no passa de 7a i “Karate a muerte” es més dura si vas recte i no et passes a la via de la dreta, que queda massa enganxada.
El 6c+ de la banda contraria, "Mackonajui", molaria allargar-lo i fer el sotret final.
Topos a www.lanochedelloro.com
Apa, felicitats als currantes!!!
dilluns, de setembre 12, 2011
Ossau: Arudy, Rocher blanc, Pont de Camps, Olorón
ARUDY
Repetim per segon any consecutiu visita d’escalada familiar a aquesta escola d’esportiva 5***** de la Vall d’Ossau.
A les vies dels subsectors del Circ hi trobarem tot el catàleg possible: desplom, fissures, placa tècnica….tota la varietat de graus i orientacions vàries per anar jugant amb el sol, graus colladets i equipament de luxe amb predomini de químics amb trams obligadets. Alguna clàssica polida, però si travessem el barranc, a l’altre banda les vies estan poc tocades.
El sector de La Fonderie es brutal i únic: una gran bòveda amb canto XL, s’hi pot escalar plovent, equipament perfecte amb químics, tot grau, cotació suau (excepte al subsector de dalt, collat)
Tots dos sectors són factibles per anar amb mainada.
ROCHER BLANC
De lluny i mirant la ressenya la paret prometia moltíssim... la realitat va ser un altre: roca llisa cara nord tapissada de molsa relliscosa, vies poc o gens tocades, graus marcianos... vam repassar la majoria de línies i aquesta paret semblava abandonada... el dia era plujós (encara que a peu de via no et mulles) i estàvem enmig del núvol, potser això va afectar la nostra percepció.
Finalment vam tocar un parell d’entrades i allò no s’agafava per enlloc... una decepció.
Si algú te mes info...
BLOC A PONT DE CAMPS (MIDI OSSAU)
Un altre alternativa... a 9 uns km al nord de la frontera del Portalet, sota el Midi d’Ossau.
Bons Prats, riuet i aproximació nul.la…. ideal per nens
Dificultats pintades amb codi de colors
La topo a: http://lamaisondelamontagne.pagesperso-orange.fr/topo.pdf
ROCÒDROM D’OLORON
Al poble d'Oloron, a un 20min d'Arudy, just davant de l’Ajuntament. Una bona opció per dies de pluja. Top-ropes montats per a tots el graus de 4 a 8º, moltes línies per a la mainada
Topos d’Arudy a la guia local, de venda a l’estanc (davant de la biblioteca) o la nova guia del Luichy on trobarem tota la zona d’Ossau, tàpies incloses.
Repetim per segon any consecutiu visita d’escalada familiar a aquesta escola d’esportiva 5***** de la Vall d’Ossau.
A les vies dels subsectors del Circ hi trobarem tot el catàleg possible: desplom, fissures, placa tècnica….tota la varietat de graus i orientacions vàries per anar jugant amb el sol, graus colladets i equipament de luxe amb predomini de químics amb trams obligadets. Alguna clàssica polida, però si travessem el barranc, a l’altre banda les vies estan poc tocades.
El sector de La Fonderie es brutal i únic: una gran bòveda amb canto XL, s’hi pot escalar plovent, equipament perfecte amb químics, tot grau, cotació suau (excepte al subsector de dalt, collat)
Tots dos sectors són factibles per anar amb mainada.
ROCHER BLANC
De lluny i mirant la ressenya la paret prometia moltíssim... la realitat va ser un altre: roca llisa cara nord tapissada de molsa relliscosa, vies poc o gens tocades, graus marcianos... vam repassar la majoria de línies i aquesta paret semblava abandonada... el dia era plujós (encara que a peu de via no et mulles) i estàvem enmig del núvol, potser això va afectar la nostra percepció.
Finalment vam tocar un parell d’entrades i allò no s’agafava per enlloc... una decepció.
Si algú te mes info...
BLOC A PONT DE CAMPS (MIDI OSSAU)
Un altre alternativa... a 9 uns km al nord de la frontera del Portalet, sota el Midi d’Ossau.
Bons Prats, riuet i aproximació nul.la…. ideal per nens
Dificultats pintades amb codi de colors
La topo a: http://lamaisondelamontagne.pagesperso-orange.fr/topo.pdf
ROCÒDROM D’OLORON
Al poble d'Oloron, a un 20min d'Arudy, just davant de l’Ajuntament. Una bona opció per dies de pluja. Top-ropes montats per a tots el graus de 4 a 8º, moltes línies per a la mainada
Topos d’Arudy a la guia local, de venda a l’estanc (davant de la biblioteca) o la nova guia del Luichy on trobarem tota la zona d’Ossau, tàpies incloses.
diumenge, de setembre 04, 2011
Mestre Llop al Peladet
Bona via, de les millors del Peladet, molt variada: te la placa ratllada típica del sector, desploms amb canto i travesses de roms amb equlibris...molt original i bastant equipat, gràcies a l’autor per tunejar-la i deixar que els domingueros la gaudim...
No m’enrotllo, trobareu fotos i comentaris al blog del Ganxets, del Pastes i del Vilaplana.
Només dir que els graus m’han semblat correctes, tirant a suaus (tot ha sortit a vista, els setens de primer) i que de material només hem fet servir els aliens, del blau al carbassa (no ens ha calgut camalots, ni tascons, ni repetir res)
Ull que hi ha una línia nova a l’esquerra, molt junta a uns 5m i que pot dur a confusió al LL2
Amb dues cordes de 60m es pot baixar amb 4 ràpels (saltar-se R6, R4 i R1)
Salut
dimecres, d’agost 31, 2011
Villanueva de Valdegobia
Excelent escola d’Euskadi, ideal per a l’estiu.
Suposo que ja la coneix tothom, però per mi va ser una bona sorpresa...per si algú va despitat com jo, algunes anotacions:
A les parets de l’esquerra, cara NO, hi ha ombra (ben fresca, portar forro gruixut) a partir de les 12h. D'aquesta paret, el sector La Campa, el més popular i pròxim al cotxe, es un prat genial ideal per la mainada (s’hi pot pujar amb cotxet de bebé) entre sol i ombra.
Predomini de placa desplomada de 20-25m amb forats positius en calcari tou.
Graduació correcte tirant a suau i equipament excel.lent amb químics
Topos a:
http://www.landher.net/datos/resenias_docs/archivo59/guia%20de%20escalada%20en%20villabuena%20de%20vadegobia.pdf o tambè a la guia Euskalarria, però a aquesta li falta algunes vies i sectors sencers
Accès: aparcar al entrar al poble i agafar el carrer que surt a l'esquerra de l'Ajuntament i del frontón, seguir recte i al primer trencall, continuar recte pel de l'esquerra, passant per una casa pairal amb horts, ara ja es pista de terra, trobem un trencall a mà dreta amb porta metàl.lica (no agafar-lo, aquest puja al sector Xorreras), per anar a la Campa, seguir recte...10 min tot plegat
dimecres, de juliol 13, 2011
fifi de toute ethique, Oscuros Balced, Guara
Molt bona via per escalar tot el dia a l’ombra, en un retall nord i desplomat d’una de les parets dels Oscuros de Balced, a Guara.
Sobre el paper semblava una via curta i sense massa compromís, la realitat es d’una ruta dura que et deixa mes que satisfet.
Un 10 pels autors, tot un exemple de com obrir.
Vam utilitzar un joc d’aliens complert, repetir semàfor (o multirang vermell i groc), camalots fins el 3. (el 3.5 deixeu-lo a casa), tascons petits-mitjans molt útils al LL2.
Es pot anar amb simple de 80m i fer tots els ràpels.
topo on he modificat la distribució dels ràpels
Primer llarg: de tràmit, 7m de 5º que cal fer encordat, R en l’arbre a la terrasseta.
Segon llarg: cabró, el mes dur.... protegir sempre que es pugui amb tota la metralla per anar superant amb tranquilitat infinitat de passos tècnics i algun tram de roca a controlar.
Tercer llarg net però molt mes suau, dièdre i travessa fina protegida amb una xapa. portar tota la metralla.
LL3, 6c
Quart llarg flipant, placa coralina de canto casi equipat però amb xapes allunyades i amb un crux tècnic on mola ser alt per xapar. Amb el semàfor alien passem.
...fins aquí surt tot en lliure
LL4, 7b
Cinquè llarg: 7c duríssim que ni olorem, xapes mes properes però un tramet obligat. Amb el semàfor alien passem.
Sisé llarg: fissura entre sabines molestes, però cal escalar-lo per dir que has fet cim, friends mitjans.
Ràpels: El ràpel de dalt el bosc que diu la ressenya no la vam trobar.Nosaltres vam reforçar un rapel just al final de la via, a la vertical de la R5, on ja hi havia un bagueto vell, i a partir d’aquí vam rapelar totes les reunions de la via, inclosa la extra que hi ha al mig del 7c (mosquetons i cordinos excepte a l’arbre de la R1)
Aproximació: per la carretera de Bierge a Rodellar, a mig camí, al coll del Barranco Fondo , trencar a mà dreta per una pista (cartells Mirador Balced y Oscuros Balced) Conduir per la pista durant
Retorn: desfer el camí, millor esperar que li doni l’ombra fent un banyet al riu.
topo original i mes info a
http://nachbueno.blogspot.com/2011/07/fifi-de-toute-ethique-balces-guara.html
dilluns, de juliol 11, 2011
el Frontón de Gratal (Arguís)
Bon sector d’esportiva, vies desplomades de blocs amb canto, cara oest, ombra fins al migdia.
Aproximació: carretera de Huesca a Sabiñanigo, agafar trencall cap a Argüís (pantà per banyar-se) , passar de llarg el poble i agafar mes endavant un trencall a mà esquerra direcció Bentué. Al cap d’uns
Anar pujant per la pista (cartell Vuelta al pantano de Argüís) fins passar davant d’uns pals grocs, fer 2 revolts mes de pujada fins a un pàrquing on tornen a aparèixer de nou els pals grocs, aparcar i a mà esquerra ja veiem el sector, 1 min caminant.
Topos extretes de www.aragonvertical.blogspot.com
Noms a peu de via
divendres, de juliol 01, 2011
Vendetta a la Roca de Ponent i Llunàtic a la Massip
La vendetta entra a la categoría de via excel.lent
La vam repetir ahir al finalitzar les regulacions i ens va deixat molt bon gust de boca.
Equipament generós per no passar gens de nervis, però deixant aire entre les xapes per conservar la sensació d’escalar.
Encara una mica bruta i alguna coseta pot petar, però la roca es inmillorable
A destacar el LL2, per emmarcar.
Els altres dos llargs també son molt interessants i no et pots despistar si vols apuntar-te el rotpunkt.
Juntament amb la Tierra y Libertad, son dos joies imprescindibles de la Sud
Nota 1: reconèixer que a vegades les regulacions tenen sentit...al LL2 hi ha un niu que ara ja està buit.
Nota 2: incomprensible la via nova de la dreta, una crivellada d’A0’s... total, per desviar-se i acabar per l’aresta, podria haver començat per l’agulla Clàudia i no omplir de ferro la paret...es una opinió...
Rematem la matinal amb la molt recomanable “Llunàtic ve de lluna” a
Amb un equipament mes comercial, recorre un genial pany de paret, potser el millor d’aquesta paret.
Les dues vies surten a vista, els graus proposats ens semblen correctes.
5h tot plegat cotxe-cotxe, tot a l’ombra.
fotos: LL1 i LL2 de la Vendetta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)