Saleretes, Ripollès.

Encara que el Ripollès queda fora del meu “àmbit d’actuació”, es imperdonable no haver visitat mai aquesta joia de Gombrèn.

Menys conegut i mes petit que “El Castell de les Dames”, però tot un sectoret ***** ben aprofitat.

Destaca per l’abundància de 7b’s (el 50% de vies) i no haver-hi res per sota del 6c.

Placa desplomada de 25-30m, rica en canto (tacs, llastres...) de morfologia molt similar a Tres Ponts, però amb roca blanca mes fràgil, en algun tram mola seleccionar la roca (ull a les pedres!).

Es Sud-Est, ideal per matins d’hivern.

Boniques vistes, tant per la banda catalana com per la Francesa...

En un matí ensaco “a vista” la meitat esquerra de la paret, amb dos 6c’s, un 6c+, un 7a i tres 7b’s, totes ens van semblar molt bones.

En general els 6c’s i 7a’s ben graduats i els 7b’s centrals bastant regalats (alguns mes que d’altres).

Ah!, hi ha una ha una via nova a l’esquerra del tot que no surt a la guia del Luichy, ens van dir que era 6c.

Supercrack a l'Arcada

A l’esquerra de la Cova de l’Arcada hi ha un subsector poc visitat on trobem vàries vies d’esportiva molt bones.

Entre elles ressalta una fissura tallada a ganivet.

Sobre ella, teniu un bon post i aquesta ressenya a

http://celiavern.blogspot.com/search/label/Montserrat%20Sud%3A%20Cova%20de%20l%27Arcada

Em va sortir tota la fissura a vista sense xapar cap burí, amb un semàfor alien + carbassa i camalots 1, 2 i 3. No calen tascons si xapem els tres primers parabolts.

En canvi, el pas de bloc inicial per incorporar-se a la fissura em va escopir tres intents i ja no en quedava pell ni temps per fer-ne mes. El col.lega si que el va treure.

Sobre la pregunta de treure els burins, jo penso que si, que val la pena eliminar-los (prèvia consulta als autors). Estan molt cascats i reequipar allò amb parabolts seria un crim. No hi ha massa fissures tan bones i assequibles com aquesta per gaudir de l’autoprotecció a Montserrat. Es convertiria en una clàssica del “clean”.

Els parabolts de la via del costat són imprescindibles i per altra banda sembla ètic respectar-los (la Supercrack ja tenia expansions abans en aquest tram de placa).

L’escarpia entre el primer i el segon parabolt la trauria, fa nosa per encastar, i la posaria per sobre del segon parabolt, allà la fissura es molt estreta i costa d’entrar res, així el tercer parabolt de la via del costat ja no caldria xapar-lo (ja queda una mica desplaçat i estèticament no interfereix).

També vam fer-li un pegue al 7a+ de la dreta, molt recomanable, però collat i dur a vista (zero magnesi).

Els rotpunkts i la resta de vies per un altre dia amb mes temps.

Turbón. Seguint el camí del mestre Tei-Chi

Diumenge la vam repetir amb el Paco i el Pastes.

Gran homenatge al mestre Tei-Chi, com no podia ser d’altre manera...i es que el “jefe” Ganxets ens te massa ben acostumats a la qualitat.

Atenció oberturistes, que el llistó està mes alt que mai!!!

Aquest cop ens regala una via molt equipada, per gaudir del moviment sense passar nervis... tot i això, cal protegir-se a base de micros en algun tram i també hi ha alguna excursió puntual entre parabolts, però no es pateix gens si es va amb la idea de intentar-la en lliure.

La via es força mantinguda en el seté grau i el itinerari està molt ben trobat, sortejant en lliure un munt de sostres, l'única pega es que les tirades queden molt curtes.

En conjunt la roca es molt bona però també hi ha petits trams trencats que li donen caràcter i fins i tot alguna llastra grossa on cal treballar fi per estalviar-se algun disgust important.

La ressenya està perfecte, els graus, al meu entendre, “clavats”, només afegir-hi que els tascons no calen i que de l’última R no es surt caminant, si no que cal escalar i per tant es millor empalmar fins al cim.

Pel que fa al rotpunkt:

L’únic que s'emporta el “a vista” net i la birra gratis va ser el Paco.

El Pastes ho allibera tot, amb un segon pegue per culpa d'una relliscada en una xorrera molla.

Jo fallo al primer 7b per una enredada en una marca de magnesi "trampa", un cop recolocat ja surt. També volo per culpa d’una patinada a la part fàcil de l’últim 7a+ i he d’encadenar al segon pegue.

En fi, nosaltres dos no ens emportem el rotpunkt però si alguna llanega i rovelló, que ja mola.

Pastes al LL1, 6c+

Pastes al Ll2, 6b

Paco al LL3, 7b

Paco al Ll5, 7a

pastes al Ll7, 7a+

Pel que fa als ràpels de la via de la dreta:

El primer que marca la topo es troba seguint unes fites: son tres ponts de roca amb un mailló. El vam reforçar amb un quart pont de roca amb una baga que ens vam trobar.

Amb el temps s’anirà tornant cutre... per tant, es millor fer el ràpel d’expansions que hi ha 8m per sota i que vam veure després, però ull, no s’hi pot accedir sense encordar-se prèviament!!! Ah!, xapar algun seguro de baixada per apropar-se a la paret i poder accedir a la reprisa de sota.

Els altres dos ràpels marcats a la topo ja no tenen cap problema.

Ser o no ser...a la Calavera

Com el meu amic Hamlet, compartim certs dubtes existencials sobre “La Calavera”:





Via “Els incondicionals”, 7b+
Es la segona via que trobem baixant de la ferrada, amb l'inici empassat perls esbarzers.
Algun dels “incondicionals” l'ha feta?


La següent de l’esquerra, “L’Ètica”, li posen LL1+LL2= 7c, per mi es un clar 7b si agafes la llastra del mig, molt qutre i a punt de saltar. Segurament es pot fer sense, però pica bastant més...llavors ja quadraria el grau

La següent de l’esquerra, “La Tècnica”, LL1+LL2= 7b, es una via gloriosa, de les millors de Montserrat.
Seguint cap a l’esquerra, informar-vos que la 6ª via, la “Sexta", 7c, es veu des del terra que li falta una xapa, diria que l’espàrrec està be i portant una xapa i femella M10 el tema queda solucionat.

En moltes vies els ancoratges estan ja deteriorats i en concret alguns força malament (per exemple a la fissura de 7b+ del LL1 de “Vertigen” ), caldrà anar pensant en un reequipament. Una llàstima ja que aquest sectoràs es mereix el millor.


Via “Batura”
A l’esquerra de tot, ja al final del sector (i a la dreta d’un bloc alt on hi ha petites vies de 8m equipades) a la guia el LL1+LL2 està ressenyat de 7b+ que a vista no em va quadrar gens, però que al segón pegue ja si. Calia netejarla una mica i ja està....
I la de la seva dreta, “l’Etnia” (LL1+LL2=7c) surt bastant mes dura i amb la segona xapa mal ubicada, però molt bona.

Trollrygen a l'Aeri

Línia boníssima, llàstima que l’equipessin per dalt, si no, seria una obra mestra.

A part de la falta d’estil, mes o menys greu segons el criteri de cada un, això provoca que bastants xapatges estiguin mal ubicats i algun petit tram mal traçat.

Si li afegim que alguns parabolts estan a distancies considerables, que en algun tram la roca s’hagi d’estudiar, que no estigui gens marcada i que el grau està ben collat (com marca el cànon de la cara nord)...doncs tenim tots els ingredients per gaudir d’una escalada antològica!!!!

El tema va exclusivament de finura montserratina: molt mantinguda, de petit còdol, equilibris i constants recolocacions on sempre seran bàsics els peus... i obligada (potser 6c/7a “actual”?)

Hi ha unes plaquetes xafades per un despreniment: una al LL4 i un parell mes al LL6 (la primera d’aquestes últimes cal xapar-la per sota amb una mica de gest, mola un mosquetó petit).

El grau del LL4 varia segons la ressenya, 7a+ o 7b, (tan fa, es cara nord i tots dos quadren), però per mi, el LL6 te mes d’un plus de diferència, per tant, aquest hauria de ser 7b+ o 7c en proporció.
Jo fallo tant en l'una com en l'altre, amb dues volades respectives i una mala aterrissada...el Troll li recorda als meus ossos que el “a vista” aquí està fora de les meves possibilitats..

Calen unes 16 exprés, alguna llarga si anem amb corda simple.

Jesus i Piju el 26/09/09

LL1. Panoràmica de l'espectacular placa de la via, a la dreta de la bavaresa de la "Valentín", per on van també la "Olesa" i la "Del Xavi".

Flipant LL4, 7a+ o 7b.

Nota apart 1: sense ofendre a ningú i amb tot el respecte pel dolor dels seus pròxims... la foto de la noia morta a peu de la canal em sembla que està fora de lloc (igual que la via d’homenatge, però aquest tema ja es mes complicat). La muntanya hauria d'estar al marge de tot això.

Nota apart 2: Deu n’hi do la porqueria de cables i cordes fixes per pujar la canal...Qui vol fer una via a l’Aeri no pot pujar sense tot aquest muntatge?. Si els escaladors presumim de no degradar el medi, aquí ens hi hem lluït. No m’estranya que ens caiguin prohibicions.

Fins al moll de l'os. La Geganta.

Via “fins el Moll de l’os”. Paret de la Geganta. Tossal de l’Aguila, Collegats.

Diumenge vam fer la aquest viot amb el Jesus.
Ruta brutal i dura, dura, dura....
Tot un manual de com obrir grau per baix... felicitats als autors.
Majoritàriament en placa, monolítica i molt vertical, primer de roca coral.lina vermella i després de calcari gris adherent per acabar amb placa llisa i forats roms.
Protegida amb parabolts força distanciats, que en algun tram es combinen amb friends.
Sempre obligada, potser 7a+ (si no s’abusa del ganxo) i grau molt apretat.
Excepte el LL1 (l’únic que vaig encadenar) es pot pujar un plus a tot i encara queda collada.
Joc complert d’aliens i friends fins el 3. Ganxo interessant . (jo vaig haver de posar-lo en un pas de peu relliscós).
Doble corda imprescindible degut a la sinuositat dels traçats.
Ull a la sortida del LL2, va petar un pitó i ara cal fer uns 5m nets sense veure el primer parabolt, però amb un parell de camalots podem reduir el factor dos sobre la R.
Ombra a partir de les 13h.aprox.
Horari variable depenent de les ganes d’encadenar, però en general es una via lenta.

Topo original i mes info a
http://www.caranorte.com/foros/read.php?106,9923,9923#msg-9923

ull, a la ressenya estan malament les orientacions de la bruixola, on posa sud hauria de ser EST i així successivament.

Foto panoràmica i descripció d’altres itineraris aquí.
http://escaladatradicional.blogspot.com/2008/10/la-geganta-adormida.html


Aproximació: de Montcortés (Pallars) agafem la pista al poble de Peracalç. Aparqueu abans d’entrar al poble. Travesseu-lo fins a l’extrem nord i baixeu als prats de baix. Allà agafeu un sender que va per sobre el prats, per dalt d’un marge de pedres i a costat mateix dels sòcols de roca, sempre direcció Est, fins arribar a un collet on ja veiem la paret E. de la Geganta. Atents aquí (fita) per agafar un sender molt estret que va baixant prop de la paret. (45’).


Descens: De l’última R, saltar l’aresta i flanquejar baixant direcció O, primer destrepant fins situar-nos al torrent, on ja caminant, continuemt baixant buscant la línia mes fàcil (alguna destrepada de II al final) fins a baix de tot on retrobem el sender per pujar de nou cap el coll i al poble (1h15’)



vista des del collet, la via es a la paret de baix.



LL1




LL2




LL3






LL4



LL5





Selectes plaers locals per acabar la jornada

Cavallers. YÚ-YÚ a l’African i les noves del Cajón

Fa unes setmanetes vam pujar amb el Paco a buscar la fresca de Cavallers i treballar amb la ferralla.

A l’African Wall vam fer la YÚ-YÚ, 115m, 7b.

Via que destaca per un gran sostre fissurat d’invertits, al mes pur estil Yosemític...però amb parabolts, li posen 7a+...per mi molt suau.
La idea era fer tota la via en “clean”, però al inici del segon llarg hi ha un tram de placa on no entra res i vaig xapar-hi dos parabolts. Un cop al sostre em va entrar la mandra i al final vaig ho vaig fer al revés...només amb expréss :-(

si ens veiés el Bridwell...

El LL3 s’empalma amb el LL2 o amb el LL4, al gust.
El LL4 supera un desplom amb les xapes a desmà, ja que es va obrir en artifo buscant la roca bona. La veritat es que tibar-li d’aquest mega-bloc no fa gaire gràcia i algún dia anirà avall (potser amb escalador inclòs) però val la pena el risc, surt un tram interessant. Superes un sostre amb passos llargs i canto, volant peus i t’equilibres sobre un fi esperó penjat del buit. Quan sembla que ja està, et ve la clatellada...tres pegues i em va tombar!

En definitiva, la via no es que compensi el viatge, però com a complement d’un altre activitat, val la pena fer-la, ni que sigui com a curiositat. Si es convina amb esportiva, podeu anar-hi només amb exprés i una mica de morro.

Amb una caminadeta poc agraida, pugem cap al Cajón, on l’últim Vèrtex ressenyava unes fissures, mes o menys clean, de 7c.
La paret es veu guapa de lluny, però un cop allà ens va decepcionar. Els llargs previs per arribar-hi son un pastel i l’últim pany de paret, el Cajón, quan li has tret les reprises, es redueix a un petit tram de 15m. La que ens va semblar mes interessant era la via Cortesia, 7c, una fissura tallada a ganivet, però al final va resultar que calia tibar-li majoritàriament per la placa, protegida amb xapes. El grau molt collat i a bloc.

Paco apretant al tram maco...

El Paco passa de fer-li un segon pegue i jo ni la toco.
Els panys de paret a esquerra i dreta del Cajón també son discontinus, però potser les tirades plaqueres de les vies “Foc al Faro” i “Sol i birres” son mes agraïdes, vaig fer el LL2 d’aquest última (6c) i era maco...algú ho pot confirmar? ... potser en un altre visita.

Misoginos. Ordesa

Diumenge vam fer la Misogenos amb el Pastes.

Pel que fa a l’accident mortal, no hi ha cap indici a la via. No falta cap pitó bàsic i no hi ha cap parabolt ni espàrrec del rescat (només hem vam detectar un mes a la dreta, dins el traçat de la Sol Negro).

Tota en lliure excepte dos trams del 7a+, que ens va semblar galàctic tot i ser Ordesa.

Algú sap qui la va alliberar? ... te tota la meva admiració!

Dos jocs de camalots fins el 3, un 3.5 dos jocs d’aliens a partir del verd i tascons. 8h.

Topos: original del Papila, força detallada però amb mala ressolució aquí:


o be Desnivel 252, del mateix autor i també del Soldevila al Vèrtex 195.

Alguna informació útil:

Ll0: Inici a la vertical del sostre característic del mig de la Sol Negro.
Flanquejar horitzontal ( i no en ascens com diuen les topos) peruna vira (II) amb un pas al mig en descens, 30m, fins a una reprisa gran amb un spit antic amb xapa quadrada al terra (hi he deixat una fita), al peu de la torre característica del LL1.

Ll1+Ll2: Empalmables, 50m. La R1 te un tascó i un pont de roca (i no 2 pitons com diu la topo).




Ll3: Ja ens havien avisat que faltava el segon spit i n’hem pogut deixar un amb plaqueta collat fins al fons a mà. Un cop instal.lat, torno a la reprisa i encadeno el tram de 6c+, genial a base de varis “cops gas”.

Ll4: El pont de roca del que tibes per superar el 6c+ es mou (“crec-crec”, “glups”!), mola posar-hi abans un friend a sota i assegurar mes la jugada. Ull al delicat tram final , amb uns grans blocs sueltos.

Ll5: Compte amb la “Travessa del toreros”, poc evident (el primer pont de roca no hi es i no hi ha referències) i es de mal protegir (expo). Potser es el tram clau de la via, cal afinar l’olfacte. Hi ha dos R’s juntes, mola la de l’esquerra, mes còmode (2 spits M10).



Ll6: Mes desequipat del que pot semblar a la ressenya, sobretot el primer tram de 6c, net. A la travessa del sostre ja surten dos pitons amagats. Després ve el primer tram de 7a+ galàctic o A1 per nosaltres. AL mig un tram de canto molt desplomat permet uns passos en lliure i de nou un altre tram galàctic (A1).

Ll7: Preciós i “tranquilet”,6b+ ben protegible i amb roca bona, seguit d’un tram de 6a comú amb la Sol Negro, molt equipat.

Ll8. Comú amb la Sol Negro. Tram dur al sostre. Diria que ha petat un peu i cal tenir vista per encertar la jugada, (pujar-li un grau).

Ll9: El segon tram d’aquest llarg està mal ressenyat i pot ser perdedor. A la del Vèrtex després del dièdre, marca un flanqueig a dretes que no s’ha de fer. Cal seguir recte a buscar la xemeneia gris, per uns blocs carbassa (uns 2 m. a la dreta del dièdre) i quan s’entra en una zona gris ja surten dos pitons amagats. Passar una berruga de blocs per l’esquerra i fer R en una coveta, just al inici de la xemeneia gris.

Ll10. Inici en xemeneia gris que es transforma al final en preciós flanqueig per placa calcaria dins d’un gran ambient. R10 desequipada, assegurar a cos.

Ll11. Cap problema. Recte, IV.


Nota: Ens van caure dos exprés amb un tascó a peu de via. Si algú passa per allà, a veure si s’enrolla...gràcies

fissures equipades...no gràcies!

Una petita paret verge i desconeguda.
L’escassa alçada, fa que sigui un objectiu menor i massa temps posposat.
Al final li passo el mapa del tresor al col.lega fanàtic, que no perd temps per encetar el botí...però uns altres pirates han arribat abans i van desembarcar l’artilleria pesada....
La visó es desagradable: l’excel.lent fissura, motiu principal de la paret està paraboltada de dalt a baix!

Pirates verticals:
Una fissura que ratlla tota una possible via mola deixar-la desequipada. Si no et va el rotllo de l’autoprotecció, munta-li un R a dalt de tot i fes-li els top ropes que vulguis però deixeu lloc a l’estil “net”... les futures generacions t’ho agrairan.

un exemple: “Afluixa maduixa”, 6c, a El Casot.

Un sector 100% esportiu on han deixat amb molt bon criteri aquesta bona fissura desequipada.

RACS. ORDESA

Ahir va caure un mite personal: la RACS (aquest nom sempre m’ha sonat a saque amb cremallera, uff!) amb el Paco (encolomant-li les tirades parells perquè es menges la mes dura)

Rotpunkt a nivell de cordada, tots vam encadenar de primer, però no personal, ja que vaig fallar de segon al 7a+ encara que després ja va sortir, llàstima!

Vam anar amb la topo de l’Albert, boníssima, com totes les seves, però en concret, el recull que està fent d’Ordesa son imprescindibles. (podeu trobar-les a www.caranorte.com).
La penjo aquí, on m'he pres la llibertat de posar-hi anotacions meves en verd.

La ressenya del Papila del article de desnivel 252 es nefasta, això si, amb el material i la foto panoràmica l’encerta.

No cal martell. Si que vam carregar 2 jocs de camalots fins el 3, un c3.5 i un c4. Dos jocs d’aliens i un de tascons.
Es pot passar amb menys, però val la pena dur aquesta xatarra per poder anar ràpid (7h) i centrar-se en el rotpunkt.
La via es brutal, ambient únic, lliure de pel·lícula, dominant la fissura desplomada d’encastament i la superació de sostres. Sempre dura (ull als dos últims, no ets pots relaxar!) però relativament ben protegible, encara que cal dominar els típics cops de gas d’Ordesa...porteu el carburador ben afinat!



Algunes fotos:





lluvia dorada...no em vaig treu-re del cap la cançó del Prince amb tot el dia!







entrada a R1











LL2







inici LL4







entrada a R5

ni a les reprises et pots relaxar!, inici del LL6







bucolisme cimer


NOTA: vam retirar i deixar plegada a dalt de tot una corda fixa que ajudava a superar els trams herbosos finals. Estava en molt mal estat i algú s’hi podria matar, a part que ens va semblar innecessària.

El retorn a Taghia

Resumet de la segona visita que hem fet a Taghia amb el Pastes i el trio "calavera": Jesus, Javi i Paco "el mulero".
La meteo va ser millor que l’any passat, així que inspirats amb el Barça, amb el Pastes ens apuntem 8 vies en 8 dies non-stop.

Valoració de les vies i detalls pràctics que us interessants:


-L’ALLUMEUR DU REVE BEREBER. 6c (sortida variant dreta), 320m. (Ifrig, sector Akka N’Tafrawt). Equipada amb amb parabolts i long-life’s inox.
1er dia, arribem a Taghia al migdia. Ens baixem del primer llarg, de la LIBITI BITO, massa expo, excursió de 10-15m sobre reprisa i sense veure on està la següent xapa...potser ha desaparegut, potser amb uns aliens la cosa es mes humana...no se, no volem trencar-nos les cames el primer dia i ens fiquem sense ressenya una nova via que no coneixem a l’esquerra de la Cañon Apache, amb idèntic estil i qualitat, totalment equipada. Als primers metres ja identifiquem la ma del Piola, i després ens assabentem que l’ha acabada just feia 4 dies i sembla que ens emportem la segona repetició. Es molt maca i ràpida (3h).



- BARRACUDA, 7c+, 7a+ obl. 600m (Oujdad S). Equipada amb parabolts M8. No utilitzem cap friend per dalt.
2on dia. Al Taghia es recomanable fer les vies dures quan abans millor. Les punxes et destrossen la pell ben aviat i el “virus de la gite” amenaça el el sistema intestinal. Així que ens fiquem aquest viot, el mes dur del recull. Per sort s’apunta el Paco i repartim les forces entre tres.
Ull amb les vies polaques!: sempre per les plaques mes dures i punxoses, graus desfaçats, excursions de 6c, xapatges raros (i sospitosos)...a mitja via desistim del rotpunkt i l’objectiu es sortir en el dia, ho aconseguim en 10h.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad23.html




- A BOIRE OU JE TUE LE CHIEN, 6c/+, 250m, (Taoujdad O).
El 3er dia toca “descans actiu” i optem per aquesta joia. S'apunta el Jesus. Un punt mes dura i picant que la veïna “Reforme”, es de visita obligada. Portar un alien carbassa i un vermell pel Ll5, la resta està equipat i s’escala ràpida (3h).
Per baixar ràpid: No fer cim!!!, un cop al collet de la última R, destrepar (III) uns 15m direcció S. a buscar un arbre i rapelar (sense instal.lació directament del tronc) 20m fins un gran prat penjat que s’estreny fins fer-se una feixa que connecta amb la canal de marbre blanc entre el Taoujdad i l’Oujdad (45 min)
http://www.onaclimb.com/taghia/re_taoujdad9.html




- L’AXE DU MAL, 7c+, 7a obl. 500m, (Tadrarate S.O.). Equipada.
4t dia, ens encordem de nou amb el Paco per afrontar un altre de les dures. Una gran planxa llisa on la cordada Petit-Piola dibuixen una obra mestra.
Ja en els primers llargs veiem que aquí no regalen tant com a la “Rivieres” i que caldra apretar en cada una de les 14 tirades. El rotpunkt queda molt lluny però gaudim de l’estètica de tots i cada un dels llargs. Sortim en 9h.
Per baixar ràpid: Del “plateaux” cimer on acaba la via cal flanquejar primer sense perdre alçada i després en lleugera baixada sempre en direcció N (cap a Taghia) fins situar-nos davant per davant del ràpel de baixada del Oujdad (extrem dret de la seva cara S.), llavors baixem per una ample i evident canal amb passos berebers i un cop al collet, saltem a la dreta a buscar la canal de marbre blanc ntre el Oujdad i el Taoujdad. (només 1h!!!)
http://www.onaclimb.com/taghia/re_tadrarate2.html




- HABEN ODER SEIN. 6b+. 250m, (Paret de la Cascada, cara E). Equipada amb parabolts M8.
5é dia, molt bona via de tarda per a un descans “actiu”. S'apunten el Javi i el Jesus.
De grau mig, però colladet i amb excursions considerables, cal anar sobrat.
A mitja via comença a tronar i llampegar de forma que apretem el gas per sortir en 3h, total, que no descansem gaire...
Si us emporteu el mòbil, al cim hi ha una ratlleta de cobertura.
La curiosa baixada per la xemeneia del camí del Tirabuixon acaba de arrodonir la sortideta.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_cascada1.html




- WHISKY BEREBER, 7a, 400m, (Oujdad N.) tascons, aliens i friends fins el 3.
6é dia. Ens llevem cansats i pensem que aquesta clàssica es una bona opció per no tibar-li massa. El grau no està gens collat, però la veritat es que via cal escalar-la i tampoc es curta. (5h)
Bona opció per variar de les plaques punxoses, ja que agafa bones fisures i plaques de roca mes gris. Alguna reprisa herbosa.
No son spits, si no parabolts de M8, el primer costa de veure, a uns 10m del terra, per sobre i a l’esquerra d’un bombo fisurat a protegir.
Al segon llarg hi ha un error a totes les ressenyes, en lloc de 7a+ es 6a+.
Per baixar ràpid: No feu la última tirada i rapeleu de la R10 fins a la vira del mig de les tres que ratllen el terç inferior de la pare, entre la R3 i la R4. D’aquí flanquejar caminat per la feixeta cap al E fins connectar amb el plateaux penjat de la cara S.O. per on passa el camí que va a la Baraka.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad15.html




- TOUT POR LE CLUB. 7c, 6c obl., 270m (Oujdad S.O). Equipada
7é dia. 48h després de la final de la Champions ens assabentem que va guanyar el Barça. Aquesta es doncs la via perfecta per rendir el nostre homenatge a en Guardiola i el seu equip.
El Paco també s’apunta.
De nou ens enfrontem a plaques dures amb grau mol collat.
El virus gite s’ha instal.lat definitivament als budells (tot i la tàctica de substituïr al màxim l’aigua per birra) i literalment ens arrosseguem per la via. El Paco es l’únic que deixa el pabelló alt, emportant-se algun 7b.
Està amb parabolts i no espits del 10 com diu la guia, molt ben equipada.
De la R5 rapelem a R3 i de la R2 al terra.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad26.html



- IL ETAIT UNE FOIS DANS L’OUED. 7b, 120m, 6b+ obl., (Akka’n Tazarte, E). Equipada
8é i últim dia. Volíem escalar una del Ravier en aquest congost però les tempestes de tarda i el vivac ens van tallar. Al final ho compensem una mica repetint aquesta bona vieta que ve mig de pas per anar a Zaouia, ja que al migdia hem d’agafar el taxi. Està amb parabolts M10. El primer llarg es un 7b que ens sembla estratosfèric. Els altres 3 molt macos per disfrutar amb 6c’s i 7a poc collats. Amb 2 ràpels de 50m ets al terra.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_atzarte6.html



+ fotos i info a:
http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2009/06/taghia-2009.html

La Tossa al dia

11/3/14. TOPOS ACTUALITZADES SEGONS COMENTARIS QUE M'HAN PASSAT

....................................................................................................................................
18/05/09
Sembla que definitivament la Tossa ha ressuscitat del regne de les escoles mortes:

http://fernando-espacioamorylocura.blogspot.com/2009/05/la-tossa-de-montbui.html
Bon reportatge de la vista de Fernando a la Tossa amb algunes aportacions interessants sobre la graduació d’algunes vies:

- Sostret Fisurat al Mig. En las reseñas está de 7a; en nuestra opinión no lo es, 6c le queda bien. Una vía muy guapa.

- Sostret Fisurat al Mig, entrada directa. 6c/c+. McKey se lo saca al primer pegue. No le ve diferencia con la anterior, si bien el paso largo puede ser morfo y alguien tenerlo más difícil.

- Galifardeus, 6b/b+. Otra vía bonita. Nos metemos en ella pensando que era la Nexus 7. McKey se la hace a vista, yo me hago en top; ambos hubieramos firmado la vía como 6c:7a

Adjunto topo arreglada segons suggerencies:

Gràcies a tots per mantenir-la en vida ...i neta!

Nàufrags a vista!

En veure la ressenya d’en Quicu i Willow amb lliure, ens vam animar a repetir la Náufagos amb el Sergi aquest Dissabte.


http://www.caranorte.com/foros/read.php?49,6037,10659#msg-10659

El primer cop que la vaig repetir ni em podia imaginar que sortis en lliure. Després de deu anys, ja li puc pintar el punt vermell a vista.

La topo d’aquests dos bous es molt encertada, ben colladeta però, només alguns comentaris:

Vam anar sense friends 3.5 ni 4 i cap problema.

En corda simple es fa be.

Ll1: Molt trencat, ull!

Ll2: La nova via del Paca (burins i ponts de roca) va just 2m a l’esquerra a mitja tirada, ull a no confondre-les. Ells marquen 6b que amaga un pas de bloc dur i enganyós que pot espatllar-te fàcilment el “a vista”. Se li pot posar 6c i tot i això queda collat.

Ll5: Millor no fer la R del sostre (molt incòmode) i seguir 15m mes (6b) i fer la R opcional (2 burins). Llarg antològic.





Ll6: catxondo "Montrotei"


Ll7 i Ll8: Empalmar-los. Es la tirada dura, bidits pels forats de pitonatge a protegir amb aliens, seqüencial i deplomadet però evident i amb bons peus (semi-dièdre). Als 20m per sobre uns llavis cal anar 2m a la dreta a buscar un burí (no seguir recte per una fissura amb forats de pitons). Seguir empalmant ja amb roca excel·lent.


Ll9: Una mica de morro si no agafem el friends grans, després ve un dur tramet de off-width desplomat on cal creure-t'ho, protegit però amb 2 burins a prop.





Ll10: falta el segon pitó i diria que un canto. Dur, cal morro.



Ll11: Flanqueig de 4m al final a montar R desequipada al peu de la xemeneia final .



Nota apart: suspens a l’amic Paca en els primers llargs de la seva obertura “Paca is back”. Moltes expansions massa a prop i fins i tot a tocar que desvirtuen la Náufragos, però encara es mes greu expansionar una R just al costat de la R d’una clàssica que cal montar de fissurers...